Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diada Nacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Diada Nacional. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de setembre del 2018

Fent memòria



Setge de Barcelona 1713-1714
Vestigis de la ciutat del segle XVIII


Decret de Nova Planta 1716

Dictadura General Primo de Rivera 1923-1930


Dictadura General Franco 1936-1975


300 anys resistint i reivindicant......


....seguim commemorant i persistint...

LLIBERTAT!!
BONA DIADA NACIONAL



***

dilluns, 11 de setembre del 2017

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2017



FELIÇ DIADA



A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un sol home:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.


La pell de brau (S.Espriu)

***

diumenge, 11 de setembre del 2016

11 de setembre de 2016




FELIÇ DIADA !!














***

divendres, 11 de setembre del 2015

DIADA 11 DE SETEMBRE DEL 2015


FENT CAMI........



CAP A LA MERIDIANA....... Tram 78






FELIÇ DIADA!


***

dijous, 11 de setembre del 2014

Diada Nacional 2014


1714 - 2014

Tricentenari


FELIÇ DIADA


***

dimarts, 17 de setembre del 2013

Mirar cap a l'ahir per projectar el demà

Per arrodonir la Diada d'enguany, no hem pogut d'estar-nos de visitar el Born Centre Cultural recentment inaugurat. L'indret de ferro i vidre que va ser símbol del barri de la Ribera, ha aconseguit aixoplugar un patrimoni col·lectiu digne de ser punt de referència de com diu la Història, "Mirar cap a l'ahir per projectar el demà."

En una hora intempestiva per no trobar-nos amb gaires gentades, hi hem fet cap aquest migdia i certament hem tingut sort.

Jo ja havia visitat el jaciment fa uns anys quan van començar-ne les obres i deixaven circular per una passarel·la enlairada, per la qual cosa, veure l'espai arqueològic altra vegada no m'ha causat un efecte especial, malgrat que és evident que han aconseguit convertir el recinte en un lloc fantàstic de memòria històrica força singular i emotiu.

En les dues sales on s'expliquen els fets de la Guerra de Sucessió espanyola, i de com es vivia a la ciutat de Barcelona en el segle XVIII, el públic manté un silenci expectant mentre circula pels espais molt ben documentats i recreats amb imatges de l'època. D'allà si que n'he sortit impressionada i emocionada. Sortint de la Primera Sala ho he comentat al xicot que controlava els visitants i m'ha dit: Esperi quan vegi la segona....

Després de tants anys de dubtes i posades en comú del futur destí d'aquest espai emblemàtic, crec que se li ha donat una finalitat força digna i que ha valgut la pena els esforços i els diners emprats per acondicionar-ho. En aquests moments hi ha però una certa disconfomitat en el veïnatge, del qual no puc opinar per desconèixer el tema d'una manera real.

Quan vaig visitar a Escòcia l'any passat, també ens van dur a visitar el Castell de Urquhart al costat del Llac Ness, el qual va esdevenir símbol de la resistència escocesa en el segle XVII. Els anglesos el van destruir parcialment després d'una dura batalla i actualment és propietat del Patrimoni Nacional Escocès, i per mitjà d'un audio-visual expliquen al foraster aquells esdeveniments. Tots els països amb identitat pròpia, procuren no oblidar la seva història i afermar-se en la seva nacionalitat.

El que si és lamentable és que al cap de tres-cents anys, encara hàgim de estar lluitant per la mateixa causa defensant els drets fonamentals dels col·lectius humans. Com diu en Joan Rigol, l'antropologia política és difícil d'eradicar en el ser humà malgrat passin els segles.


Fotos històriques de l'antic Mercat del Born


***


dijous, 12 de setembre del 2013

Percepció des del tram 739



Des del Castell dels Tres Dragons fins als voltants de l'estàtua eqüestre del General Prim, s'extenia la Via catalana tram 739.

 


Com en totes les vies, l'ambient festiu hi era força present. A mesura que la gent hi arribava, amb una disciplina gairebé britànica, la via es va anar formant amb el color groc imperant i les banderes de totes mides onejant a mans dels seus portadors. Puc dir que feia goig, la festa es preparava i tot va ser dins d'aquesta espera que va sortir el sol i els ànims encara van pujar més de to.


Considero que el lloc era una mica cul-de-sac. La gent fèiem gira-gonses pel recinte i fins i tot la via donava la volta i ens trobàvem uns d'esquena als altres, i sortia cap al Passeig dels Til·lers on canviava de número. No ens podem queixar de l'ecologia del lloc, atès que fins i tot la flaire del Zoo que ens venia de tan en tant, l'entrada del qual la tenien just al davant, ens feia oblidar que estàvem en zona urbana.











Va ser una tarda emotiva, en un lloc on els turistes passejaven per davant nostre els quals ens van obsequiar amb signatures de suport en una pancarta que teníem a terra i que una vegada ens era signada, els mostràvem els nostres alegrois festius i els nostres agraïments.



Les mans les vam unir a l'hora prevista i els cants van omplir les estones d'espera dels fotògrafs, els quals també feien de voluntaris organitzatius de les files quan aquestes es bellugaven, i els Mossos davant nostre es convertien en fotògrafs improvisats, intercanviant-se els papers.

Amb l'arribada de l'helicòpter el qual ens va fer esperar força estona, la gent va anar desfilant amb la companyia d'un grup de timbalers (no sóc massa amant d'aquesta moda) però aquell no era gaire nombrós, i ens va deleitar amb unes coreografies dignes d'un espectacle de Fira al carrer de força nivell.


 

Deixant el recinte, i veient al General Prim enfilat dalt del seu cavall, vaig pensar que mai hagués pogut imaginar-se que tornarien a arribar uns temps convulsos com els que ell també va haver de viure.



***

dimecres, 11 de setembre del 2013

Fent història

FELIÇ DIADA!!!!!


 



 


***

dissabte, 15 de setembre del 2012

Capacitat de resistència

Ja sóm l'endemà. I ara que? Què passarà? Qué farem?. Doncs el mateix que van fer els nostres compatriotes l'endemà de la desfeta del 1714. Com diuen les cròniques, obrir portes i posar-nos a treballar per fora i per dins, sobretot per dins, ho portem en el nostre ADN, pot durar mesos o anys, però hi posarem el nostre esforç.

Le rauxa ha passat ara hi posarem la reflexió i la feina. Això ens permetrà posicionar-nos i cadascú a la seva manera i possibilitats,  seguir el camí que ha començat. Els temps van més ràpids però ho hem de fer com sempre, amb seny i amb la nostra capacitat d'intel·ligència demostrada, sense presses pero també sense pauses.

La societat ha canviat, no es poden comparar moments històrics, cada moment té la seva peculiaritat. Com va dir el nostre President, ens esperen moments difícils i hem de tenir capacitat de resistència. Penso que això està demostrat, fa anys que ho demostrem, darrerament ja en portem 300, sense comptar des dels inicis de la nostra Història. Continuarem, no podem fer-hi més. Som així.

***

dilluns, 10 de setembre del 2012

Diada Nacional

Fent Història
1714

1932

1977





2012


2014

Ho aconseguirem? Ara ja toca!


***

diumenge, 11 de setembre del 2011

Diada Nacional de Catalunya 2011

Endarrera aquesta gent tant ufana i tan superba!!!





FELIÇ DIADA


***