Capella Modernista Sant Joan de Gràcia

 

A l'església de Sant Joan de Gràcia, vaig ser batejada fa més de set dècades, i va ser un lloc de moltes celebracions litúrgiques de la meva infantesa. Això no treu que fins fa pocs dies, vaig visitar la Capella modernista del Santíssim, després d'haver-me assabentat que Josep Maria Tarragona i Clarasó, historiador i escriptor, l'any 2016, va atribuir aquesta capella a l'arquitecte Antoni Gaudí. Crec que no hi havia entrat mai, ubicada gairebé darrera de l'altar Major entrant per la dreta. 

La Capella és molt bonica i llueixen molt bé els mosaics que l'embelleixen. No sóc experta però al meu parer, no crec que l'atribució a l'Arquitecte de la Sagrada Família sigui un encert . Arran d'això he buscat informació a la xarxa i he trobat la història de la construcció de l'Església que enllaço seguidament:

(aquí)

En diferents publicacions consta el  mateix: Que els mosaics van ser construïts pel mosaïcista italià Mario Maragliano instal·lat a Barcelona, que va ser col·laborador de molts arquitectes modernistes catalans de l'època i va treballar també a Madrid on va obrir també un taller de la seva especialitat. Enllaço també informació: (aquí)

 

 

 

No nego la influència que Gaudí hagués pogut tenir a veure, en alguns elements decoratius, i com diu el rector de la parròquia, Joan Torrent, posa en dubte aquesta atribució. Sí que considera que “pot haver-hi la mà de Gaudí” per l’estreta relació artística que unia al constructor Francesc Berenguer (reusenc) que va ser deixeble i ma dreta del mateix Gaudí i la relació que amb aquesta Parroquia va tenir el genial arquitecte, però no es pot afirmar en un 100%.

 

S'han explicat moltes anècdotes d'Antoni Gaudí, i crec que algunes quedaran ja com a llegendes i aniran donant feina als historiadors que ens vagin succeint.

***

Trencant el silenci

Matinal de diumenge. Amb ganes de netejar el cap de cabòries, obvies en aquests moments, m'he endinsat al "moll de l'os" de la nostra ciutat vella. Diuen en castellà que "quien madruga........." i això ha estat precisament el que ha fet que el dia se'm girés amb bona cara, i em donés un espai de safisfacció que feia dies necessitava.

La idea de veure les aquarel·les dels estudis dels vitralls de la Sagrada Família, exposades a la Sala Gaspar ha fet que arribés una mica aviat i la sala estava tancada. Això m'ha permès voltar una mica pels indrets propers, i descobrir botigues i botiguetes noves que desconeixia.

Just al tornar al lloc esmentat, ja estaven obrint, i amb una parella que esperava també el moment d'entrar-hi. El senyor, ja gran, amb dues crosses i amb dificultats per caminar, ajudat per la dona han pujat al primer pis que malauradament només hi ha una escala de mig cargol per accedir-hi.  Just a l'arribar dalt, la senyora s'ha afanyat a ubicar-lo en una cadira a un costat de la sala.

He iniciat la meva visita. Tota la sala per a mi i la parella a un costat. He començat a fixar-me en el senyor. Ben arreglat i amb la Creu de Sant Jordi a la solapa, aleshores, me n'he adonat! Era el Sr. Joan Vila Grau, l'autor de les aquarel·les!!!!


El vaig veure a la TV amb el seu fill i nét, presentant l'obertura de la exposició. Sense pensar-m'ho, m'he atansat i m'he permès adreçar-li unes paraules, les quals ha agraït i ha fet que m'expliqués com havia treballat i imaginat els colors dels vitralls, d'acord amb la idea que Gaudí havia tingut per la Sagrada Família. Una de les coses que m'ha comentat, és que quan la gent veu els vitralls ja muntats, no es poden imaginar la feina prèvia que hi ha a cadascún d'ells, ja que els colors s'han de treballar i adaptar-los a la llum que arriba de l'exterior des de cada costat, sigui llevant o ponent, amb degradats que Gaudí ja havia previst. Tot es fa d'una manera artesanal. També m'ha dit que ja té enllestida l'aquarel·la de la façana de la Glòria que després haurà de fer el vitraller.

La senyora també ha entrat en conversa, i he pogut gaudir d'uns moments fantàstics amb unes explicacions d'un home savi. Llàstima que ha arribat un grup heterogeni, que suposo que el pintor ja esperava i he hagut de deixar-lo que atengués a les altres persones. No sense acomiadar-me respectuosament després d'haver-me passejat per la sala i contemplar aquestes mostres de delicadesa pictòrica.

Ara ja podré tornar a entrar a la Basílica de La Sagrada Família, per fixar-me bé en tots els detalls que el Sr. Joan Vila m'ha explicat de la seva obra! Ha estat un fantàstic plaer. Ho necessitava!

La passejada m'ha servit per poder trencar el silenci del blog que em vaig imposar, ja que m'ha vingut de gust tornar-hi.

***

Fent història

Serveixi aquest apunt per honorar al meu pare que ens va introduir a l'art de Gaudí. Avui he pensat molt amb ell en relació a la Consagració del temple de la Sagrada Família. Els diumenges de la nostra infantesa els pares ens portaven a passejar per la ciutat i anàvem molt sovint a la Sagrada Família i al Parc Güell. Llavors no hi havia turisme i sense empentes el pare ens explicava els ornaments, les figures, i els projectes de les futures façanes que l'arquitecte havia ideat. També ens comentava de com l'Antoni Gaudí havia estat un incomprès i havia mort en la soletat. Jo era una criatura i sempre em va quedar la imatge impactant de les seves explicacions quan ens deia que havia estat atropellat per un tranvia.

Quan miràvem les torres, que aleshores només n'hi havien quatre, ens deia que ni ell ni nosaltres veuriem el Temple acabat. Les seves profecies no s'han complert del tot. Avui he pogut viure la Consagració de la nova Basílica amb tot el seu esplendor. Es possible que no vegi mai les torres que queden per fer, però ja estic satisfeta amb l'esdeveniment històric que avui hem viscut.

Per Sant Esteve farà 16 anys que el meu pare va morir.

Quan en els nostres viatges turístics visitem esglésies i catedrals, ens fem "creus" dels segles que es van necessitar per a construir-les. Avui dia amb els suports informàtics, els professionals ho tenen molt millor per escurçar els temps de construcció. Potser si que encara veure les torres que falten!
El que més m'ha agradat saber, és que durant molt anys, malgrat que tots els documents i plànols de'n  Gaudí es van malmetre per un incendi en el seu estudi durant la Guerra Civil, per mitjà d'alguns dibuixos trobats, s'ha intentat esbrinar les intencions de la construcció del temple, i dels estudis de la seva obra i de la seva mística personal per poder anar seguint com el fil d'Ariadna, tot l'entrellat de la seva genialitat.

El que si que no podem dubtar, és que en Gaudí va ser un geni, i estimaba el seu país, i ens ha deixat un llegat molt important amb totes les seves obres considerades i admirades arreu. Gràcies a aquesta consideració s'ha pogut fer possible el seu somni. 

  ***