Enguany no podia deixar d'homenatjar en el meu blog, la guanyadora del 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Maria Barbal. Aquesta escriptora és la que amb la seva trajectòria literària, ha estat escollida per formar part de la sisena dona mereixedora d'aquest premi, el qual des de l'any 1968 va ser creat per atorgar-lo anualment a les personalitats de la nostra cultura, i que enguany ens ha volgut complaure amb la seva darrera novel·la aconseguint el Premi Josep Pla 2021:
Aquest és el cas de Tàndem. Un relat que no és original però que ens fa pensar als que ja estem a la tardor de la nostra vida, de moltes actituds que hem d'afrontar de manera diferent de com ens havíen educat.
Maria Barbal ens anima a pedalar acompanyats, per aconseguir que fets rutinaris esdevinguin petits moments de felicitat i de llibertat per viure plenament.
La novel·la consta de cinc capítols. En els dos primers ens presenta els dos personatges principals individualment, i en els tres restants els vincles que van consolidant-se entre ells, a través del coneixement mutu i d'una relació que sembla que pugui donar fruits malgrat les boires que van enterbolint les seves vides.
Remarco un paràgraf que he trobat genial de com defineix una situació complicada d'interiorització d'un sentiment:
El mot orgull, com un carràs de raïm lluent, pesant, amb grans podrits al mig, d'aquells que no es veuen, havia empastifat el sentits d'Elena, li havia travat l'estómac juntament amb la paraula. Fins que es va empassar el suc i en volia escopir les pells.
Una novel·la lleugera, bonica, deliciosa, que es deixa portar per la vida i que guareix en moments d'incerteses.
***
No està de més parlar de Pedra de tartera, el gran èxit de l'escriptora amb el qual va obtenir el Premi Joaquim Ruyra, 1984 i Joan Crexells, 1985.
La protagonista que a la vegada és narradora de la història en primera persona, ens transmet la seva vida i els seus sentiments durant totes les 125 pàgines de l'escrit. Un dels llibres més bells sorgits del talent de l'escriptora.
Va ser la primera novel·la de la Maria Barbal, amb gran èxit de crítica i públic i traduïda a diversos idiomes.
En aquests instants que vivim moments d'incerteses, cal avaluar i mirar enrera a través també de la literatura, d'unes èpoques de penúries i sofriment que algunes dones van haver de patir durant la primera meitat del segle XX.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada