Tothom crèiem ingenuament en l'oasi català durant la transició espanyola després de la dictadura franquista, fins que agosarats periodistes i escriptors, han anat estirant fils d'un poder soterrat, els quals, amb el temps, han anat sortint a la llum per mitjà de recerques puntuals de personatges que sabien moure aquests fils del poder. Un d'aquests escriptors ha estat en Jordi Amat amb el seu llibre :
El peculiar personatge protagonista d'aquesta biografia, Alfons Quintà, malgrat sembli un individu sortit d'alguna història de crònica negra, va ser en aquells anys, un important periodista que va saber persuadir al món polític i social, a través de tràfic d'influències, conreades de ben jove acompanyant al seu pare que va ser xofer de l'escriptor empordanès Josep Pla.
La seva trajectòria ha estat molt ben documentada i explicada en aquest llibre que Jordi Amat ha dedicat força temps a esbrinar totes les misèries soterrades de la política d'uns anys que, com he dit, imaginàvem com una bassa d'oli, les quals potser ens han sorprès, malgrat que ja coneixíem algunes de les anormalitats extravagants en quan a la personalitat d'aquest periodista-advocat, doncs havien anat trascendint publicament, fins arribar a l'assessinat que va perpetrar a la seva ex-dona i el seu suicidi posterior, i que va torbar l'opinió de les persones que en certa manera el coneixíem.
A través del llibre, Jordi Amat ens ha presentat un personatge inquietant ja des de ben jove, i amb actituds anòmales envers la gent que l'envoltava. Persona intel·ligent i seductora que va arribar lluny i va desenvolupar càrrecs importants dins el Govern català del moment. A més, val la pena la lectura del llibre per constatar els afers polítics que s'esdevenien durant la Transició a Catalunya, i la influència que mantenien periodistes a través de la premsa, industrials del poder financer espanyol, partits polítics i per descomptat l'afer Banca Catalana.
Hem d'agrair aquest treball d'investigació per treure'n les oportunes conclusions i per dissipar moltes ombres d'uns anys que ens han precedit, de foscor informativa.
***
2 comentaris:
L'he llegit i estic totalment d'acord amb el teu comentari. Et felicito.
Aquells anys que varen ser presentats com exemplars de cara a l'interior i exterior, de mica en mica van apareixent obscurs. La realitat és que ens van colar una monarquia heretada de la definició franquista de "España es un Reino" i es va mantenir el poder polític-econòmic del Movimiento.
Publica un comentari a l'entrada