L'ESCUT DE CATALUNYA - Antoni Bori i Fontestà

 Ha estat per mi una sorpresa que gràcies a les xarxes he trobat una informació que als meu 80 anys m'ha omplert d'alegria.

La meva mare em recitava un poema que ella havia après a l'escola de la República "l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana" , el qual me'l vaig aprendre de memòria i que encara no se m'ha esborrat. El meu ensenyament va ser en castellà evidentment a l'Escola de la dictadura, però la mestra era catalana de Lleida i quan va descobrir que jo sabia recitar-lo, em feia sortir davant la classe que fes la declamació. Jo no superava els 10 anys d'edat i em sentia cofoia de tenir el meu minut de glòria.

Mai vaig saber l'autor de la composició poètica i la mare tampoc ho sabia. Només la sabíem de memòria i amb el temps la vaig transcriure, però a hores d'ara he extraviat el text, per la qual cosa se'm va ocórrer consultar a la xarxa que em soluciona molts dubtes i Oh! alegria, vaig fer la troballa:

 

L'escut de Catalunya

És la que Sant Jordi empunya,

bandera de color blanc,
és l'escut de Catalunya,
les Quatres barres de sang.

"Eixes barres en la història s'han escrit amb lletres d'or,
per aprendre-les de memòria i gravar-les al nostre cor."

Sent Don Carles Rei de França i senyor dels catalans,
entraren folls de venjança en ses terres els Normands.

Per sostenir sa corona demanà el Rei socors
al comte de Barcelona, el valent Guifré el Pilós.

Al saber la nova empunyà el comte l'arma i l'escut
i s'endú tot Catalunya cap a França resolut.

Així que França arribava amb la flor dels Catalans,
el Rei Carles reculava atropellat pels Normands.

Llençant-s'hi de seguida el brau Gifré,
amb ses valents va depurar l'envestida dels Normands,
forts i potents.

Quan ja vençut reculava l'enemic avall,
un llançó al pit se li clava i el fa caure del cavall.

A dins d'una tenda de França,
al compte ferit han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l'escut al seu costat.

I al entrar a dur-li la nova que els Normands han perdut,
veu el Rei al comte jove mirant trist el seu escut.

- Si a vos sos deu la victòria,
perquè al Rei trist us mostreu?
- Si voleu honors i glòria,
comte Guifré demaneu!

- Grans mercès Rei de França, li respon Guifré el Pilós.

- No m'arraca el cop de llança que dessagna mon cos.
- Que m'arraca i cor m'ha lliga és veure llis el meu escut,
sense cap blasó que digui els honors que he merescut.

Llavors, el Rei, s'apropar al llit del valent
posar els dits en sa ferida i així li diu dolçament:

- Amb sang del cos a la guerra he guanyat el vostre blasó,
quan torneu a vostre terra brodeu-lo al vostre pendó.
Des d'avui, en vostre terra sereu comte independent,
sereu mon company en guerra i en pau l'amic més prudent.

I passant Quatre ditades del brau Guifré a l'escut d'or
hi quedaren senyalades les Quatre barres de sang.

"Eixes barres en la història s'han escrit amb lletres d'or,
per aprendre-les de memòria i gravar-les al nostre cor." [sic}

Extret d'un bloc de l'any 2008 amb els comentaris que llavors es feien, i que la gent deia que el sabien de les mares que el van aprendre precisament a les escoles de la República i que com a mi els hi recitaven de memòria. Aquí vaig descobrir l'autor Antoni Bori i Fontestà (veure).

 

Vaig continuar investigant i vaig trobar el llibre de poemes el qual podia haver estat publicat per l'autor de la Renaixença, atès que anava dirigit als infants de les escoles de primària.

 

 

 veure Viquipèdia

 

Així és com 70 anys més tard de la meva memorització, he descobert un enigma de la infantesa. Ara ja el tinc escrit per anar recordant-lo quan la memòria em falli. :)

 

***