Luxe - Dels assiris a Alexandre el Gran

Gairebé a punt de finalitzar l'exposició de Caixa Forum, hem pogut assistir-hi un matí de dissabte d'agost força tranquil, per raons òbvies de vacances tant escolars com de públic en general.

Sóc fan, com ara es diu, de les antigues civilitzacions mediterrànies del darrer mileni AC. Hem gaudit molt en viatges per aquelles terres, on encara queden restes d'objectes i de pedres on s'havien ubicat aquells pobles que lluitaven per aconseguir riqueses per mitjà de saquejos de tota mena. Això va comportar el comerç de materies i objectes de luxe, que adquirien navegant per la mediterrània d'orient a occident, els quals lluïen en Palaus i en vestuari, les classes privilegiades de l'època.

A través de l'exposició, amb objects procedents del "British Museum", se'ns mostren tota mena d'atuells per engalanar-se, siguin joies, recipients per guardar productes de bellesa, plaques decoratives, figures amb representació d'aquelles riqueses amb barrets i túniques molt treballades, i les caragolades barbes dels assiris, icones d'aquell imperi.

La construcció de jardins idíl·lics que van ser objecte d'inspiració pictòrica, malgrat que no es van aribar a trobar restes arqueològiques, però si esquemes esculpits en parets.

Com sempre, la informació dels cartells, molt entenedora i didàctica, pel públic jove, que acostuma a ser-hi present en època escolar.

M'han cridat especialment l'atenció uns cilindres amb escriptura molt petita, que relaten victòries, explicacions de les construccions, i informació de tota mena de les activitats, que, durant centenars d'anys es van produir i que han representat un testimoni de gran vàlua pels historiadors per conèixer aquelles civilitzacions de les quals en som hereus directes d'aquella cultura.

He deixat la següent informació per tancar aquest apunt, la qual m'ha agradat conèixer especialment.

Relats de victòries

El rei Assurbanipal va governar l'Imperi assiri en el seu moment de màxim poder. Els seus territoris s'estenien de mar a mar, és a dir, des del Mediterrani fins el golf Pèrsic. Aquest text narra les seves victòries i el saqueig d'articles de luxe com a botí de guerra. La seva biblioteca va ser el primer intent de recopilar tot el coneixement en un sol lloc i va inspirar grans biblioteques com ara la d'Alexandria.

***

Debats museístics i exposicions

Base de marbre amb les nou Muses 100 aC
Halicarnàs ac.Bodrum (Turquia) 

Les disputes i litigis sobre els objectes històrics que s'exhibeixen en els museus, procedents d'altres indrets o països, fa anys que s'intenten resoldre arreu del món, però no sempre, com tots sabem, els resultats d'aquestes batalles legals de demandes de retorn als orígens, d'aquestes peces de gran valor artístic, són satisfactoris.

Un dels museus de més prestigi a Europa, és el British Museum, el qual acull gran quantitat de col·leccions egípcies, gregues i romanes les quals estan amparades per les lleis britàniques que consideren drets inalienables.

Una vegada més tenim ocasió de conèixer a la nostra ciutat, algunes d'aquestes obres mestres, relacionades amb el joc, l'esport i la competició a la Grècia antiga, en l'exposició que CaixaForum coorganitza amb el British Museum, i que es presenten per primera vegada fora del mateix museu.

El guanyador del combat
Cap de bronze c.400-350 aC
trobar a prop de Roma

Com a interessada en les antigues civilitzacions  de la nostra mediterrània, de les quals en som descendents per haver begut de la seva cultura, sempre que hi ha ocasió de contemplar aquestes obres, i conèixer alguna cosa més, no dubto en atansar-m'hi.

Aquesta vegada l'exposició sota el títol d'AGON! que significa "competició" ens mostra alguns aspectes de la vida d'aquells atletes grecs i romans, que aspiraven a aconseguir l'excel·lència a través de l'equilibri entre el cos i la ment.

Suposo que les activitats complementàries que s'han fet i es fan paral·lelament a l'exposició, deuen aprofundir més en aquella cultura, atès que he trobat que la mostra és fluixeta, potser més adient pels estudiants de batxillerat que pels adults. No obstant això, sempre és positiu contemplar les ànfores decorades, les estàtues, les joies i els petits detalls que dins les vitrines llueixen després de més de 2000 anys d'Història, algunes de les quals són realment interessants.

