Vida familiar

Un altre volum d'històries curtes amb les quals he gaudit àmpliament. El ressò que va tenir la seva autora amb el Premi Mercè Rodoreda del 2016, va fer que el seu llibre fós un dels més reconeguts de l'any amb l'impuls d'Omnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Com a jove escriptora la Jenn Díaz ha contribuït plenament a formar part d'aquests nous talents que ens dóna el nostre petit país. Les seves històries capten les relacions familiars, i ens motiva a evidenciar les herències emocionals que hem rebut de generació en generació, sobretot les dones amb les seves inseguretats i incomunicacions. Els temes eternament femenins els quals són explicats en primera persona en forma de monòlegs, pensaments i mirades interiors, la qual cosa fa que la identificació personal sigui encara remarcable.

És un d'aquells llibres que val la pena anar rellegint. El talent de la seva autora, ens anima a pensar que tenim bones llavors literàries, que ens aniran deleitant amb les seves creacions futures.

Al començament d'alguns d'aquests contes, hi han petites cites de dones ben conegudes que han reflexionat sobre les seves vides. Trobem a Carson Mccullers, Natalia Ginzburg, Mercè Rodoreda i Liv Ullmann.

No t'he explicat gairebé res de nou

Moltes d'aquestes coses ja les saps

perquè te les he explicat milers de

vegades. Només volia dir-te com

era jo i què em va passar quan

tenia vint-i-cinc anys

NATALIA GINZBURG

***

Placidesa i qualitat literària

M'agraden els relats curts i per això gairebé sempre en faig una doble llegida amb alguns mesos de diferència, ja que en els volums publicats, a través d'aquests contes, els autors fan un retrat de temàtiques concretes i els lectors hem d'anar digerint-los un a un, reflexionant-hi pausadament en tot el que els escriptors volen transmetre'ns. Per tant s'han de llegir aquestes lectures amb un cert respir, contrariament a les novel·les o els relats autobiogràfics, atès que si aquestes darreres són amenes, el desig d'arribar al final no té aturador.

Jordi Punti aquesta vegada amb el títol d'AIXÒ NO ÉS AMÈRICA, ens fa un retrat d'històries de personatges adults que busquen el seu lloc al món, i ens presenta nou relats molt versemblants, de gent que han superat o no, desamors i contradiccions en la seva evolució com a persona adulta.

En la narració d'aquests contes, trobem tipus de persones extretes de la vida real, amb les quals qualsevol es pot sentir identificat. Gent eclèctica i peculiar però que alguna vegada hem pogut conèixer o coincidir en algun lloc.

Al final d'aquest volum, l'autor ens comenta com van néixer les narracions, algunes de les quals, les més antigues, tenen disset anys, i després de la seva recuperació, algunes d'elles s'han reescrit per fer-les més llegidores, i s'han guanyat el dret de sortir en aquest recull.

També ens diu Jordi Puntí, que la lectura i revisió dels contes l'han fet adonar d'una coindidència no prevista: la música hi juga un paper destacat, que no sempre és merament decoratiu o atmosfèric. Mentre preparava el recull, li va semblar que el títol havia de reflectir aquesta presència constant i es va decidir per Això no és Amèrica, escrita i gravada per David Bowie i Pat Metheny, una cançó que li agrada per la calma que transmet.

La mateixa calma que ens ha transmès, amb la lectura i qualitat de la prosa dels seus contes.

***

El parèntesi més llarg

Un altre recull per comentar. Aquesta jove escriptora la Tina Vallès, dotada d'una gran perspicàcia en l'observació quotidiana, ens va oferir fa dos anys, un llibre de contes el qual va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2012.

Són disset els relats que conté el recull. A diferència d'altres contes, en aquests he experimentat que la tensió narrativa va "in crescendo" a mesura que la vista llisca per les seves ratlles impreses i el desig lector és arribar al final de la història per poder deixar anar l'aire retingut en els pulmons.

