Poesia primaveral

 

Al llarg dels anys, Google ha anat enviant-me fotos destacades de diferents indrets, prèviament capturades pel meu mòbil, algunes de les quals he guardat a l'arxiu.

Em sap greu que quedin en l'oblit dins un calaix de sastre. Ha estat doncs aquest el motiu de fer-les públiques en aquest senzill bloc, fent homenatge a aquesta primavera que ha començat regalant-nos un temps bonic amb noves il·lusions.

 

Molts jardins amb peonies,

lilàs i pèsols

d'olor, són lloc de bon estar,

quan ja la llum abaixa

la veu i, sense fer remor,

pels engorjats del vespre

s'allunya la tartana

del desesper.

                   El dia torça el coll

com una espiga plena.

La nit és tota per nosaltres.

Encén el vi.

EN BONA COMPANYIA

Joan Vinyoli

***

Vents primaverals

La Primavera és una època canviant. Cada dia ens desperta de manera diferent depèn d'on bufi el vent. A nivell polític no cal ni mencionar-ho, ja que sembla que la Primavera se'ls hi hagi enquistat i els vents sacsegen un panorama força inconsistent.

Però deixant a banda les metàfores, enguany crec que els vents ens fan anar d'un lloc a l'altre, ara mestral, ara llevant, ara garbí, ara fred ara calor i ens mostren el que cal esperar de la temporada.

Dissabte el vent de garbí ens va acompanyar al primer poble de la nostra estimada Costa Brava i el dia va ser esplèndid. Feia temps que la visita al Jardí Botànic la teniem en ment. És d'aquells llocs que val la pena repetir-ne la passejada i més en època primaveral.

Evidentment el jardí no s'ha mogut de lloc, però l'afany turístic ha fet que s'hagi incorporat un espai amb lloros i cotorres perquè al visitant li facin una fotografia, la qual cosa és una curiositat afegida i al turista procedent de terres fredes li encanta, sobretot posar-se'ls a les espatlles. Haig de dir que els lloros són preciosos, d'uns colors verds i vermells espectaculars, i també deixen anar algún mot, a més, amb les noies gironines que se n'encarreguen molt cordials, varem estar intercanviant anècdotes i habilitats d'aquests ocells tant vistosos. Això si, no és permès de fotografiar-los amb les càmeres pròpies, el negoci és el negoci!.

Les vistes dels espadats són espectaculars i a hores d'ara encara el turisme massiu no s'ha fet present.














Moltes famílies amb criatures circulaven pels carrers i passeig principal arran de mar, i em va semblar que potser havien modificat una mica l'amplada amb bancs. Varem constatar però que hi ha un espai molt obert sense cap tipus d'arbres o palmeres, i que en plena canícula deu caure un sol de justícia.

Amb tot haig de dir que no m'estranya que la Primavera sigui musa inspiradora de poetes. Cada instant viscut amb aquesta llum i esclat de colors, impulsa a obrir-se en sentiments i entusiasme.

***

Pasqua florida a CRETA

Gaudir de la primavera a la mediterrània és un privilegi. Poder visitar CRETA com a cuna de la nostra civilització, i poder trepitjar pedres velles durant uns dies que sempre et semblen pocs, és una gran satisfacció per a qualsevol amant de la natura i de la sensibilitat d'aquestes illes, que van ser testimonis de tantes visicituds històriques de conquestes i contra-conquestes, amb enriquiments culturals diversos, els quals han anat configurant la seva idiosincràcia.

Ja en son setanta les primaveres que acabo d'assolir. Vaig néixer els primers dies de primavera i tinc especial predilecció i en són el meu punt feble, aquestes terres banyades per aquestes mars tant properes, Mediterrània, Tirrena, Adriàtica, Jònica i Egea. Cada vegada que en puc fer una escapada en torno renovada. La meva connexió és total, les menges, les verdures, les fruites, les oliveres, els excel·lents cítrics, etc. Són països que no m'importaria passar-hi llargues temporades, m'hi trobo com a casa.

