dilluns, 3 de desembre del 2012

Cartes de Nadal

El preludi de Nadal arriba quan rebo un sobre molt ben engalanat procedent de Dinamarca. En el seu  interior, la felicitació d'un vell amic del meu pare que sempre se'n recorda de felicitar-nos per Nadal i per Pasqua.

El meu pare fa divuit anys que va traspassar, l'any vinent cumpliria cent anys, era de la generació de Joan Sales i Pere Calders. El vell amic deu tenir-ne vuitanta i molts i el seu pols, cada any tremola més i la lletra cada vegada és més il·legible, pero ell no falla, va enviant-me el seu testimoni de vida.

Ell és de Txèquia i va emigrar a Dinamarca quan aquell país tenia les fronteres tancades. Ignorem com ho va fer, però va deixar fills i dona i va marxar. A hores d'ara ja pot tornar al seu país i conviu amb la família que s'ha multiplicat. No tenim altra comunicació que aquesta, ja que ell no escriu en anglès malgrat que les meves respostes informant-lo d'afers familiars i cotidians són en aquest idioma i sé que s'ho fa traduir. Només m'envia alguna vegada fotos per les que dedueixo com està.

El meu pare es comunicava amb ell en esperanto, ambdós el sabien, fins i tot l'amic va venir de visita a Barcelona diverses vegades, però jo només el vaig veure un cop, sembla però, que no vol tallar el fil de la relació, i continua enviant-me correspondència. Quan trobo a la bústia el sobre acolorit, em torna la imatge del meu pare i tinc la sensació de tenir-lo altra vegada al costat. És possible que algún dia no rebi més cartes i potser ningú em farà saber res del que ha passat. Em quedaré sense notícies. El trobaré a faltar!


***

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

El record d'una amistat, doncs, que depassa la pròpia existència de l'amic. Emocionant.

Josep M.Cortina ha dit...

Això és un bon conte de Nadal.

Xavi ha dit...

Molt interessant