dijous, 26 de setembre del 2024

VETLLAR PER ELLA - Jean-Baptiste Andrea

 

Feia temps que no havia gaudit tant amb la lectura d'una novel·la guanyadora del PREMI GONCOURT 2023, no pel premi, atès que n'he llegit algunes que en van ser mereixedores en el seu dia, però si per la originalitat del seu argument, pels seus personatges, per la relació amb la història i pel desvetllament d'un final no esperat, que manté al lector força amatent mentre va girant els fulls de la lectura.

El personatge central, un escultor d'origen humil, rememora la seva vida en el llit de mort, i és el que relata en primera persona la seva vida des de la seva infantesa dels orígens més humils, fins a l'èxit artístic.  

Nascut amb una acondroplàsia (nanisme), Mimo de sobrenom, va haver d'acomodar la seva irregularitat en totes les fases de la seva vida. Amb un talent extraordinari per l'escultura i amb un afany de saber, la novel·la es basa amb la seva amistat des de l'adolescència, amb la filla d'una poderosa família, la Viola, la qual el va ensinistrar en la cultura i la independència personal.

Els pares nascuts a Ligúria i emigrats a França buscant noves oportunitats, van haver de adaptar-se a l'idioma de l'Estat francès, malgrat que en família parlaven en italià i menjaven italià, malgrat que algunes famílies prohibien als fills que no parlessin l'idioma del país per no fer "l'espaguetti". Mimo va ser enviat de ben jovenet amb un familiar altra vegada a Itàlia per formar-se, i on amb moltes dificultats va anar sobrevivint de casa en casa, descobrint un vida inèdita i descontrolada, fins que la sort el va portar al descobriment del seu talent i va poder arribar a passar la resta de la seva vida entre Florència, Roma i Pietra d'Alba (fictici).

La història d'amor i amistat de la Viola i el Mimo que ens presenta l'autor, Jean-Baptiste Andrea, es va desenvolupant durant l'entrada del feixisme a Itàlia fins la seva decadència, amb personatges peculiars de la cúria romana involucrats en el moviment polític, i propers als personatges centrals, fa que el lector s'involucri en el moment històric que representa.

Un relat ben merescut pel premi que representa. Una bona història d'Itàlia del segle XX i una bona literatura ben documentada.

Crec que ha estat una bona decisió la traducció al català d'aquesta novel·la amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Institució de les Lletres Catalanes. La traducció l'ha feta Mercè Ubach Dorca.

***