Aquests dies han estat molt profitosos a nivell general. Hem fet pedagogia lingüística, hem trepitjat runes de palaus minoics i micènics, hem conegut gent molt interessant compartint viatge, amb els quals hem mantingut converses intel·ligents i moments especials. Personalment crec que ha estat un viatge rodó.

CRETA terra d'escriptors, pintors, filòsofs, historiadors i poetes, ens ha acollit amb les muntanyes nevades i els prats curulls de flors primaverals. Malgrat l'evident empremta de la crisi en pobles i ciutats, la preparació dels espais per albergar el turisme de temporada ja es posava de manifest. Només hem trobat grups d'escolars. El turisme massiu encara no hi ha fet cap.

Ariadna segueix esperant al seu Teseu a través dels mil·lenis. Esperem que continuï així amb aquesta il·lusió, perquè les futures generacions encara la trobin a l'ílla de Naxos descansant malgrat que Dionís potser li va fer oblidar aquesta quimera. Tots tenim somnis que podrien fer-se realitat tot visitant aquestes terres tant especials, rodejades d'aigua de color blau intens. Aquests mars ja debien ser així 3000 anys A.C.

***

Va d'ocells

Una cosina m'ha fet arribar aquesta fotografia d'un puput, el qual se li va creuar mentre estava al Parc Cervantes fotografiant roses. He trobat molt interessant que hagués pogut captar aquesta instantània tant peculiar, i en el moment precís en el qual s'estava cruspin un cuquet. He volgut immortalitzar aquest instant, ja que té molt de mèrit aquesta fotografia, per motius obvis, tractant-se que no som uns professionals esperant el moment idoni del comportament animal, però que a vegades tenim la sort de poder gaudir d'aquests espectacles de la natura sense preveure-ho.

Fa pocs dies també vaig estar contemplant davant de casa, just dins l'arbre de Judes que tenim, com una parella de tòrtores estàven fent el seu propi niu amb tota la feinada que comporta transportant branquillons d'un costat a l'altre. Vaig quedar-me uns instants embadalida amb el cap alçat fins que una veïna em va preguntar què passava i vaig dir-li que la primavera ens obsequiava amb espectacles semblants com els que estava succeint damunt nostre.

Enguany no puc gaudir del tallarol al balcó que no ha deixat de visitar-me, atès que tenim la façana embolcallada per una xarxa, doncs s'està rehabilitant la pintura i les esquerdes, i una posta a punt és necessaria deguda a que els anys passen també per tot el que és material. Ara son els paletes i pintors els que salten al balcó cada matí, enlloc del meu ocellet. Tinc l'esperança que tant bon punt la bastida es desmunti, tornaré a veure'l ja que en un programa televisiu, segons un expert naturalista, aquest va comentar que els ocells tenen incorporat al cervell una espècie de GPS memoritzat, i que per això poden retornar als llocs on havíen fet els nius, o bé saben on alguna vegada havien trobat menjar. A veure si és cert. Tinc les engrunes de les galetetes sense sucre, a punt. Ja us en faré cinc cèntims quan torni.

***

Colors Pasquals a la mediterrània

Després d'uns dies d'estada al sud d'Itàlia, m'ha quedat la imatge privilegiada d'una Pasqua florida exhuberant. Sembla que un hivern plujós ha fet que la primavera hagi resorgit amb un esclat de colors en els camps de Calàbria i Sicília. Potser més a Calàbria, la qual cosa ha fet que les nostres mirades no abastessin tot el que la natura ens oferia. El patrimoni arquitectònic quedaba absorbit per aquesta realitat. Només havia vist aquesta natura prolífera en el nostre Pirineu el mes de juliol, mai en un mes d'abril.

M'ha sorprès molt la regió de Calabria. Me la imaginava més dura i àrida. Res més lluny d'aquest pensament. És una terra molt fèrtil i amb una vida vegetal que no s'caba. Els cítrics, igual que a Sicília, omplen el paisatge. Encara pengen les velles taronges, que estan brotant les noves flors de tarongina perfumant l'entorn. Les llimones i bergamotes que serveixen per fer els licors típics de la zona, també es poden veure penjant dels seus respectius arbres. Grocs, taronges, vermells, diferentes tonalitats de verds, captiven al més indolent. La quantitat de figueres de moro també m'han deixat fascinada, proliferen arreu i els seus fruits són ben apreciats i comercialitzats.

També em va sorprendre la quantitat de fonoll florit que hi havia. Les branques són llargues amb la flor al capdamunt ben ufanosa. Res a veure amb el fonoll de les nostres contrades.

Els pobles de Calàbria, són molt pintorescos, gairebé de pessebre, enfilats al capdamunt de les muntanyes per protegir-se dels pirates que arribaven a les costes, mantenen una singularitat pròpia d'aquesta regió tant allunyada de la capital de la República.

A Sicília hi havia estat en un mes de Juliol fa deu anys, però res a veure poder anar-hi en un mes d'abril. El mar continua essent blau i també amb diferents tonalitats. Es van veient ratlles de matisos des de les platges fins a l'horitzó, que es van degradant fins a arribar al blau marí formant una ratlla perfecte en els dies que el vent del nord es fa sentir. Una bellesa marítima que es dóna en aquest mar mediterrani del qual els llatins en som hereus i que ens és difícil d'oblidar.

Aquests dies, l'Etna ens va regalar un mantell blanc, el qual va lluir tots els dies de la nostra estada, aportant també el seu punt de color primaveral.

I per posar punt i final, una meravellosa posta de sol a la ciutat de Reggio Calàbria, mentre assaboríem un deliciós gelat de festuc.

***

La natura treu el nas -Pasqua Florida

Darrer dia del mes. S'han acabat les escoles. Comença la Setmana de Pasqua. Dies de reflexió, amb passejades per la natura la qual està esplèndida, repòs que no vol dir dormir, per gaudir d'uns dies d'aquesta primavera acabada d'estrenar.

Si no hi ha cap notícia especial, potser donaré també repòs al blog, s'ho mereix, cal saber desconnectar de les coses cotidianes i dedicar-nos a altres afers.

Feliç Primavera!

***

PRÍMULA

Ja l'he vista de lluny just quan he entrat aquest migdia a casa i el sol entrava pel finestral.  Era a fora, traient el cap timidament. Petitona però eixerida HA ESTAT LA PRIMERA EN ANUNCIAR LA PRIMAVERA al meu balcó. M'ha fet il·lusió. Ha obert els seus pètals de cara al sol que l'estavellaba. Bonica de color i contenta per haver-se despertat en un dia esplèndid. Ha triat un divendres que és el dia de la setmana el qual sempre l'he tingut més estima. Suposo que les darreres pluges l'han animat, i a partir d'ara les seves germanetes aniran coronant el cau modest en el qual han estat hivernant.

Al seu costat en un altre habitacle una mica més espaiós, la seva veïna comença a mostrar els seus petits brots vermellosos els quals esperen encara uns quants dies per mostrar la seva bellesa, que s'entortolligarà entre les baranes per guarnir-les amb un esclat de bogeria primaveral.

Espero veure com n'estaran de contents els nostre visitants, que ara en son dos els tallarols cap-negre, que continuen fent cabrioles entre les branques nues alimentant-se de les molletes que els depositem en un raconet, en una menjadora improvisada.

El cicle de la vida torna a començar, els colors tornaran a lluir en pocs dies i nosaltres en gaudirem una vegada més d'aquest do de la natura.

***

Paratges de Primavera

L'entrada per la Gran Via a les vuit del vespre venint de terres terolenses després d'una setmana de trepitjar boscos de pins, veure llacunes, i natura frondosa, m'ha causat un impacte com fa temps no havia experimentat, de contaminació acústica, excés de trànsit i molta, molta gent circulant amunt i avall.

Aquests dies de desconnexió, després de passar tot l'hivern a ciutat, ha estat com un bàlsam que ha amarat els sentits d'una manera que feia temps no experimentava. No hem tingut calor, temps variable amb vespres tempestuosos, una natura primaveral canviant hora darrera hora. Poc turisme en aquestes dates només algún cotxe amb megàfon recordant-nos que estàvem en campanya electoral, ens feia tornar a la realitat.

Aquesta província aragonesa que fa un temps els seus habitants ens recordaven que "Teruel existe", i que encara lluiten per aconseguir que el seu patrimoni sigui rehabilitat, després de 11 anys que hi varem posar els peus, hem pogut comprovar que realment existeix i que la seva gent tracta amb força amabilitat al viatger que s'hi acosta per gaudir dels seus paratges de color verd, aigües que surten amb força dels seus inferns provocant allaus de llum i color i ajuda a la floració que el mes de maig encatifa valls i muntanyes.

 Sembla mentida el que costa tornar a la cotidianeïtat, malgrat que hagi estat només una setmana de trencament amb la rutina. Aquest record però, ens ajuda a acumular energia per a la propera sortida.

***

Bona Diada de Sant Jordi i Pasqua Florida

Sant Jordi!

 

Felicitem-nos!

***

Hanami, Primavera i Lluna de Març

Demà entrarem a la Primavera. Enguany els japonesos no podran celebrar el Hanami. Aquest esclat primaveral dels cirerers no en podran gaudir per raons òbvies. Una cultura malmesa per les adversitats, amb moltes ferides que costaran de tancar, i mentre en aquella part de món i en altres es lluita per la supervivència, nosaltres ahir varem tenir el privilegi de contemplar el regal de la lluna amb tota la seva magnificència. Avui comentaven uns científics que per a la ciència, la lluna res té ja a aportar. No?.... No ho crec pas, els que no sóm erudits ja en gaudim només de tenint-la guaitant-nos dia rera dia en totes les seves fases i posant-se els seus millors vestits per a la seva contemplació.

A més, al llarg de la vida del nostre planeta, el nostre satèl·lit ha estat font d'inspiració literaria de poetes, pintors, escriptors, dramaturgs i genis de les arts, i encara ens aportarà més.

Reprodueixo un parell de fragments del llibre Tokio Blues, de l'escriptor japonès Haruki Murakami:


[Vaig avançar pel camí, il·luminat per la llum curiosa i irreal de la lluna, i em vaig endinsar al bosc. Sota aquella llum tot ressonava d'una manera especial. El soroll buit de les meves passes m'arribava des d'una altra direcció, com si sentís algú caminant pel fons del mar. De tant en tant sentia un cruix darrera meu. Al bosc es notava una certa pesantor. Era com si tots els animals nocturs retinguéssin l'alè esperant el meu pas]

[La lluna era tan clara que vaig apagar el llum de la sala i em vaig estirar al sofà per escoltar el piano de Bill Evans. La llum que entrava per la finestra feia que tots els objectes projectessin una ombra allargada i tenyia la paret d'un lleu to de tinta xinesa. Vaig treure la petaca de brandi de la motxilla i en vaig fe un glop que em vaig empassar lentament. Vaig notar com l'escalfor em baixava a poc a poc pel coll i m'arribava a l'estòmac, des d'on es va escampar cap a tots els racons del meu cos. Després de fer un altre glop, vaig tapar la petaca i la vaig desar a la motxilla. Em va semblar que la llum de la lluna es movia al ritme de la música.]

I aquí el meu petit homenatge a la Primavera, a la Lluna i al país del Sol naixent.

 

***