divendres, 11 de novembre del 2011

Filosofia de vida

Això és el que ens mostra en aquest llibre en Haruki Murakami, el qual es despulla davant els seus lectors amb un relat de com ell equilibra el seu cos amb la seva ment per mitjà de l'esport.

Va estar deu anys gestant aquesta idea que va dur a terme l'any 2008, recopilant experiències exportives des del any 2005.

Els que som "murakamistes" n'hem gaudit força amb les seves reflexions i amb la seva vitalitat a l'hora d'afrontar reptes. Amb una gran concentració i esperit competitiu, ordena la seva vida entre el fet de córrer i el treball metòdic d'escriure. A través de les seves sensacions a l'aire lliure, es comunica amb els seus lectors amb una manera de veure el món gaudint de l'espectacle de la natura en totes les seves dimensions.

[Així doncs, ara em trobo vivint en aquest món que de jove no em vaig poder imaginar. Quan hi penso ho trobo molt estrany. No sabria dir si tinc sort o no, però em sembla que no cal escalfar-s'hi gaire el cap. Per a mi -igual que per a tothom- fer-se gran és una experiència que no havia tingut mail, i els sentiments que em desperta també són sentiments que no havia tingut mai. Si fos alguna cosa que ja hagués viscut abans potser ho podria entendre amb més claretat, però com que no ho és em costa una mica. Per tant, l'únic que puc fer de moment és posposar qualsevol judici detallat, aceptar les coses tal com són i aprendre a conviure-hi. De la mateixa manera que accepto el cel, els núvols i els rius. Em fa l'efecte que en tot plegat hi ha alguna cosa còmica, una cosa que no em voldria perdre per res del món.]

De tant simple, ho trobo genial. !

***


I més......


Crónica del pájaro que da cuerda al mundo

Fa dos anys, el 2009, una blocaire molt apreciada, me'l va recomanar:

[Si t'agrada Murakami, Crónica del pájaro que da cuerda al mundo (no sé si està en català) és moooolt bona. És una novel·la amb una trama que enganxa, amb mescla de realitat i fantasia, però sempre versemblant, i amb molt, molt de simbolisme. L'he llegida aquest estiu, per recomanació del meu home que és murakamià fins a la medul·la i que la considera com la millor novel·la d'aquest escriptor.

Besets, i moltes gràcies pel teu comentari al meu bloc.

14 de setembre de 2009 9:20]

Doncs, si, tenia raó, la trama enganxa i les seves 900 pàgines, et passen en un tres i no res. Quan vaig adquirir l'exemplar de butxaca, encara no havia sortit l'edició en català, és per això que la traducció que poso és en versió castellana, que és la que he llegit. És un llibre "Murakami" en  estat pur.  No sé si és la millor novel·la però a mi m'ha agradat. Simbolismes, reflexions, molta fantasia, personatges estranys, però qui no és singular en el nostre món? Un còctel amb la cirereta final. Gens menyspreable.


***