dimarts, 30 de juliol del 2024

SOC LA MILENA DE PRAGA - Monika Zgustova

 Hi han hagut moltes dones intel·lectuals a la història que han passat desapercebudes per la seva categoria de dones i pels moments socials en que van viure. Quan el sexe masculí es movia pels elits intel·lectuals de les ciutats europees, i es relacionava per estar al dia dels esdeveniments quotidians que s'esdevenien, les dones es mantenien al marge i només algunes podien participar en aquelles tertúlies literàries i filosòfiques.

Una d'aquelles dones va ser Milena Jesenská, coneguda com l'amiga de Kafka, la qual va tenir una relació especial amb l'escriptor durant bona part de la seva vida.

En aquesta novel·la l'escriptora Monika Zgustova, resident a Barcelona des dels anys vuitanta, ens relata la vida de Milena, la qual ella es presentava com "Soc la Milena de Praga ". Una història interessant d'aquella dona que va ser periodista, traductora, mare, i activista de la resistència del seu país contra les tropes nazis.

Una dona rebel contra el paper secundari que el marit li exigia. Una dona valenta que va dedicar la seva vida a lluitar per la dignitat de la dona i les víctimes de la injustícia.

Una gran amant de Praga la seva ciutat, a la qual hi va tornar, després d'uns anys residint a Viena. Ens diu:

[A Praga regnava un ambient festiu que contrastava amb l'atmosfera melancòlica i trista de Viena. Després de perdre la guerra i, amb ella, l'imperi, que havia quedat fragmentat en estats petits i fràgils -simples mossegades per als dictadors expansius dels països més forts que havien d'aparèixer- Viena s'asseia sobre la diminuta Àustria com un capgròs sobre el cos d'un nan. Praga, en canvi, s'havia convertit en la capital d'un estat petit però independent i desbordava d'energia i optimisme, originalitat i innovació.]

A partir dels escrits i cartes que s'han conservat i dels testimonis de qui la van conèixer, Monika Zgustova ens explica la existència d'aquesta persona, la Milena, d'un avançat nivell intel·lectual que es va relacionar amb personatges dels anys vint i trenta del segle XX, i que va lluitar contra els límits imposats de l'època també en les relacions amoroses. 

***

L'escriptora Monika Zgustova nascuda a Praga, resident a Barcelona des dels anys vuitanta, és traductora de diversos escriptors txecs com Kundera, Hrabal, Havel i d'altres, pels quals ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona, a més d'altres Premis per Narracions i Novel·les. Cinc de les seves novel·les han estat publicades als Estats Units i moltes s'han traduït en deu idiomes.

 

***


dissabte, 27 de juliol del 2024

EL PRIMER ESTATUT RETALLAT

Amb aquest titular el diari AVUI va publicar un article l'any 2015 (veure) sobre el Primer Estatut de Catalunya que va ser retallat per les Corts de la República l'any 1932, conegut com l'Estatut de Núria, el qual va ser redactat i aprovat en referèndum un any abans a Catalunya.

Aquests darrers dies, en una estada estiuenca, a l'Hotel de la Vall de Núria, hem pogut gaudir de l'estança que fa 93 anys va ser trepitjada per aquells diputats que van redactat aquell document històric que ja va tenir reaccions contraries del Govern de la República.

Em va fer patxoca fotografiar la sala que actualment acull als hostes per fer-hi estada i que en el seu dia havia estat el menjador de l'hotel. El lloc està ben documentat d'aquell fet històric, i potser molts dels joves hostes actuals, ni tant sols s'han adonat de la seva significació. Personalment em va sorprendre, per la qual cosa, he volgut transmetre la sensació que vaig experimentar al conèixer-ho en primera persona, i em vaig endur un petit record que quedés reflectit en aquest apunt.



Vitrina amb fotografies dels actes


 Diputats fent sobretaula

Taula modernista històrica

Indrets de la sala


Gràcies Núria per aquests dies de relax i tranquil·litat



 ***



dimarts, 9 de juliol del 2024

Poemes pirinencs - JOAN MARAGALL

 Després d'un cap de setmana al Pirineu català, he trobat uns fragments d'un poema de Joan Maragall, que s'adiu molt bé a l'espectacle que ens va oferir la natura després de pluges i tempestes i que varem poder gaudir i enregistrar amb les càmeres fotogràfiques.


   
       A dalt del Pirinèu
les flors són esblaimades,
les flors són d'un blau clar,
blavoses o morades;
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els remats
extesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitaria.
El sol esblanquehit
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l'herba curta y clara;
pedrosos i grisencs
els cims de les montanyes,
tots ditejats de neu

d'eternes clapes blanques,
i fumejant arrèu
la boira corre y passa.
Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant-se,
i amb ella emmantellant
se va solemnement l'alta montanya.


Acabada la pluja de la tarde,
els nuvols lentament s'han esquinçat;
s'ha obert el cel blau tendre tot mullat;
jeu en la serra nuvolada parda.
A la llum que reneix ja ponentina,
rosseja'l camp fangós,
verdeja'l coll humid,
i a la freda alenada de la nit
alegre vermelleja'l jorn que fina.
 

 

 ***