***

Capsetes amatòries

L'exposició "Els pilars d'Europa" que CaixaForum ens mostra en aquest període que va del 10 de març al 18 de juny, ens presenta objectes procedents de la col·lecció del British Museum i segons ens diuen, molts d'ells no s'han exhibit mai. També hem trobat peces cedides pel Museu Arqueològic Nacional de Madrid, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu Frederic Marés.

Pels adults, l'exposició és de les més fluixetes a les que CaixaForum ens té acostumats, potser és més adient per alumnes d'ESO i de Batxillerat, atès que dóna a conèixer com era la vida cotidiana del món medieval, també de la cort, la guerra i la conquesta. El muntatge amb mapes de la Europa de l'època són molt didàctics i de força interès pel grup d'estudiants als quals m'he referit.

El que sí m'ha cridat l'atenció són unes capsetes amatòries amb gravats d'escenes romàntiques, que sembla que eren de propietat femenina, on les dones guardaven els seus objectes més estimats. He imaginat que, per quantes mans deuen haver passat aquestes petites joies, i quants dits deuen haver acariciat aquests relleus!, i quantes donzelles es podien haver deleitat amb les amoretes com aquesta que he trobat, d'un poeta anònim...

Ay amor, amor, amor!

Quan serem los dos de un cor?

Prech-vos, amor, que m'o digau,

qual és aquel que més amau.

Quan de mal ull me mirau,

jo'n tinch gran dolor, de vós.

Bon amor, en veritat,

yo de vos tinch molt bon grat.

De vós só enamorat,

per vós passo gran dolor. 

La fantasia no l'hem de perdre, malgrat els segles que ens separen d'aquestes atractives i boniques capsetes amatòries.

***

Civilització mochica

CaixaForum ens torna a citar. Aquesta vegada per veure una exposició precolombina de la civilització mochica del Perú, amb excel·lents peces arqueològiques procedents del Museu Larco de Lima.

M'agrada com CaixaForum presenta les seves exposicions amb tota mena de dades històriques molt didàctiques, que fan entendre al visitant el contingut del que va a veure sense necessitat de gaires guies que et condicionin a veure el que creguin que s'ha de veure. Així la llibertat individual està garantida de manera que puguis observar tot el que subjectivament et pugui interessar.

Pel que fa a aquesta civilització mochica que es va estendre entre els anys 100 i 700 al nord de la costa peruana i que fora dels estudiosos de l'art precolombí, el ciutadà de "a peu" poc en sabem d'aquelles cultures, és interessant que poguem tenir a prop aquests coneixements a través de peces arqueològiques, que si no fos per les institucions que ho fan possible, poc podríem acostar-nos-hi.

He pogut observar que els mites i costums de les desaparegudes civilitzacions en relació als déus i a la natura, no són tant diferents entre elles. Els cultes als déus creadors i proveïdors de bens, el treball de l'home en quan a l'agricultura, fabricació d'objectes cotidians, objectes de decoració i abillament personal, el misteri i rituals de la mort amb creències de tornar a la vida en altres dimensions, son força comuns en tots els pobles que han trepitjat la terra a través dels segles.

També pel que fa a les guerres i conquestes militars, malauradament no hem avançat massa. Les indumentàries guerreres no hi falten mai en les vitrines de les exposicions. Les castes militars sempre han estat privilegiades en totes les societats.

Animo a visitar l'exposició. Les peces de ceràmica són d'una gran qualitat i finura remarcable, realment dignes de ser protegides.

Totes les fotografies són extretes d'Internet.

***

Japonisme

No és la primera vegada que parlo de l'art japonès. És un art que sempre m'ha captivat a nivell pictòric, com també va fascinar a occident a partir de mitjans del segle XIX, i la influència que va exercir als pintors impressionistes va ser fructífera per desenvolupar la modernitat artística de l'Europa que començava a desfer-se d'uns encotillaments socials, i volia canviar la visió d'un art amb noves idees, formes i colors.

Tot això ens exposa Caixa Forum en aquesta nova mostra, i que no volia perdre-me-la.

Trobarem peces exposades moltes de les quals, es mostren de manera excepcional per primera vegada, com un Miró procedent del Museu d'Art Modern de New York de l'any 1917, el qual recull també una composició temàtica força interessant pel meu entendre. Fortuny, Miró i Picasso van ser tres pintors en els quals trobem influències japoneses en les seves obres.

Joan Miró

Picasso

Fortuny

A més de peces pictòriques originàries d'aquell país, la influència que van tenir en els nostres artistes tant nacionals com europeus, ens son mostrades amb realitats força quotidianes com il·lustracions en productes de consum i cartells publicitaris, que van fer canviar els gustos i van desvetllar un món exòtic de diversos formats.

