Comunicació de vertígen

Després de la nit èpica d'ahir de la remuntada del Barça, i com sempre passa quan es produeix un esdeveniment important, comencem a rebre per WhatsApp, imatges i més imatges modificades o no de persones i dibuixos, que fan referència als fets que s'caben de produir.

Admiro la capacitat de reacció de la gent i la creativitat que demostren en ingeniar-se tot el que es produeix alterant fotografies i filmacions, algunes trameses potser no tant encertades com d'altres, però al cap i a la fi, de espontaneïtat col·lectiva, si bé, crec que algunes coses ja debien estar preparades per l'esdeveniment.

Recordo haver rebut, un cor bategant de color blaugrana, una fotografia d'un jugador del Real Madrid amb ulls extraviats preguntant-se "lo veo i no lo creo", una Verge de Montserrat vestida de blaugrana, un escut del Barça avançant per l'autopista superant a tots els cotxes, una mà amb sis dits, etc. etc. i així anar omplin la xarxa.

Sempre em sorpren l'imaginari popular, fins i tot, quan no teníem la facilitat de la comunicació ràpida via mòbil d'ara, quan qualsevol succés es transformava en acudits que arribaven boca-orella d'un lloc a l'altre i també d'una manera força àgil.

I ja si ens remuntem a èpoques medievals, hi havíen els trovadors que escampàven les històries de poble en poble, i moltes vegades les llegendes les anaven transformant a la seva mida, la qual cosa ens trobem ara que viatjant, els guies ens expliquen llegendes de Sants i Santes que són les mateixes que s'han esdevingut en diferents països.

Això ens demostra que tenim necessitat de comunicació, sigui d'una manera o altra. Els humans ens agrada notificar, informar i relacionar-nos, cadascú a la seva manera, i compartir experiències i vivències que cada vegada són més accelerades en l'espai que ens ha tocat viure!

***

Un matí blaugrana

Mai havia estat als environs del Camp Nou. Era una assignatura pendent d'aquelles que vas deixant, que per ser-hi a prop penses allò de: un dia que hi hagi partit a la tarda hi anirem per veure l'ambient.....

Avui ens hem decidit i Déu-n'hi-do. La majoria de visitants eren estrangers malgrat que moltes activitats estaven restringides degudes al blindatge pel partit de la tarda, però només entrant al local del merchandising, ja albires el panorama que s'ofereix des de la porta, sobretot molts colors, tot mena de models esportius barcelonistes, conjunts, sabatilles, vestits de tots els colors, i conjunts que llueixen els porters....

Diversitat d'atuells: cantimplores, gots, tasses, termos...
Pels més petits: xumets, biberons, pitets, ossets de peluix...

I pilotes, moltes pilotes de diferents colors i dimensions, que feien força patxoca ambiental. Les parets amb grans fotografies dels jugadors que podies comprovar els que van depilats i els que no. El més divertit és la quantitat d'objectes petits que podies anar identificant a mesura que circulaves:  carteretes, encenedors, bolígrafs... i molts "pongos": reproduccions del camp de tots tamanys, quadrets, figuretes dels jugadors que molts costaven d'identificar, etc. etc.

Fora del recinte, les taquilles amb cues de gent, i els locals amb ofertes mengívoles, feien que el visitant es trobés com si estigués en una Fira de productes de diversa procedència, malgrat que el color imperant era el blaugrana com està manat. L'avi del Barça, amb la seva clàssica indumentària, estava assegut en un bar a la vista de tothom. Tot un espectacle!

Un petit oasi per seure i refrescar la gola, és al bell mig diguem-ne de la plaça central, ha estat un bon lloc per fer-la petar una estona abans de deixar el recinte.

Ha estat tota una experiència futbolera, i val a dir que ens ha anat bé per desconnectar d'una setmana que mai tant ben dit, ens ha tingut ben absorbits, seguint el procés polític que estem vivint al nostre país, com un joc d'escacs, amb tota mena de manifestacions, a través de les xarxes, comentaris en edicions digitals, corresponsals a l'estranger, i encara el que haurem de veure i sentir abans del N9N. Desitgem no decaure i seguir el camí que s'ha començat.

***

Comiat amb sensibilitat

Hi ha imatges irrepetibles que et queden a la retina i que et fan pensar. Una d'elles és la que les càmeres de TV3 van obsequiar-nos ahir, amb motiu de la Festa de celebració al Camp Nou per haver guanyat el primer equip de futbol, la tant polèmica Copa del Rei.

Quan algú s'acomiada de la feina, rep tota mena d'homenatges i adéus per part dels companys, la majoria són viscuts amb un cert escepticisme per part del que se'n va, atès que coneix bé a la gent que ho organitza per mantenir les formes. En el cas de l'ara ja ex-entrenador del Barça, en Pep Guardiola, dóna la sensació que els seus se l'estimen. Han estat quatre anys de patiments i esforços amb resultats força positius, coneguts per tothom, però no sempre els resultats òptims són fruit només de disciplines i feina ben feta. Hi ha també la qualitat humana envers als altres i la donació personal de sentiments d'estima. Això és el que ens han trasmés moltes imatges que hem estat veient darrerament cap a la persona de'n Pep per part dels nois de l'equip que ell ha dirigit i que els ha fet créixer també com a persones.

Estem acostumats a veure a tota mena d'homenatges a figures claus de la nostra societat, acompanyats per personatges hipòcrites per "sortir a la foto" ó bé poder explicar "jo també hi era". És un fet habitual d'egocentrisme de cara a donar-se importància un mateix per poder presumir de contactes socials. Veure imatges com les que varem veure ahir, penses que encara hi ha gent que es comporta d'una manera generosa i logren ser estimades com es mereixen, gaudint d'una modèstia i sensibilitat especial de cara als altres. Això es dóna amb persones intel·ligents i senzilles que valoren per damunt de tot la cara bona del comportament humà. Comprenc la il·lusió que deu fer poder marxar amb aquesta sensació de estimar i ser estimat. 

***

El Mestre i l'Alumne

 

Avui toca canvi. El Mestre ha passat a l'Alumne tot el seu saber. L'alumne recollirà el que han sembrat conjuntament i farà créixer les llavors. Tota llavor s'ha de treballar i l'alumne ho sap. La collita sempre triga però donarà bons fruits.

 Per molts anys a tots dos.

***

 

Bones notícies

No, no és una primícia aquesta fotografia del Pep signant. Jo també m'ho he pensat quan he obert el mail que contenia el butlleti d'Omnium Cultural i en el primer esdeveniment de l'entitat, m'he trobat amb aquesta fotografia, però al moment he vist que la persona acompanyant no era precisament el President del Barça, i la notícia és aquesta:

21-02-2012

Pep Guardiola ha volgut demostrar de nou el seu suport a Òmnium Cultural. Aquest dimarts ha visitat la seu nacional acompanyat dels seus tres fills amb l’objectiu de fer-los socis. Quan ha arribat, l’ha rebut la presidenta Muriel Casals així com diversos membres de la Junta Directiva. La presidenta els ha explicat que Òmnium és una entitat que treballa per la promoció de la llengua, la cultura i el país. De la mateixa manera, l’entrenador del Barça ha destacat que el seu pare ja era soci com ell mateix que n’és des del 1993. Després d’omplir les butlletes de socis, l’entrenador i els seus fills han fet un recorregut per la seu.
Com a soci de l’entitat, Pep Guardiola ja ha mostrat el seu suport a Òmnium en altres ocasions. Guardiola va assistir a l’acte de commemoració del 50è aniversari d’Òmnium Cultural el juliol passat a l’Auditori de Barcelona, i va participar en el documental #ÒMNIUM50A que el programa Sense Ficció de Televisió de Catalunya va emetre a finals del 2011. 

Molt bé Pep, no esperavem menys de tú!

Ja fa dies que els "culés" estan nerviosos esperant la renovació de contracte. És lògic. Quan tenim un familiar en aquests moments, pendent de signar contractes de treball,  també estem pendents de quan es farà efectiu el gran esdeveniment, ho dic per experiència, després quan s'assoleix l'objectiu,  tots descansem: JA TÉ FEINA! En aquests moments, en Pep Guardiola, és com si fós un familiar proper per la gran majoria dels ciutadans del nostre país.

Malgrat que els motius de Guardiola alentint la seva decisió, no són precisament per manca de feina, tot el contrari, suposo que els contractes li plourien, si ell no renova, ja ni haurà un altre que segueixi el que ell ha començat. Però si que és motiu de satisfacció, el que ha succeït  en el món del futbol aquests darres anys i més en aquest Club que tots estimem i que a través del Barça no hi ha cap racó al món que no es coneguin els jugadors de l'equip i se sap que hi ha una Catalunya dins Espanya que parla un altre idioma que no és el castellà, i que lluitem per una independència que no ens deixen assolir, i que ...... Tot això s'ha de valorar, a més si aconseguim títols, millor que millor, necessitem anar tenint bones notícies com aquestes! .

***

Gràcies Pep!

***

Rotllanes a Madrid

Aquesta rotllana dels xicots del Barça d'ahir, ballant al mig del Bernabeu, em va aportar la mateixa emoció impactant que vaig experimentar l'any 2002, dia 3 d'agost, en ocasió del 15è. Aplec internacional de la Sardana i mostra de Grups folklòrics, en el qual vaig tenir el privilegi de ballar la nostra dansa al bell mig de la Plaza Mayor de Madrid.

Molt bé nois! Una vegada més hem demostrat que els de casa tenim el do de l'ambivalència, sentiments i cervell. Evidentment no podem descartar els "peus" que els hem de fer ballar sempre al so que toquen.

Una vetllada per recordar!

***

Victòria identitària

No puc deixar de comentar la victòria que ens ha portat aquestes darrers dies, ser protagonistes mundialment parlant, del nostre primer equip de futbol, reconegut arreu i més ara amb aquesta victòria de la Champions League.

Ja vaig parlar del Barça en un post el passat mes de gener i dels records de joventud que em portava. Ara no han estat records, si no d'un despertar de sentiments identitaris que tenia adormits. He estat veient debats televisius i programes, sobre aquest èxit del nostre equip del 2008/2009 i especulant també amb la personalitat del seu entrenador. Per mí, aquesta victòria ha estat a més d'esportiva, d'una forta càrrega d'identitat del nostre país. La tècnica emprada comença a voler ser imitada en altres clubs esportius. Penso que hi ha una cosa més que la tècnica, és l'esperit i els valors que tenim de país, que s'ha lograt incloure en l'equip i s'ha manifestat obertament. Valors com, perseverància, disciplina en el treball, unió d'equip, humilitat, intel·ligència, constància, esforç, en resum la feina ben feta. A la llarga això dóna resultats, els catalans ho hem sabut des de fa segles, i hem de continuar transmetent aquests valors. Aquests dies, han sortit uns mestres que han aprofitat aquests èxits, i han procurat fer-ho amb la "cantera", futbolísticament parlant, de totes les edats, que tenim repartida per totes les escoles del país. Els resultats potser trigaran, però arribaran a veure's en un futur. Tinc l'esperança que algun dia aquest esforç es veurà culminat i que podrem tornar a caminar sols, fent pinya d'equip. Ahir la rauxa i avui i demà el seny.

***

Més que un Club

Avui torna a haver-hi partit del Barça contra l'Espanyol. No sóc entesa en futbol, encara sóc de les que pregunta sempre que és un "fora de joc", però enguany em trobo mirant-me tots els partits del Barça. M'agrada veure els gols i no hi ha dubte que n'hem vist molts. També m'agrada més la TV que anar al camp (només he anat una vegada amb entrades regalades i a dalt de tot). El jugadors es veien tant petits que no en distingia cap, i a més els gols no els repetien!. A la TV puc veure les cares suades, de patiment o d'alegria dels jugadors, i quan es treuen les samarretes és agradable a la vista observar els cossos dignes dels models de les escoles de dibuix i pintura.

Els meus pares no eren aficionats al futbol, només el meu tiet i jo érem del Barça. A ell si que li agradava aquest esport, i els diumenges en parlava amb mi "Que farem avui?, i jo aprofitava de comentar el que les companyes de classe féiem els dilluns, parlar del jugadors, i feia veure que hi entenia. La meitat de la classe erem veritables fans de'n Kubala. Sabíem de la seva vida i miracles. El nom de la dona i els fills etc. etc. com si fós ara el líder de qualsevol grup musical.

Vaig tenir guardada uns quants anys al meu armari de casa, la pàgina de La Vanguàrdia de l'any 1957, amb les fotos de quan va guanyar la Copa del Generalísimo, fins que vaig tenir "us de raó". Avui he trobat la portada a l'hemeroteca d'aquest diari i ho he recordat.

En les nostres dues escapades a Egipte i Marrakech l'any passat, quan ens venien els joves a vendre'ns collarets i martingales, i ens sentien parlar, la seva salutació sempre era "Visca el Barça", i nosaltres responien "Visca", el següent pas era cantar-nos tota l'alineació, (cosa que jo mai l'he sabuda) i començar la lletania de coses que volien que els compressim i d'aquesta manera era motiu per apropar-se. O sigui que no cal començar amb Salam Alekum, ja que el Barça és més que un Club.

Espero que el partit vagi bé, veure força gols i tornar una vegada més a guanyar la Copa (ara del Rei).

***