El plantejament de les situacions quotidianes, a vegades són irreals, còmiques o emotives, amb un to que va de la ironia mordaç a la revelació íntima (com diu la mateixa contraportada de l'edició). És d'aquells llibres el qual, als que ens agrada llegir una mica al llit abans d'anar a dormir, deixant-lo al costat de la tauleta, frises per que arribi l'hora de posar-t'hi.

Fragment de: llet cereals aigua
"He aprofitat el sobre d'una factura de gas per fer-hi la llista de la compra. Falta llet, s'han acabat els cereals, d'aigua sempre se n'ha de comprar. Amb el bolígraf del banc, el que tenim damunt del microones, volia anar prenent nota de tot el que ens falta, perquè aquest vespre t'arribis al supermercat abans de venir cap a casa. I anava a escriure llet cereals aigua, i no, no ha estat això el que he escrit, que dreta, recolzada al marbre de la cuina, he començat a escriure't omplint tot el sobre, trepitjant fins i tot el logo de la companyia del gas, perquè de sobte m'he adonat que t'he de dir un munt de coses abans que llet cereals aigua, i te les he de dir ara.

I de seguida se m'ha fet petit el sobre i incòmoda la postura i he agafat uns quans folis de la impressora, el diari d'ahir com a suport, i m'he assegut damunt del peu esquerre al sofà. I he continuat dient-te de tot menys llet cereals aigua...........

El parèntesi més llarg, és un llibre de contes i també un llibre de pauses, d'escapades agraïdes, de moments de treva que acaben generant un canvi.

***

La nostra vida vertical

Mai com ara és adient el títol del llibre de relats curts que ens ofereix un autor nostre de les terres de l'Ebre, Yannick Garcia. I crec que el llibre es mereix el títol d'aquest apunt i potser hauria merescut que totes les lletres fóssin en majúscula!

Potser els contes no són el gènere literari més divulgat per captar l'interès comercial, però crec que és una manera de satisfer al lector que busca alguna cosa més que els best sellers, i més quan un escriptor esmerça tot el seu talent per donar-nos aquestes satisfaccions.

Yannick és un home jove i senzill, escriptor, interpret i traductor. A través dels seus desplaçaments pel planeta per la seva feina, ha hagut de traduir a molts personatges, molts dels quals han servit d'inspiració pels contes d'aquest llibre. Els personatges es mouen en ubicacions diferents i aprofita de fer-los testimoni de fets verídics que han sacsejat la humanitat, aprofitant la genialitat que en el seu dia Stephan Zweig ens va seduir amb els seus "Momentos estelares de la Humanidad".

Vam tenir el privilegi de comptar amb la presència de l'autor i mantenir una xerrada molt empàtica sobre com va anar construint aquests relats. Els personatges són reals, els tenim a tocar, i el desenvolupament de les històries són d'un disseny força complexe. Una curiositat és que sempre fa sortir un català en cadascun dels relats, malgrat que les situacions estiguin a l'altra punta de món. Això s'ho va proposar com un joc personal però que sorpren al lector com un gest nostrat que fa patxoca.

Els deu contes que conté aquest esplèndid recull, una vegada superada la seva lectura, tens ganes de tornar-ne a llegir d'immediat alguns de sublims. El llenguatge no té desperdici, amb expressions molt properes que val la pena de conservar com a patrimoni de l'idioma. No en va el llibre va ser guardonat amb el Premi Documenta 2013. Yannick és a la vegada poeta. Ha rebut Premis de poesia i també en els seus relats s'hi poden trobar aquests moments poètics de la vida.

Si voleu llegir contes impregnats pels sentiments desordenats i imprevissibles dels éssers humans, trobareu en aquest recull fragments com aquest:

... en alguns casos els pensaments són com poltres joves, que corren i corren, però n'hi ha que no, que en realitat els fan tres nusos ben forts a les sogues i no els deixen bellugar ni un centímetre, i aleshores la meua feina de desenredador de nusos es torna molt més sublim, és com si em mostrés tots els seus matisos i tota la seua estructura de filigrana.

Del conte "Ara tancaria els ulls al peu d'aquells arbrets", p.60

Ah! i el nom no és cap seudònim. Feina va tenir el seu pare per inscriure'l!

***