SANT JORDI 2023

 

 

Sant Jordi-Teseu, Josep Maria Subirachs, 1976

Palau de la Generalitat

 

Avui no pot mancar un apunt de Sant Jordi, la nostra Festa Nacional de llibres i roses, i que es pot dir que gairebé ja és internacional, doncs any darrera any l'anem celebrant en el nostre petit país, i que els nascuts a la postguerra, ens aporta nombrosos records d'aquesta festivitat, potser des de la nostra joventut quan encara podíem passejar per les parades de les llibreries al carrer sense empentes, però amb menys poder adquisitiu.

Enguany és diumenge, i a Barcelona s'han tancat carrers de l'eixample per poder absorbir les allaus humanes de passejants i tafaners que busquen on s'han ubicat els seus autors de referència, per anar a fer cua i aconseguir una signatura en el llibre comprat.

Aquesta dinàmica es va repetint, i malgrat que ara gairebé Sant Jordi ja comença amb molts dies d'antelació, amb taules rodones, d'editorials i escriptors, constatem que els efectes comercials no tenen aturador, i hem d'anar estriant el gra de la palla per trobar el llibre que s'adeqüi a les nostres preferències.

Sens dubte és un dia especial, del que podem estar-ne orgullosos del ressò que té arreu, sigui de l'ordre que sigui,  i que pocs esdeveniments populars relacionats amb la nostra cultura han arribat a creuar fronteres.  

 

 

***

Oda a Sant Jordi

 

Sant Jordi et transporta a uns records vius com:

la il·lusió de la primera rosa,

la primera passejada de primavera d'un infant dins un cotxet,

el verd de les fulles tendres dels plàtans de la Rambla,

l'entusiasme col·lectiu dels preparatius per fornir aparadors, d'un dia molt especial,

les roses obsequiades pels companys de feina, i de la persona estimada,

les dedicatòries personals en els llibres de regal,

un dia feiner amb apariència festiva, 

piuladissa de falciots,

olor de flors de primavera, i de xocolata amb melindros,

i ... l'alegria immensa d'un dia carregat de simbolismes, que any rera any l'esperem amb anhel, desitjant que el sol llueixi damunt nostre, per deleitar-nos amb la seva escalfor en aquest 23 d'abril.

FELIÇ DIADA

***

Sant Jordi 2020, retinguts a casa

Avui he enviat els Bons desitjos per un dia tant especial, per mitjà de whastApp i Instagram a amics i familiars que restem retinguts a casa. També als nostres Jordis i Georgina que no ens podem abraçar com ens agradaria. Tots allunyats però resilents, esperant gaudir del dia que ens pugui tocar el sol del carrer, i deixar enrera aquests mesos que ocuparan part de la nostra vida i no seran fàcils d'oblidar.

Per posar una mica d'alegria, i malgrat que no sóc hàbil en treballs manuals, la meva aportació ha estat aquesta:

Bon dia! Que els nostres Jordis i Georgina tinguin avui un Bon dia i demanem a Sant Jordi que enguany tots som princeses que l'esperem als nostres castells. Que aprofiti ara que el drac està entretingut. Feliç dia!

Faig extensiva la meva felicitació als lectors del blog, amb l'escultura de Sant Jordi que varem veure dins l'Església de Sant Nicolau a Estocolm, l'any passat.

  Sant Jordi i el drac, presumiblement del segle XV. La imatge de fusta que serveix de reliquiari

***

Sant Jordi 2018

En un dia tant especial pel catalans, enguany el celebrem amb un punt agre-dolç, amb les nostres Institucions intervingudes o silenciades, amb els nostres representants polítics a la presó o a l'exili, i sense aquella alegria que ens caracteritzava per a fer les celebracions del 23 d'abril, m'he permès donar a conèixer un tuit que des de l'exili, ha fet el nostre Conseller de Cultura Lluís Puig i Gordi, i que a més de retuitar-lo a la xarxa, el manllevo en el blog:

"En unes condicions adverses, súbdit colonitzat d'un imperi que al seu mal humor sanguinari unía la ridiculesa de qui allarga més el braç que la màniga, només l'escriptura em permetria d'escapar-me'n i, pel fet de ser català, de combatre-les” Pedrolo

Gràcies Conseller, malgrat tot tenim la força cultural del carrer i us desitgem un
BON DIA DE SANT JORDI

***

Sant Jordi 2017

Cavaller Sant Jordi
Carlo Crivelli 1435-1495

Enguany SANT JORDI m'ha arribat amb una rosa vermella artesana, la qual ha estat manufacturada a mà per nois africans procedents del projecte solidari de "La Caseta".

Fa dies que hi han estat treballant amb molta il·lusió i esperen que la venda a les paradetes doni el fruit que es mereixen tots ells, que amb esforç i ganes de superació personal van fent el seu camí de lluita per viure com a persones, en aquest món cada vegada més castigat per diferències socials.

QUE TINGUEU TOTS UN BON DIA DE SANT JORDI DE LLIBRES I ROSES!!!

***

Un "Sant Jordi" diferent

Com vaig dir en l'apunt anterior, enguany no he participat de Sant Jordi com he vingut fent-ho des de que tinc us de raó.  De totes maneres, darrerament aquestes masses de gent omplint el rovell de l'ou de la ciutat, i que ni tant sols et deixen acostar a les parades per veure als escriptors signant les obres per les cues que s'originen al seu entorn, comença a ser força agobiant, malgrat l'intent de ser matiners per trobar menys embusos humans.

La diferència d'aquesta Diada del 2016 ha estat sortir de la ciutat de cap de setmana i visitar les terres de ponent. El Monestir de les Avellanes ha estat l'indret proposat pel grup habitual de viatges, i on ha estat també la ruta medieval que pertocava, tot recordant les gestes dels cavallers de l'edat Mitjana. En certa manera, és com si Sant Jordi el portéssim amb nosaltres amb el seu cavall i la seva llança.



Els Comtes d'Urgell, els quals van ser designats pels francs per ocupar les terres conquistades als àrabs, van començar a expansionar-se per aquells paratges sobre els segles X al XV. Ermengol X de la segona dinastía, mort al segle XIV, està enterrat al Monestir de les Avellanes, en un sepulcre modern, atès que el panteó original va ser venut i exposat al museu The Cloisters de Nova York.


Va ser interessant també la visita a la vila medieval d'Àger. El recinte fortificat on el castell es trobava encerclat per muralles construïdes damunt la roca, encara es conserven després de sucessives reformes. Sembla que les darreres investigacions les situen al segle IX. El vescomte Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda van instal·lar la seva residència, i els seus descendents van fer importants donacions de terres i drets, al monestir canonical que van fundar.






























Varem coincidir amb la trobada internacional de campaners que el darrer diumenge d'abril se celebra a Os de Balaguer. La nostra visita la varem fer el dissabte a la tarda,  per la qual cosa, vam ensopegar amb els preparatius.

Varem fer de
campaners improvisats ja que mentre ens delectàvem amb els nostres sons que no passaven der ser una "escala musical" dirigida pel guia que ens va portar al museu, les mestresses del poble preparaven el "mandongo" per obsequiar als visitants l'endemà.

No em digueu que no fa "bona pinta"...

I fins aquí un 23 i 24 d'abril. Un cap de setmana de primavera espectacular amb camps de cereals bressolats pel vent formant onades de color verd, i emmarcats amb flors grogues de colza. Com sempre la natura majestuosa!

***

Sant Jordi 2016

Atès que demà dia de Sant Jordi, estarè fora de la meva ciutat, d'excursió per la Terra Ferma i no podré penjar l'apunt que correspon a la Diada, aprofito en les darreries d'avui compartir un poema de la Joana Raspall que l'AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, divulga per aquest Sant Jordi, el qual ens ha fet arribar una amiga nostra, la Mercè Pérez  i que crec mereix un lloc destacat en les circumstànies que estem vivint.


PODRIES

Si haguessis nascut 
en una altra terra, 
podries ser blanc 
podries ser negre...
Un altre país 
fóra casa teva, 
i diries "sí "
en una altra llengua. 
T'hauries criat
d'una altra manera 
més bona,  potser;
potser més dolenta.
Tindries més sort 

o potser més pega... 
Tindries amics 
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya, 
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes, 
o no tenir llibres 
ni saber de lletra. 
Podries menjar 
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre. 
Podries... podries...
Per tot això pensa 
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES 
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor 
i de la pobresa. 
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva

QUE TINGUEM TOTS UN BON SANT JORDI

***

Yin i Yang de Sant Jordi

Han passat ja dos dies de Sant Jordi. S'han fet ja valoracions de tota mena. Estic contenta que la Montserrat Úbeda va tenir l'empenta de reobrir la Llibreria ONA ara fa any i mig al bell mig de Gràcia al carrer Gran. Cinc minuts de casa i ja hi sóc. És una llibreria de referència i ha quedat petita per la gent que el dia de Sant Jordi s'hi va atansar. L'espai és reduït però acollidor.

Fa uns mesos que va començar a fer presentacions de llibres i hem tingut la sort d'anar coneixent de ben a prop, escriptors i poetes que ens han fet recordar l'època de punt de trobada de la Gran Via, on hi fèiem cap quan volíem trobar les nostres referències culturals.

Igual com l'any passat, enguany ja no ens va venir de gust de recórrer els carrers tradicionals del centre de la ciutat, que no pots apropar-t'hi per les riuades de gent vingudes d'arreu, criatures d'escoles en fila agafades a un cordill i grups de turistes de totes condicions.

Però a la ciutat encara es poden trobar petits oasis de tranquilitat de paradetes de llibres. La gent dels barris surt al carrer oferint també llibres i roses a dojo sense cues ni empentes. Es pot descobrir algún raconet nou per gaudir d'un dia primaveral gairebé estiuenc, a pocs metres de casa. Enguany també hem pogut redescobrir la remodelació d'un tram del Passeig de Sant Joan que va del monument de Mossen Cinto a la Plaça Tetuan. Les voreres amples amb espais ajardinats, donaven joc a Grups d'animació per a nens i nenes que sortien de les escoles i aprofitaven la tarda per invadir els espais de lleure. També les paradetes de llibres i roses ocupaven el seu troç.

Ja sé que em repeteixo amb el meu positivisme any rera any, respecte a la finalitat d'aquest dia i per això no puc entrar en valoracions negatives. Evidentment que no obvio que la Festa ha anat esdevenint diferent a mesura que Barcelona s'ha convertit en ciutat d'interès turístic i comercial. Això no treu que cadascú visqui la Festa com li plaguin els seus sentiments. La gent surt al carrer, els escriptors surten al carrer, els lectors surten al carrer, es compren roses, es compren llibres, els que siguin, mediàtics o no i el sectors en surten reforçats que és un punt a valorar d'un país dedicat a comerciar i que necessitem que se'ns conegui també pels nostres esdeveniments culturals que sabem exportar amb denominació d'origen. No hem de ser diferents a altres estats si algun dia aconseguim tenir el nostre propi. Ens donem a conèixer de moltes maneres, una d'elles és també aquesta inquietud botiguera que sempre ens acompanya.

***

SANT JORDI 2015

FELIÇ DIADA!!!

Capella de Sant Jordi- Palau de la Generalitat de Catalunya

Per Sant Jordi, s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau 

(els nostres avis creien que els diners guardats en gerres o en olles, sobretot si eren d'or, encara que se'n guardaven d'altres metalls, cada any, calia treure'ls al sol almenys una vegada. El dia de l'any més afavorit per airejar els diners amagats era el dia de 

Sant Jordi).

(Del blog "Un polsim de refranys" del nostre benvolgut amic Victor Pàmies i Riudor lingüista especialitzat en paremiologia)

***

Sant Jordi

Ja sé que la Diada de Sant Jordi, és tot allò que a alguns no agrada, que si mediàtics, que si llibreters, que si massa roses, que si massa gent, que ara no és com abans, però, quin abans? Tots tenim els nostres records d'abans, quan teniem uns quants anys menys, com els tindran d'aquí uns anys els joves d'ara, i sempre els "abans" seran millors que els "avui". Que voleu que us digui, a mi encara em fa peça la Diada de Sant Jordi. Això de veure tants llibres al carrer un cop l'any fa goig. Malgrat que els que anem sovint comprant llibres  i aconseguim els nostres petits descomptes, sembla que deixar passar un Sant Jordi amb les mans buides de literatura, és com l'univers sense estrelles.

Els rituals ens els fem nosaltres i per mí el dia de Sant Jordi, és el dia d'anar a esmorzar al carrer, fora de casa, si pot ser també dinar-hi. És un dia feiner mig festiu en el qual la vida al carrer es fa notar. Avui la passejada l'hem fet pel barri, sense empentes i gaudint d'un sol esplèndid amb el qual el Sant ens ha obsequiat. Un Sant europeu i emblemàtic, icona de molts països, que està cavalcant des de l'edat mitjana. Com no li hem de retre homenatge?

Les il·lusions les anem mantenint, i seria lamentable que es perdessin, són aquests petits plaers que ens anem construint, i que malgrat tots els malgrats, hem de procurar conservar.

QUE TINGUEU UNA BONA DIADA

***

L'endemà

Tot ha tornat al seu lloc. Les roses lluint dins els gerros domèstics. Els llibres a punt de ser llegits. És l'hora de fer números (com diem els catalans), i l'anàlisi amb les corresponents discrepàncies enguany de quí és considera mediàtic i qui no, han fet córrer molta tinta. Ningú vol ser-ho, però importa això? El temps valorarà les trajectòries de cadascú i només la sort o el talent sobreviuran en aquesta nostra disortada terra de tants caps tants barrets.

Després de la disbauxa, tots hem continuat amb la nostra quotidianitat. Tenim aquest esperit de tornar a la realitat. El llibre més venut ha estat VICTUS, les dues edicions castellà/català s'han venut per igual. L'autor el va escriure en castellà. Personalment m'agrada llegir els llibres amb la llengua amb la qual han estat escrits. La pena és que no pugui llegir en altres llengües que no siguin les nostres, incloent les seves variants dialectals, aleshores la meva elecció és en català i comprovo que tingui una bona traducció.

Aquest matí al sortir de casa i veure que encara penjaven senyeres als balcons, m'ha fet recordar totes les desfetes històriques de la nostra ciutat, des de Almansor el 985, la guerra de Sucessió el 1714 i en certa manera la Guerra Civil del 1936. Sempre ens hem tornat a posar a treballar i amb penes i treballs aixecar el nostre país.

Tornem a tenir feina i molta, això de treballar en sabem molt,  però la unitat és el que costa més, i això també és un defecte que hauríem de superar.

***

Sant Jordi

Any rera any, Sant Jordi marca una Diada molt nostra com a patró de Catalunya amb una fonda penetració popular d'exaltació dels valors nacionals i de servei a la cultura i a la fe.

Ramon Llull ens va simbolitzar la imatge com a valor de la lluita davant les adversitats.

Coincidint amb la Festa del Llibre, s'ha aconseguit que aquest esdeveniment traspassi fronteres i fins i tot escriptors d'arreu del Planeta s'acosten també als nostres carrers per donar a conèixer i promocionar les seves publicacions, moltes vegades autoeditades, per aconseguir contribucions econòmiques per millorar projectes per als més desvalguts.

És un dia que tothom surt al carrer, actualment hi ha tanta gent, que els llibres no es poden ni fullejar. Els venedors de roses arriben a embafar, però la rosa, l'altre símbol d'aquesta Diada és un regal d'obligació moral. No concebiria un Sant Jordi sense rosa ni sense llibre.

Els lectors que tot l'any ens agrada estar a l'aguait de les novetats editorials, no ens preocupa en absolut, la mediatització del sector. Això seria una pedanteria insultant. Crec que tothom té dret a escriure, i la gent a llegir. La qüestió és que es llegeixi i la maduresa lectora ja farà seleccionar de mica en mica el valor de la paraula escrita. Les editorials es valen de tot tipus de publicacions per anar subsistint i això és bo. Que fariem sense llibres? No m'ho puc imaginar.

Els escriptors diuen que és un dia fantàstic per conèixer als seus lectors. Ha de ser interessant poder conversar amb les persones que saps que han estat receptores de les teves idees. Les cues per aconseguir signatures han esdevingut també un clàssic, és una interrelació que es dóna aquest dia d'una manera generalitzada.

També els actes que es convoquen abans i després de la Diada, tenen un significat especial. Lectures  escenificades, recitals poètics, presentacions amb tot tipus de personatges: polítics, periodistes, editors, etc. Sant Jordi té màgia, esdevé una manera de ser, i una manera de conviure amb la cultura. Quan algun any no he pugut viure aquest dia, per motius diversos, puc dir-vos que ho he trobat a faltar!

FELIÇ DIADA

***

Sant Jordi mata l'aranya

Església Sant Jordi - SOZOPOL (Bulgària)

La meva família definíem populament així a Sant Jordi quan l'anomenàvem.  Un costum familiar que de petita em feia riure això de "mata l'aranya", però al final aquesta transmissió de pares a fills, em va semblar una situació lingüística de normalitat.

