PARAULES AL SOL - Maria Antònia Oliver

 Aquesta  novel·la epistolar, l'escriptora que l'any 2016 se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres catalanes, la va escriure i no la va veure mai publicada fins que els seus hereus van fer-ho l'any 2023. És un recull de cartes que es van intercanviar la parella Jaume Fuster i M.Antònia Oliver, mentre ell feia el servei militar a l'illa de Cabrera on el van traslladar per motius polítics l'any 1968.

Per mitjà d'aquesta correspondència, coneixem temps convulsos de la dictadura, on dos persones molt joves patien les conseqüències de la manca de llibertat i de quan la revolta estudiantil es manifestava a París fruit dels canvis socials que en la resta de països hi donaven suport.

Els que vam viure en aquells anys els canvis que apuntaven, ens sentim a prop de les cartes que hem llegit i ens recorden les inquietuds polítiques i culturals que també molts de nosaltres vam viure aquells anys. 

El "festeig" com en dèiem aleshores, de la M.Antònia i en Jaume a través de l'escriptura, passa per tots els estats d'ànim personals i familiars. La història d'aquests protagonistes, està escrita amb els pseudònims d'Olivia Guillot i Yus Picó. La separació que comporta de dos joves que s'estimen i només es poden veure de tant en tant alguns dies, fa que l'enyorança esdevingui ràbia i desconsol que el lector compren en el context de l'època.

El que fa gaudir de les cartes de la Maria Antònia, és l'escriptura en mallorquí i les paraules que empra per definir les situacions. La vida futura que la parella projecta en aquest intercanvi, és una vida que vol començar del no res i que volen fer-la un al costat de l'altre amb les il·lusions pròpies de dos persones joves que volen obrir-se camí amb una gran estimació.

En els textos de les cartes, tant un com l'altre, ja s'entreveu com començaven a manifestar l'habilitat per escriure i el goig de llegir paraules que han anat desapareixent del nostre lèxic habitual. Només per aquest motiu val la pena d'endinsar-se en unes cartes d'amor en mallorquí-català d'uns futurs i guardonats escriptors del nostre país.

***

Capella Modernista Sant Joan de Gràcia

 

A l'església de Sant Joan de Gràcia, vaig ser batejada fa més de set dècades, i va ser un lloc de moltes celebracions litúrgiques de la meva infantesa. Això no treu que fins fa pocs dies, vaig visitar la Capella modernista del Santíssim, després d'haver-me assabentat que Josep Maria Tarragona i Clarasó, historiador i escriptor, l'any 2016, va atribuir aquesta capella a l'arquitecte Antoni Gaudí. Crec que no hi havia entrat mai, ubicada gairebé darrera de l'altar Major entrant per la dreta. 

La Capella és molt bonica i llueixen molt bé els mosaics que l'embelleixen. No sóc experta però al meu parer, no crec que l'atribució a l'Arquitecte de la Sagrada Família sigui un encert . Arran d'això he buscat informació a la xarxa i he trobat la història de la construcció de l'Església que enllaço seguidament:

(aquí)

En diferents publicacions consta el  mateix: Que els mosaics van ser construïts pel mosaïcista italià Mario Maragliano instal·lat a Barcelona, que va ser col·laborador de molts arquitectes modernistes catalans de l'època i va treballar també a Madrid on va obrir també un taller de la seva especialitat. Enllaço també informació: (aquí)

 

 

 

No nego la influència que Gaudí hagués pogut tenir a veure, en alguns elements decoratius, i com diu el rector de la parròquia, Joan Torrent, posa en dubte aquesta atribució. Sí que considera que “pot haver-hi la mà de Gaudí” per l’estreta relació artística que unia al constructor Francesc Berenguer (reusenc) que va ser deixeble i ma dreta del mateix Gaudí i la relació que amb aquesta Parroquia va tenir el genial arquitecte, però no es pot afirmar en un 100%.

 

S'han explicat moltes anècdotes d'Antoni Gaudí, i crec que algunes quedaran ja com a llegendes i aniran donant feina als historiadors que ens vagin succeint.

***

RELAT SOBRE ELS ORÍGENS I IDENTITATS - Ennatu Domingo

Aquest títol reposava en les llistes d'interès personal, desde que vaig conèixer la seva existència fa ben bé un parell d'anys, i també des que la seva autora l'Ennatu Domingo va ser entrevistada a la revista Núvol a la que estic subscrita.  La meva sorpresa ha estat saber que l'Ennatu Domingo ha estat inclosa a la llista electoral com a número sis, del Partit de Junts del President Carles Puigdemont, per les eleccions del proper 12 de maig d'enguany. 

No m'ha estranyat gens l'elecció d'aquesta dona com a possible diputada del nostre Parlament, atesa la seva trajectòria i esperit de treball internacional que va emprendre des de la seva joventut.

Per parlar del llibre, crec que és oportú adjuntar l'entrevista que com he dit,  li van fer a la revista Núvol l'any 2022 i explica amb molt més detall de com i perquè va decidir donar a conèixer la seva experiència per mitjà d'un relat autobiogràfic. Ningú com ella ens explica uns orígens rurals d'una població etíope, on va passar els primers set anys de la seva vida nómada al costat d'una jove mare que com d'altres, va fer tot l'impossible per tirar endavant uns fills mancats de tot tipus de necessitats.

El privilegi de l'adopció a Catalunya li va donar a l'Ennatu les eines necessaries per analitzar la seva situació i reflexionar per dedicar-se de ple a les igualtats de gènere, al racisme, a les diversitats lingüístiques i a fer de pont entre Àfrica i Europa en les seves estades a Kènia i Etiòpia.

En aquest enllaç, es va donar a conèixer amb el seu interessant llibre i crec que val la pena donar un cop d'ull a les respostes que l'Ennatu va donar a la seva entrevistadora

 (végeu)

Unes vivències dures i impactants d'una futura diputada del Parlament de Catalunya.

***