dissabte, 22 de maig de 2021

Kaouther Adimi

Kaouther Adimi és una escriptora algeriana i francesa d'adopció. La seva estima per la terra on va néixer ens ho demostra en els dos llibres que ens han arribat traduïts al català per l'Anna Casassas i que han merescut una bona acollida a les nostres llibreries, després d'haver aconseguit comentaris elogiosos per diversos referents de la literatura francesa i catalana.

En aquest relat amb el títol: 

Les nostres riqueses (Una llibreria a Alger), la autora ens explica com Edmond Charlot va obrir l'any 1936 amb pocs mitjans una llibreria a l'Alger per instaurar un espai cultural que va ser referència revolucionària dins un país convuls.

Per mitjà de la història que ens explica, barreja de passat i present, realitat i ficció, ens dóna a conèixer una ciutat mediterrània, amb tots els seus atributs que fa que el lector imagini com són els seus carrers costeruts, els mercats, les seves places i la seva gent que va lluitar per desfer-se del colonialisme francès.

Aquesta barreja de passat i present, se'ns presenta intercalant el temps actual on l'any 2017 un estudiant rep l'encàrrec de buidar l'antiga llibreria que s'ha de convertir en una botiga de bunyols. A través d'un quadern que reflecteix un diari de l'antic propietari, anem seguint la trajectòria de la llibreria, els seus personatges, els maldecaps per tirar endavant un projecte, les censures i els primers textos d'escriptors que van desafiar la censura com va ser Albert Camus.

Vindrà un dia que fins i tot les pedres cridaran per la immensa injustícia comesa contra els homes d'aquest país... Jean Sénac - Carta d'un jove poeta algerià a tots els seus germans.

Aquest llibre va obtenir el premi Renaudot des Lycéens i el premi de l'Estil 2017, va ser seleccionat per l'acadèmia del premi Goncourt 2017, i puc dir que no se'n té prou amb una sola vegada que es llegeixi.

***

L'altra història que aquesta escriptora ens presenta és:

Pedres a la butxaca, també traduïda Per l'Anna Casassas. Aquest llibre va merèixer Menció Especial del Premi Llibreter 2019, guardó ben merescut i també, igual que l'anterior, sentint la necessitat de tornar a llegir-lo una segona vegada.

El títol és pot interpretar com una metàfora de la motxilla cultural que tots portem al damunt. Malgrat les intencions personals de deixar enrera alguna de les maneres de com hem rebut l'educació, sempre ens queda aquest pòsit difícil d'oblidar. Segons diu Sophie Joubert, L'Humanité: "Discret homenatge a Virginia Woolf, que es va suicidar ofegant-se amb les butxaques plenes de còdols"

Kaouther Adimi ens torna a parlar dels seus orígens per mitjà d'una jove algeriana establerta a París. La insistència telefònica de la matriarca de la necessitat de que les dones optin pel matrimoni, fa que reapareixin dubtes i sentiments contradictoris a la filla, la qual s'ha convertit en una persona autosuficient i ben posicionada sense necessitat aparent d'un home a la seva vida.

El relat està construït en primera persona, i la ingeniosa habilitat de l'escriptora en descriure els pensaments i fets de la protagonista, sofrint les contínues trucades maternes d'obstinació pel seu estat civil i de control personal, que comporten moments significatius, ens fa veure situacions molt evidents de diferències generacionals i culturals les quals la mateixa narradora ens els mostra, rememorant una infantesa llunyana entre revolta i nostalgia, i destacant la dificultat de fer-se gran abans d'envellir.

Crec que aquesta jove novel·lista en la seva segona novel·la, es consolida com una bona escriptora que té coses a dir, i esperem ja un tercer volum per gaudir de la seva literatura.

***