Montse Barderi comença així el seu relat:
L'aigua té la capacitat de retenir una "memòria" de les substàncies que prèviament s'hi han dissolt, una memòria que també hi deu ser al líquid amniòtic amb les generacions que ens precedeixen.
Aquest relat ens explica una història personal de tres generacions de dones amb el vincle familiar d'àvia, filla i néta. Tres vides que es van solapant dins el teixit literari de l'autora, la qual ens fa entrar a la vida interior de cadascuna amb les lluites per sobreviure dins una societat patriarcal. Amb un origen humil, les tres dones han hagut de lluitar per la seva supervivència i pels seus somnis. Tenen en comú que son intel·ligents i espavilades amb ganes d'aprendre i saber i amb una força interior heretada que les ajuda a tirar endavant les seves vides.
Les necessitats emocionals que tenen aquestes dones, la Clemència, la Rosalia i la Núria, ens son comunicades per mitjà d'elles mateixes en monòlegs interiors, la qual cosa connecta amb el lector d'una manera força real.
La novel·la et fa descobrir al mateix temps, el nivell cultural de l'autora que va comparant situacions de la vivència dels seus personatges, amb moments èpics de la mitologia grega, o intercalant frases i poemes d'escriptors i escriptores que ens han precedit en el temps, deixant-nos un valuós llegat literari.
Frase literària de la Núria, la darrera generació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada