Superlluna de Novembre

Pensant un lloc per anar a veure l'anunciada superlluna, hem decidit pujar al Putxet, a prop de casa ja que, xino xano, en mitja horeta hem fet el cim. Encara faltava un quart d'hora pel gran esdeveniment. La vista com sempre era esplèndida, la ciutat anava encenent els llums i el mar anava enfosquint-se. Puntuament, a l'hora prevista, a l'horitzó,  una petita taca vermella ha començat a treure el nas.  Ah! gran sorpresa,  una lleugera franja de núvols tapava el cercle vermell i pensavem que després del petit sacrifici de la nostra incursió a les penombres ens quedariem sense veure la superlluna.

Els déus ens han estat propicis. La lluna ha superat els núvols i hem pogut veure-la majestuosa, lluminosa i vermella com mai. Llàstima que els nostres estris per fotografiar-la d'aprop no eren els més apropiats, però amb una mica de retoc he pogut treure'n profit. Res a veure amb l'original que es mostrava realment esplèndida.

El que si m'ha sorprès a la baixada del turó, és veure moltes llumetes de colors emmig de la vegetació del Parc que anaven creuant-se entre les nostres cames d'un costat a l'altre del camí. A caram! eren gossos amb collarets fosforescents, perseguits pels seus amos o bé lligats amb les respectives corretges! Ignorava completament que existissin! Fins i tot una mestressa de gos al meu costat, m'ha dit que, atès que no el treia de nit pels parcs, que tampoc els havia vist mai!  Realment m'han recordat les desaparegudes "cuques de llum" que sortíem a veure els vespres, en la nostra infància.

Imatge manllevada d'Internet

Un dia més anirem a dormir havent après una cosa nova!

Deu-n'hi-do tot el que ha donat de si, una passejada nocturna per veure la superlluna!

***