El japonisme també va influir en les arts escèniques. Es projecten tres curts de Segundo de Chomon procedents de la Filmoteca de Catalunya, de les primeries del segle XX, d'una durada de no més de cinc minuts, en els quals veiem la imaginació dels seus creadors a nivell escènic i coreogràfic i que amb tècniques de "teatre negre" ja feien les seves primeres incursions en el món del cinema.

 

Hi han moltes peces cedides per coleccionistes nostrats, com Josep Mansana, així com literatura procedent de fons bibliogràfics amb estampes i dibuixos força evidents d'aquest art que sorgia com un corrent aigües avall.

L'art i la cultura del Japó va arrelar a la península, i de manera ben especial a Catalunya.  El modernisme va beure d'aquell món, i els vitralls amb reproduccions de jardins i flors exòtiques, mobles i làmpades amb motius de papallones i libel·lules van servir per vestir els nous edificis que els arquitectes construïen per aquella burgesia amb ganes de sorprendre.

Aquests intercanvis tenen els orígens en l'arribada dels primers missioners a aquelles terres orientals ara fa més de 400 anys, i podem veure exposats exemplars de llibres que utilitzaven per poder relacionar-se i comunicar-se.
No puc imaginar-me com deurien moure's aquells homes amb hàbits religiosos, en aquella cultura tant diferent i peculiar, en aquell món de samurais i geishas!.

Una vegada més, l'exposició ens brinda un món per entendre l'art i les seves conseqüències.

***

Big Bang 2

Potser aquesta és la fotografia que més m'ha agradat de la exposició "SEDUÏTS PER L'ART" que Caixa Forum està a punt de concloure. No en va és la "joia de la corona".

L'exposició per ella mateixa no m'ha acabat de seduir. He trobat que la barreja de fotografies del segle XIX amb les fotografies contemporànies dels segles XX i XXI, confon al visitant, malgrat la qualitat de les obres.

Pel meu gust, potser hagués preferit separació d'èpoques, ja que vas passant d'un estil a l'altre i és una mica desconcertant tal i com està muntada.

La inspiració dels primers fotògrafs de la història que va representar al segle XIX, relacionar pintures amb les fotos que composaven, mereixen un gran respecte i admiració atès els mitjans amb els quals disposaven, i per l'espectador és d'un gran interès veure el treball d'aquells pioners que començaven a utilitzar unes eines molt precàries que donaven resultats molt òptims.

Els treballs del segle XXI ja són d'un altre caire. Les eines són molt més avançades i potser la inspiració ja no és tant reexida. Per això, aquesta intercalació d'obres per temes, l'he trobat dissonant. Potser hagués preferit un ordre cronològic.

La fotografia contemporània que es mostra en el catàleg en portada, i que comento al principi, l'he trobat genial i aquesta sí que m'ha seduït. És la darrera de la exposició i amb el títol de Big Bang 2 l'autor ens explica la seva tècnica: Les flors estan congelades amb nitrògen líquid i amagades entre elles hi ha petites càrregues explosives. En fer-les detonar, els pètals esclaten en mil bocins de glaç que són capturats per la càmera digital d'alta velocitat, donant la sensació del model cosmològic de l'Univers. En una sala annexa, es veu en filmació i és d'una gran fascinació visual.

No deixem mai de meravellar-nos.

***

Elevar-se cap al cel

Tot just l'endemà de la Diada de Sant Fèlix, varem visitar l'exposició de Caixa Forum: TORRES I GRATACELS de Babel a Dubai, i jo afegiria..... amb permís del Penedès....

Els nois i noies de Vilafranca van fer una gran exhibició castellera. Van arribar al "cel" amb força èxit el dia de la seva Festa Major. Van muntar i desmuntar quantitat de castells de totes les gammes. Aixecar-se per arribar a l'infinit ha estat sempre el repte de la humanitat i ha despertat sempre fascinació per la verticalitat. Les nostres estructures humanes simbolitzen moltes més coses que enlairar-se sense més.

El tema bíblic de la Torre de Babel ha estat una font d'inspiració constant pels artistes i també motiu per muntar una exposició com la que es pot veure encara per uns pocs dies a Caixa Forum.

Un muntatge fotogràfic commemora els 10 anys a Barcelona del Centre Social i cultural, el qual em va agradar especialment. 

Franken Frans II - Museu del Prado

A través del fil conductor del famós quadre de Bruegel el Vell i d'altres pintors com Franken Frans II, sobre la construcció de la Torre de Babel, es poden veure fotografies i maquetes dels edificis més emblemàtics del nostre món que s'han anat construint al llarg dels temps.

