Professions simultànies?

Hi ha una pregunta que està a l'aire de si els presentadors d'informatius que fan anuncis degraden la professió. Ja fa temps que és habitual veure aquests professionals anunciant productes comercials i sembla que aquestes pràctiques són contraries als codis deontològics d'aquest col·lectiu. Sembla ser que fa pocs dies l'Associació de Premsa de Madrid va convocar una sessió de treball sobre aquesta qüestió. Com sempre hi ha molts diners pel mig i és difícil no caure en aquesta temptació.  És preocupant també que les quatre televisions privades d'abast estatal, introdueixen patrocinis dins dels espais informatius, i no sempre eviten una certa confusió.

Recordo que fa un temps, altres professionals de l'èlit exportista, també anunciaven a la televisió, productes comercials i en aquell cas, dirigits al menuts, com podien ser, postres làctics i galetes amb nom de reialesa, i els protagonistes eren els ídols d'aquests nens, els quals feien veure que berenaven amb molt delit aquells preparats. Ignoro si hi va haver alguna regulació, però actualment no he tornat a veure'n cap més.

Penso que aquests professionals, ja són força privilegiats en poder viure de la seva feina folgadament, sense treure cap mèrit dels esforços que han hagut de fer per arribar allà on són, que, a més els ofereixin aquests sobresous tan espectaculars com el dret d'imatge. Hi ha molts joves preparant-se per models publicitaris, que casting darrera casting busquen la seva oportunitat. Com sempre el repartiment de la riquesa encara no està solucionat.

***

Qüestions publicitàries

Darrerament em passa una cosa ben estranya. Hi ha anuncis de la televisió que no entenc.

No acostumo a veure'n gaires d'anuncis, ja que com la majoria de persones, quan es tallen les emissions per la publicitat, aprofito per fer feines domèstiques fins que la connexió amb el programa torna a iniciar-se. De totes maneres, desenganyem-nos, sempre n'hi ha algún i més quan el veus per primera vegada, que tens curiositat de contemplar i més quan hi surt algun personatge conegut o també, si n'hi ha algún d'encertat per la seva comicitat.

Això de no entendre'ls em fa ràbia, i fa que una altra vegada intenti fixar-m'hi a veure si el capto. Aleshores penso que potser és que els publicistes ho fan expressament perquè la temptació de fugir de pantalla sigui les menys vegades possible, i així aconseguir les fites que es proposen perquè el públic es vagi mantenint fidel a la cadena.

Després d'haver tingut l'oportunitat aquest estiu de veure la sèrie americana "Mad Men" la qual ha guanyat tres Globus d'or i 9 premis Emmy a la millor sèrie dramàtica, l'ambient de la qual gira a l'entorn del món de la publicitat, (que per cert recomano des d'aquí veure-la pel seu estil que reflecteix molt bé l'època viscuda en la dècada dels 60), em crec totes les estratègies que es puguin utilitzar a nivell publicitari.

Això és com quan vas amb bus per la ciutat i veus els edificis en procés d'arranjament tapats amb els corresponents enbolcalls, els quals són aprofitats per posar-hi tot tipus d'anuncis i que encara que no vulguis els ulls se te n'hi van. Dies enrera al cap de munt de les Rambles de Barcelona, a la mateixa entrada del metro, un munt de turistes fotografiava el gran cartell dels futbolistes guanyadors del mundial (els nostres) com si fos la façana de la mateixa Catedral.

Ara però, això de no entendre determinats anuncis, em fa pensar, si senyor... Li passarà a més gent?

***