La Diada ha tornat com les orenetes, i any rera any esperem veure la imatge de gentades als carrers, llibres a l'abast, escriptors expectants amb les plomes a la mà per rubricar els exemplars triats pels seus lectors, venedors i compradors de roses, infants circulant amb els ulls ben oberts, agafats d'una corda i vigilats d'aprop per mestres i educadors, i tantes i tantes postals visuals, que no acabariem d'ennumerar.

És una tradició nostra i ben nostra que cal mantenir com tantes d'altres que configuren la nostra manera de ser i preservació de la nostra cultura. Mediterranis com sóm, ens manifestem al carrer, a gaudir de la Festa, i malgrat sigui dia feiner, tots trobem una estona per barrejar-nos i deixar enrera per un dia les nostres frustacions i problemes.

Els catalans sóm així, sentim i veiem derrotats els nostres colors: blaugranes, morats, vermells, blaus, també ens manipulen, ens trepitgen, ens fan enfadar, ens indignen, però l'endemà sempre tornem a reeixir, treballant, sortint al carrer i el nostre ADN ens fa seguir defensant tot el que és nostre. El dia que no ho poguem fer, no vull ni pensar com estarem!

Bona Diada i Bones lectures

***

Química, física i matemàtiques

Recupero aquestes paraules de la nostra amiga andalusa, les quals va utilitzar amb encert, quan ens va explicar la seva ruptura matrimonial.

Ella ja no hi és entre nosaltres, però les he recordat després d'haver viscut la diada de Sant Jordi i m'han servit per fer la meva pròpia analisi d'aquest dia.

La Química va començar els dies previs a la Festa amb la seducció per part dels mitjans, amb entrevistes i seguiments als escriptors, les editorials oferint-nos tots els Premis literaris de l'any. A la premsa, portades i més portades de llibres per reclamar la nostra atenció. Tothom recomana. Una vegada seduïts, arriba el dia 23.

La Física el dia 23, Sant Jordi. Els llibres al nostre abast, els podem tocar i remenar. Escriptors esperant presencialment als seus lectors a les parades per oferir les seves signatures. Ens empentem uns als altres per arribar als nostres destins. Cursa d'obstacles arreu.

I finalment les matemàtiques una vegada acabada la Festa. "Que si s'han venut tant o més llibres que l'any passat". "Que si s'han fet tants diners de calaix". "Que si han sobrat roses , etc. etc.".... "Que si la crisi no ha permès gaires disbauxes, etc. etc..."

En resum, el que interessa és que tothom estigui content i satisfet amb les seves adquisicions, i els editors hagin complert els seus objectius. Ja tenim una mica més de literatura per uns quants mesos. El cicle tornarà d'aquí a 345 dies.

Les roses però, són més efímeres.

***

Bona Diada de Sant Jordi i Pasqua Florida

Sant Jordi!

 

Felicitem-nos!

***

Un sant de prestigi

DIA 23
Sant Jordi: Patró de Catalunya.

Aquest sant va gaudir de molta veneració i popularitat universal durant els temps medievals, precisament quan Catalunya es trobava en el seu apogeu i en la plètora de la seva expansió militar, política i comercial. El fet d'ésser cavaller li donava categoria i ascendència entre la gent d'armes, que per aquells temps constituïa l'elenc decisiu de la societat. Això féu que escollíssin per patró els pobles que aleshores anaven al cap de la civilització, tals com Catalunya i Gènova. Posar-se sota la protecció del sant capadocià donava prestigi.

Amb l'ajut del cavaller i cabdill Sant Jordi, el rei En Pere I, l'any 1094, va guanyar la batalla d'Alcoraç i va derrotar el poderós exèrcit que el rei àrab de Saragossa, Almoçaben, enviaba al rei d'Osca, Abderramàn, per ajudar-lo en la seva lluita contra els catalans. Per agrair al sant la seva gesta, el nostre rei va nomenar-lo patró de la cavalleria i noblesa catalana que estava aplegada sota d'una ordre de cavalleria encomanada al seu patronatge. Per festivar el sant, a Barcelona la noblesa havia celebrat, en el Born, torneigs, justes i d'altres jocs d'armes, que havien revestit gran solemnitat i donaven a la festa un to senyorívol i aristocràtic que n'allunyava el poble.

Costumari català- Joan Amades- Volum III- pàg. 285

La Capadòcia

***