divendres, 13 de juny del 2014

Les dones del 1714

La Patrícia Gabancho amb aquesta publicació, ha volgut retre homenatge a les dones que el 1714 van estar presents a la Guerra de Sucessió, les quals per la condició que tenia la dona en aquella època, van ser poc protagonistes visibles en la Història. Ara, aprofitant l'esdeveniment del Tricentenari, després de diverses converses amb historiadors/historiadores, i com a periodista de recerca, la Patricia s'ha entrevistat amb persones que han seguit el rastre de la Història de les dones que van viure uns fets i van participar-hi d'una manera efectiva, i ens ho descriu per capítols, donant compte de les fonts i persones consultades.

Crec que dins l'extensa literatura que ha esdevingut aquest any, la publicació d'aquest llibre és parlar-ne també d'uns fets, però d'una manera intel·ligent i diferent amb l'aportació d'un tema referit a unes dones que van passar desapercebudes, i crec que es mereixen també un reconeixement públic, malgrat que és difícil aconseguir informació atès que en prou feines van deixar rastre, doncs la desprotecció que la dona tenia en aquella societat supeditada a la figura masculina i que van quedar relegades a un paper secundari dins l'àmbit familiar, havien de ser mereixedores també d'un lloc a la Història.

Haig de comentar el fantàstic Epíleg sobre les reflexions de l'autora a l'entorn del 1714/2014.
 Comença dient:

"Lo que murió fue solo un estado, una organización política, no un pueblo, y cuales sean los destinos de este pueblo en el futuro esto lo escribiran en la continuidad de los siglos sus historiadores"
Salvador Sanpere i Miquel descobridor del text de Castellví.

El volum està il·lustrat capítol a capítol per Francesc Artigau amb dibuixos de traç senzill, que dóna vida a l'austeritat del llibre.

També hi ha al final una breu ressenya dels colaboradors/es a més de la Bibliografia emprada.

Agraeixo als escriptors que durant aquest Tricentenari, ens han volgut informar d'aquells esdeveniments que van succeir en les nostres terres, ja que en els dissenys curriculars del post-franquisme, res semblava important després del 1492 perquè la quitxalla ho aprengués. Crec que ha valgut la pena aprofundir en uns coneixements per la majoria ignorats o bé oblidats.



***