Comencem el mes d’agost a ciutat.
Els que no ens ha agradat mai fer vacances el mes d’agost, fora ciutat, per motius obvis de gentades i preus abusius, i per sort hem pogut triar en fer-les en altres èpoques de l’any, ens trobem amb molts inconvenients llargament comentats:
L’oferta cultural és molt minsa i de dubtosa qualitat.
Els transports públics resten a la meitat del servei i has de soportar més temps d’espera de l’habitual.
Als barris moltes botigues resten tancades gairebé tres setmanes i comença la gimcana de buscar forns que tinguin un pa artesanal, per no haver de menjar el pa congelat que et venen als “supers”.
A la sanitat, trobes metges i infermeres suplents, que malgrat la seva bona predisposició, has de tornar a explicar el teu historial, si tens la mala sort de posar-te malalt.
Ja no comento el tema “obres”, estacions de metro desaparegudes, enllaços de metro subterrani que camines més que fent el trajecte per la superfície, etc- etc.
Hi ha també alguns avantatges:
Menys soroll als barris.
No sents els veïns cridar als patis dels domicilis.
Es pot passejar als vespres i veure les terrasses de bar animades, etc. etc..
Realment, és un mes inhàbil a tots nivells. Sort en tenim actualment de la població immigrada que treballa aquest mes i pot venir al teu domicili a fer-te reparacions de qualsevol estri que se t’hagi espatllat.
A casa tenim un conserge peruà. Una gran persona i molt treballador. Els diumenges també hi és. Quan li vaig preguntar, quan feia festa, em va dir que tenia la sort de descansar tres hores al dia de 1 a 4, i a vegades algun dissabte.
Jo recordo que el meu pare que tenia negoci propi i durant l’any només podia descansar dissabte a la tarda i diumenge, donava les vacances reglamentàries als seus treballadors que eren de 15 dies (la segona quinzena d’agost) i ell en feia tres de dies, el 15, 16 i 17 per la Festa Major de Gràcia
Nosaltres, de petits, esperàvem aquests dies amb deliri ja que ens portava a les atraccions de la Festa Major, i féiem gelat artesanal a casa amb aquelles geladores de maneta.També aprofitàvem alguna tarda per anar a berenar a la font de’n Fargas d’Horta i ens donàven per beure aigua d’un càntir, en el que ens posaven a dins uns anissos. Recordo que els diumenges anavèm a banyar-nos a “Piscines i esports” al districte de Sarrià, i haviem d’agafar els FF.CC. de Sarrià que llavors circulàven un tros per l’exterior de la ciutat. Aquestes eren les nostres vacances d’agost. No erem tampoc tant diferents dels immigrants actuals!
Avui en dia, la societat de consum ens ha portat a consumir també turisme. És bo viatjar, sempre que es tingui la curiositat de conèixer i aprendre. Els vols de baix preu i la facilitat de fer reserves via internet, ens han permès a poder viatjar de moltes maneres. Ara, però, millor intentar no fer-ho com les “maletes” i aprofitar aquest progrés per adquirir coneixements del nostre món global.
He posat al principi del post, un dibuix, una cita i uns refranys d’una reproducció fascimil de l’any 1906, corresponent al diari d’Edith Holden, naturalista anglesa, titulat “La joia de viure la natura” editat en català l’any 1980. Aquesta noia va enregistrar amb paraules i dibuixos la flora i la fauna del camp anglès, durant les quatre estacions de l’any. Si teniu ocasió de fullejar-lo us ho aconsello. Es pot trobar a les Biblioteques i és una petita “delicatessen”.
