39º A L'OMBRA - Antònia Vicens

 

Aquesta novel·la, és de petites dimensions, però les seves 174 pàgines contenen una gran obra mestra de la cultura mallorquina, la qual va ser mereixedora del Premi Sant Jordi de l'any 1967. 

Ignoro si l'Antònia Vicens és gaire llegida en el Principat però la reedició d'aquesta obra de fa mig segle, l'editor posa a mans del lector un dels textos fundacionals de la literatura catalana. Pels catalans del Principat, a vegades és fa difícil seguir la comprensió del lèxic mallorquí que és emprat en tot el llibre. Aquesta varietat del català  que a hores d'ara potser encara es troba parlat en les àvies de Mallorca, és com totes les llengües més fàcil llegir-la que escoltar-la.

Trobem en el relat el testimoni del món del turisme que arriba a una societat on el temps, la vida pública i l'evolució, encara era de postguerra i tothom tenia el seu espai de privacitat sense la intervenció de ningú. La novel·la analitza l'impacte i el debat de les relacions de poder i les injustícies, i ja feia pensar que en l'explotació laboral i les corrupcions, suposarien un veritable problema on els voltors han trobat el seu espai. No crec que hi hagi gaires diferències en tota la costa mediterrània, greument explotada i els signes dels seus orígens del darrer mig segle, ben allunyats de l'allau de noves incursions que han fet canviar les societats, algunes coses per bé i d'altres potser no tant. Una balança de difícil equilibri.

És interessant l'epíleg del llibre de'n Sebastià Portell, on ens fa una revisió de l'obra de l'autora i la seva evolució literària. Fa història de les reedicions de la novel·la i de les característiques del llenguatge. No deixa de comentar i comparar amb altres escriptores com Marguerite Duras, o Marguerite Yourcenar les obres que van ser escrites en el mateix periode després dels conflictes bèl·lics on el teixit social s'havia d'enfrontar al biopoder capaç de canviar la vida d'un país. Aquest capítol literari, ajuda molt al lector a donar forma al text que l'autor ha volgut transmetre.

D'entre diversos guardons, Antònia Vicens també va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Creu de Sant Jordi

Una obra que s'ha de valorar en tot el seu context. 

***

 

SANTA EULÀLIA 12 de febrer

En els nostres desplaçaments per Europa, hem pogut constatar a través dels guies turístics que sempre ens acompanyen, que moltes de les explicacions que ens ofereixen de llegendes de tota mena, inclouen la dels Sants i Santes venerats en els llocs visitats. Un dels casos de desdoblament hagiogràfic, és el de Santa Eulàlia de Barcelona i Santa Eulàlia de Mèrida.

Les dues Santes venerades en les seves ciutats com a copatrones, ens relaten la mateixa llegenda gairebé fil per randa tal com explica també la Viquipèdia, i totes dues van ser martiritzades per ordre de Dioclecià emperador romà, en el segle IV.

Sant Eulàlia de Barcelona per Pedro García de Benavarre. Tempera sobre fusta 1456.

 

Santa Eulàlia de Mérida. Pintura del Mestre de Messkirch, ca. 1530

 

Un altre desdoblament que recordo és el de Santa Isabel de Portugal i Santa Isabel de Hongria. Les dues van ser dones caritatives i a les dues segons la llegenda se'ls atribueix el miracles de les roses. Segons la Viquipèdia li varen posar el nom d'Elisabet en honor de la germana de la seva àvia Santa Elisabet d'Hongria. (aquí és on sembla que esdevé el desdoblament)

 

Denis of Portugal and Elizabeth of Aragon. Creat: cap a 1655-1656

 

          Santa Isabel d'Hongria  a la capella de Sant del Miquel del Monestir de Pedralbes

Siguin llegendes o tradicions, les iconografies son semblants i les veneracions donen lloc a que en la nostra ciutat de Barcelona, les festes populars en honor a Santa Eulàlia siguin ben rebudes i ens recordin que aquesta Santa va ser durant segles Patrona de la ciutat.

***

EL PASSAT NO ÉS UN SOMNI - Theodor Kallifatides

 No m'estranya que aquesta novel·la autobiogràfica sigui una de les més apreciades pels centenars de lectors de Theodor Kallifatides. A més de poder seguir la història del seu autor, es poden seguir els esdeveniments bèl·lics i geopolítics del segle XX que tant van marcar a la gent contemporània que van haver d'emigrar dels seus països i adaptar-se a diferents costums, aprendre llengües noves i tenir la voluntat de voler tirar la seva vida endavant malgrat les penalitats que van també haver de sofrir.

 El tema de la emigració continua essent de rigorosa actualitat. Les guerres i la fam dels països en conflicte, obliguen a la seva gent a buscar un lloc per sobreviure i no ho tenen gens fàcil. Theodor Kallifatides va haver d'abandonar la seva terra després de la segona Guerra Mundial i va poder formar-se intel·lectualment i personalment amb gran esforç en un país força diferent del seu país mediterrani. A través de la seva escriptura trobem una persona d'una gran senzillesa i humanitat, i que va poder tornar al seu poble natal com escriptor consagrat homenatjat pels seus veïns,  al cap de seixanta dos anys, malgrat que ja havía fet estades puntuals a la capital Atenes, per visitar la família i amics. 

El darrer capítol en el que és convidat com a personatge important de la literatura a Molai, el poble on va néixer, és d'una realitat de vertigen, pròpia d'una persona que se li fan presents tots els petits records deixats enrere en el temps, malgrat que el seu món ja no era aquell, doncs havia fet arrels en un lloc diferent amb fills i néts d'un altre país, el seu passat i el seu present es barrejaven com dos rius que convergeixen en un sol punt, la persona recordada i estimada pels que el van voler acompanyar després de molts anys en la distància.

***