Catedrals a occident, minarets a orient i torres budistes van ser desafiaments arquitectònics importants que es van posar al servei de les divinitats amb el desitg d'elevar-se cap al cel.

Al llarg del segle XIX, la idea de construir una torre de gran alcària obsesionà als enginyers. Així va ser creada la Tour Eiffel amb motiu de l'Exposició Universal de París de l'any 1889. Alguns la van titllar d'antiestètica però aviat va entusiasmar als parisencs.

La primavera dels gratacels va esdevenir-se als EE.UU entre els anys 1885 al 1919, després del gran incendi de Chicago de 1871. El ferro i l'acer van motivar aquestes construccions que fomentaven una imatge futurista i de modernitat. Els edificis van superar els 240 metres d'alçada. Aquestes estructures es van expansionar per tot Nord-amèrica amb reciprocitat d'intercanvis a Europa. Aquest estil internacional va ser herència de l'escola de la Bauhaus a Alemanya, de la qual en vaig parlar també l'any 2009 en un apunt sobre l'art d'avanguarda del segle XX (vegeu) que va donar lloc a una arquitectura racional i funcionalista.

L'exposició culmina amb la demostració d'alçades de les construccions de finals del segle XX i principis del XXI. Els gratacels no tenen límit, s'enfilen i s'enfilen com la torre més alta del món actualment, la Burj Khalifa a Dubai, amb 828 metres que li confereix el títol. ¿Arribarem a veure edificis de 1 Km.? És molt possible.

Acabo l'apunt com l'he començat. Veient l'exposició va venir-me la imatge recent dels Castellers de Vilafranca i fent-ne paral·lelisme, he trobat una imatge força reeixida gratant el cel del nostre país.

***

Passió per la pintura

Hem deixat passar uns dies amb la setmana de "ponts" inclosa, per atansar-nos a Caixaforum i deixar-nos absorbir per aquests pintors que van ser rebutjats fa 150 anys pel Saló de París i les seves obres exposades al Saló de Refusés.

Aquests Mestres de la Pintura i grans creadors artístics, van ser avançats en la seva època i van haver de sofrir moltes penúries per les seves idees massa agosarades. Les seves obres han estat ben considerades amb el pas del temps, i exhibides com es mereixen. Quan més les contemples, més ganes de tornar a recrear-t'hi tens. Sempre s'hi descobreixen detalls nous, colors nous i descripcions noves. Monet contemplant la natura va dir: "No es pot expressar, tota la varietat de colors que ens ofereix la natura, amb els pobres colors de que disposem".

Oques a la riera, 1874

El col·leccionista Sterling Clark va adquirir una extraordinaria col·lecció d'obres d'aquests revolucionaris pictòrics las quals podem ara contemplar en l'exposició que Caixaforum mostra aquests dies a la seva seu de Barcelona. Clark, atret per l'us del color de la sensualitat femenina d'aquesta pintura de Auguste Renoir, el 1916 va adquirir aquesta obra:

Marie-Thérèse Durand-Ruel cosint, 1882

Renoir va ser la passió de Clark,
una mostra la tenim amb aquesta
natura morta:

noia adormida

Les cebes

i amb aquesta instantània figurativa:

De la col·lecció Clark exposades, hi havien obres de Gérôme, una de les quals em va seduir particularment per diverses raons:

L'escenari és en el Palau de Topkapi a Istanbul, però els personatges són fruit de la seva imaginació, ja que sembla que encantadors de serps, precisament en aquell indret no n'hi havien.

L'encantador de serps

Detall del mosaic de la paret

Aquestes fotografies són meves, captades l'any 2009 en la nostra visita al Palau de Topkapi.

La sala sembla la mateixa! La recordo perfectament!


 

De Paul Gauguin també hem vist:

Noia cristiana bretona -1894

Un parell de pintures exposades de Giovanni Boldini,  pintor italià de ben entrat ja al segle XIX, una de les quals reprodueixo per haver-me agradat especialment pels seus detalls i espontaneïtat: 

Creuant el carrer

Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un  patrimoni col·lectiu. El 1955, va crear el seu propi museu a Williamstown, a l'estat de Massachusetts, que actualment és un centre de referència per als amants de la pintura, amb sales d'exposicions i un centre de recerca i ensenyament superior.

En l'exposició s'hi projecta un vídeo del Museu, actualment Institut, ubicat en un indret força acollidor.

***