Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 01-Tina Vallès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 01-Tina Vallès. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de desembre del 2015

El parèntesi més llarg

Un altre recull per comentar. Aquesta jove escriptora la Tina Vallès, dotada d'una gran perspicàcia en l'observació quotidiana, ens va oferir fa dos anys, un llibre de contes el qual va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2012.

Són disset els relats que conté el recull. A diferència d'altres contes, en aquests he experimentat que la tensió narrativa va "in crescendo" a mesura que la vista llisca per les seves ratlles impreses i el desig lector és arribar al final de la història per poder deixar anar l'aire retingut en els pulmons.

El plantejament de les situacions quotidianes, a vegades són irreals, còmiques o emotives, amb un to que va de la ironia mordaç a la revelació íntima (com diu la mateixa contraportada de l'edició). És d'aquells llibres el qual, als que ens agrada llegir una mica al llit abans d'anar a dormir, deixant-lo al costat de la tauleta, frises per que arribi l'hora de posar-t'hi.

Fragment de: llet cereals aigua
"He aprofitat el sobre d'una factura de gas per fer-hi la llista de la compra. Falta llet, s'han acabat els cereals, d'aigua sempre se n'ha de comprar. Amb el bolígraf del banc, el que tenim damunt del microones, volia anar prenent nota de tot el que ens falta, perquè aquest vespre t'arribis al supermercat abans de venir cap a casa. I anava a escriure llet cereals aigua, i no, no ha estat això el que he escrit, que dreta, recolzada al marbre de la cuina, he començat a escriure't omplint tot el sobre, trepitjant fins i tot el logo de la companyia del gas, perquè de sobte m'he adonat que t'he de dir un munt de coses abans que llet cereals aigua, i te les he de dir ara.

I de seguida se m'ha fet petit el sobre i incòmoda la postura i he agafat uns quans folis de la impressora, el diari d'ahir com a suport, i m'he assegut damunt del peu esquerre al sofà. I he continuat dient-te de tot menys llet cereals aigua...........

El parèntesi més llarg, és un llibre de contes i també un llibre de pauses, d'escapades agraïdes, de moments de treva que acaben generant un canvi.

***

dimarts, 26 de juliol del 2011

Dues Opera prima

Dues blogaires han publicat els seus primers exemplars.






Maic - Tina Vallès










A l'altra banda del riu - Roser Caño








No conec personalment a la Tina Vallès, però el seu relat m'ha semblat sublim. La ingenuïtat d'un infant de vuit anys esperant un pare ideal, explicant en primera persona les seves vivències i els seus pensaments, pendent de les anades i vingudes de la mare i amb un germà immobil que sembla que no hi sigui, ens ha fet posar la "pell de gallina" en molts moments de la història.

Només són 86 pàgines que et fan entrar en un realisme contundent. Una mostra de com en poques paraules ben escrites, es poden dir dir moltes coses.

***

La Roser Caño la vaig conèixer amb ocasió de la 12na. trobada d'Ateneuesfera i ens va portar de regal aquest recull de contes amb la il·lusió que representa poder publicar un exemplar, el qual ens va dedicar amb molt d'afecte.

Admiro la capacitat imaginativa de la Roser que a través d'aquests relats ens manifesta la disposició del ser humà de l'acceptació dels canvis que en la seva vida es produeixen. Són tretze les faules que s'inventa per explicar-nos circumstàncies viscudes per personatges de la seva creativitat, en alguns moments veritablement kafkians. Desitjo que la il·lusió manifestada amb la gestació d'aquest volum que ha pogut veure la llum, sigui preàmbul en un futur, per a un nou germà.

***