CAVALL ATLETA OCELL - Manuel Baixauli

 Tornar a llegir Baixauli és tornar a retrobar-te amb personatges insòlits del seu món literari i haver de subratllar frases i pensaments que ens fa captar i contemplar el món que ens envolta, i que com el títol de la novel·la : Cavall Atleta Ocell sense comes, es el moviment continu d'aquesta contemplació.

Trobem un relat que està a l'ordre del dia que són les relacions paternofilials.  Una preocupació creixent d'un pare envers el seu fill. Un home que ha enviudat i s'ha d'afrontar a un fill que ha passat de ser un estudiant clarivident a un adolescent que s'esguerra per mitjà de la drogoaddicció. Un home que intenta salvar al qui més estima i es converteix en un perseguidor del fill, inventant tota mena de maquinacions per solucionar el seu neguit. És en aquest camí on troba personatges curiosos i extravagants, els quals per mitjà de la seva relació li fan pensar en diverses opcions per aconseguir un canvi en el fill. 

Aquest home de nom Alapont, té un caràcter obsessiu i és un excel·lent professional de la ebenisteria i sempre fidel a les seves rutines. És molt apreciat pels seus treballs meticulosos i després de moltes provatures, decideix construir una màquina que faci canviar al seu fill Arístides.

La novel·la va seguint amb tota la creació literària del món Baixauli.  Paisatges de terra o de fang, amb aiguamolls inundats de cafè que pugen o baixen segons l'oratge, edificacions d'una arquitecta que canvien de lloc durant la nit, contenidors en forma de nas per poder fer desaparèixer persones o coses,  tot unes descripcions surrealistes que configuren el talent d'aquest escriptor que ens fa pensar en que tot té un sentit metafòric, i ens fascina aquesta capacitat de crear literatura erudita i original.

 

*** 

 

Baixauli-2

No es pot concebre La cinquena planta sense haver llegit L'home manuscrit.

Una vegada més Manuel Baixauli ens sorpren amb la seva novel·la-mig-biografia. Set anys separen els dos relats. Després d'una setmana d'haver acabat L'Home manuscrit, l'autor va contraure una malaltia anomenada síndrome de Guillain-Barré que el va deixar paralitzat de cap a peus durant 42 dies, només amb una via de comunicació que eren les parpelles. "L'únic que em funcionava era el cervell, amb una lucidesa mortificant" recorda Baixauli.

La primera part de la novel·la narra aquesta experiència que el va dur a convertir-se en una pedra. Quan començava a recuperar la mobilitat al Sanatori de la Serra Calderona, va conviure amb uns personatges, els quals van contribuir a fer anar la seva imaginació daliniana per estructurar la segona part del llibre, on va intercalant contes, aforismes, dibuixos i fotografies deixant anar la fantasia del seu imaginari com a prosista.

Torno a trobar el Baixauli que ja vaig descriure en L'home manuscrit, d'una originalitat trangressora, i d'una qualitat extraordinària. És tot un luxe per la nostra literatura tenir un autor d'aquesta profunditat i estil com han dit diferents experts i que comparteixo completament.

Després d'haver-se vist immers en una crisi tant profunda, l'únic que volia, ens diu,  era "viure com si fos un regal" i gaudir de la felicitat en coses tan simples com respirar per si mateix i beure un got d'aigua. Aleshores va començar a escriure sobre el que li va passar.........

***

L'home manuscrit

Per mi ha estat un abans i un després la lectura d'aquest llibre. Ficció? Filosofia? Omnipresència de la literatura? Connotacions religioses? Rutines? Obsessions?

L'analitzar-lo m'ha estat difícil. Resumir-lo en poques paraules no és fàcil per ser una història poc convencional. Malgrat que hi ha un fil argumental, crec que aquest és secundari i l'autor ha volgut cuinar a foc lent la recerca de la pròpia vida, amb un brillant relat i un llenguatge sublim que emfatitza el que representa la literatura en les nostres vides, el tema omnipresent de l'obra amb la qual Manuel Baixauli ha estat guardonat amb:
Premi Mallorca de Narrativa 2006, 
Premi Salambó de Narrativa en català 2007, 
Premi de la crítica catalana 2007,
Premi Bianual de la crítica de l'Institut interuniversitari de filologia valenciana 2008, 
i Premi de la Crítica dels escriptors valencians 2008.

En la història que es descriu, hi ha sempre el misteri d'un personatge revelador que vol dirigir la vida del nostre protagonista, fent-li recordar el seu passat que podria enllaçar amb el seu present i adreçar-lo al seu futur, a través de quatre revelacions anomenades: ORIGEN, SAVIESA, PASSIÓ I ÈXODE.
Aquesta frase subratllada diu: Estudiar el passat ajuda a comprendre el present, a intuir el futur. El futur és però, indòmit. Un abisme.

Aquesta és la tercera obra d'aquest autor. Sembla que la seva l'obra literària és curta. La seva professió és l'ensenyament de la pintura amb els estudis realitzats de Belles Arts. Els tres llibres que ha escrit, tots han merescut Premi. Quan llegeixo literatura valenciana, admiro i envejo les paraules que encara conserven i que els catalans hem oblidat.

L'home manuscrit és una oda a la LITERATURA en majúscula.
És un llibre important que s'hauria de subratllar tot. Anar-lo llegint i rellegint. Una obra que sedueix al lector i ofereix un nivell màxim de plaer i que com diu a la contraportada, converteix Manuel Baixauli en un nom a seguir d'ara endavant pels sibarites de la bona literatura.

***