dissabte, 10 d’abril de 2021

Confiant en la recuperació dels nostres vincles


Ens ha tocat viure una etapa d'espera constant mai prevista en la nostra societat en la que crèiem estar per damunt del bé i del mal. Els mesos van passant i aquesta espera es fa feixuga, malgrat que reviu l'esperança de la vaccinació de grup, i confiem que ens farà en breu tornar a veure la llum que restava apagada, i ara sembla que comença a fer pampallugues positives. 

Aquests mesos sense contactes personals, han servit per reflexionar i analitzar els nostres vincles amb la societat i de com ens és de necessari recuperar aquests lligams ara allunyats del nostre dia a dia. Tornar a recuperar aquelles converses entre amics i debatre qualsevol tema, és el que més trobem a faltar dins d'aquesta pandèmia.

He pensat molt amb els exiliats, que han deixat tots els seus vincles lluny, i amb la incertesa,  sense calendari, de quan podran tornar al lloc dels seus orígens, refer la vida i restablir tot el que ha estat truncat d'un dia per l'altre.

Interessant ha estat llegir la publicació de l'intercanvi de cartes entre l'Anna Murià i Mercè Rodoreda, durant l'exili que van patir aquestes dues intel·lectuals catalanes després de la Guerra Civil (1939-1956) . Dones que van deixar familia, marit i  fill (en el cas de la Mercè Rodoreda). Un exili dur, marcat per la fugida d'una guerra civil i sense voler, anar a raure al mig d'una Guerra Mundial. 

La trajectòria d'aquest recull de cartes intercanviades, ens l'explica en el pròleg la Blanca Llum Vidal i la Maria Bohigas, sempre a l'aguait d'oferir literatura interessant a la vegada que històrica, per ajudar als lectors a entendre episodis d'una realitat molt crua de la gent molt propera, que va haver de prendre decisions personals i patir en la seva persona tota mena de penúries.

L'any 1985 l'Anna Murià amb més de 80 anys, va ser entrevistada a Terrassa per Mari Chordà i Isabel Segura, en el seu domicili on va viure després de la seva tornada de l'exili, i el resum de la entrevista també està publicada en aquest volum, on explica la seva amistad amb la Mercè i el camí recorregut en el seu periple d'exiliada.

Una part també important del llibre és en el capítol final, on l'any 2016, Margarida Puig, la nora de Mercè Rodoreda, explica la seva relació amb la mare del seu marit, arran de la visita en una clínica de Girona l'any 1983, on la Mercè va estar ingressada afectada per un càncer de fetge terminal. Amb molta cura ens dóna a conèixer de primera mà, el caràcter i maneres d'una dona que és un referent internacional de la literatura catalana contemporània.

***



2 comentaris:

Salvador ha dit...

Tens tota la raó, és fa molt feixuc l'espera de poder recuperar els vincles amb les persones estimades, família i amics. Maleïda pandemia.

Joan Antoni ha dit...

Recuperar vincles personals, familiars i també laborals és el gran desig, però no hem reflexionat prou sobre el model social i econòmic, amb excés de mobilitat i ocupació d'espais naturals. Tornarem a envair selves i boscos, cercant minerals estratègics o produint monocultius, ocupant l'hàbitat dels animals salvatges i ens posarem en contacte amb altres virus o bacteris els quals buscaran nou reservori en l'ésser humà. Quantes pandèmies més haurem de patir abans d'ésser capaços de reaccionar?