SANT JORDI 2026
Enguany, fa 51 anys, commemorem aquest llibre de la
Carme Riera. Aquesta edició estava reposant a la Biblioteca de casa des de la seva sortida a la llum amb evidents signes del pas del temps i amb una dedicatòria entranyable. Va ser l'obsequi que ens vam fer per celebrar en un dia tant assenyalat, el principi d'un començament de relació que encara continua al cap de 49 anys. Consta de 17 contes, el primer dels quals dona nom al volum d'aquesta brillant publicació, que segons l'autora el dia de la seva sortida només en va vendre un. Serà aquest? Espero no tenir aquest privilegi però m'agradaria. Va ser un èxit de vendes i a hores d'ara un clàssic de la literatura catalana.
Aquestes 17 històries s'engloben dins la temàtica d'amor i desig, de personatges femenins amb sentiments amagats a l'interior de conductes d'una època plena de convencionalismes i prejudicis. La llibertat és el somni dels seus personatges, alguns dels quals amb desllorigadors ben colpidors.
Mereix un elogi a aquesta narradora d'històries amb obertura de mires, per ser pionera en temes que havien estat tabús, i que a principis de la nostra incipient democràcia fa 50 anys, començaven a canviar en les nostres mentalitats.
L'estil narratiu de la Carme Riera, és d'una personalitat extraordinària, que com diu Guillem Frontera en el pròleg: la seva literatura no s'espanta, no pateix calfreds, no s'escandalitza, no problematitza tot allò que és més enllà de les fronteres traçades pels moralistes, més aviat ens condueix a una literatura poètica que ens fa sentir el plaer de llegir i rellegir una breu publicació de 117 pàgines, que va ser font de la seva trajectòria i que malgrat ser escriptora mallorquina en llengua catalana, va merèixer ser escollida Acadèmic de la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola l'any 2012, per ser també catedràtica de literatura espanyola.
...("Escolliré per sempre més la teva
absència, donzella,
perquè el que de veritat estim
no és el teu cos,
ni el record del teu cos
tant bell sota la lluna;
el que de veritat estim
és l'empenta que has deixat
sobre l'arena")...
Fragment mai no escrit de SAFO
Enguany la Carme Riera ha publicat el següent llibre :
No podia deixar de tenir-lo, considerant que la intenció de l'escriptora com diu és donar les gràcies als seus lectors dient
"Aquest llibre no té més pretensió que explicar alguns aspectes sobre el fet d'escriure i allò que implica. La meva intenció no es cap altra que mantenir una conversa amistosa amb les lectores i lectors per agrair-los que durant cinquanta anys hagin continuat llegint-me"
Evidentment com totes les novel·les que he llegit, en aquest cas no ho és, però és un llibre personal de la seva trajectòria com a catedràtica, professora, escriptora i mare de família, sempre et fa adquirir coneixements els quals hauríem de ser nosaltres els que donéssim les "gràcies" per les seves paraules i les seves creacions literàries.
Aquesta autora de la meva generació, en aquesta publicació ens posa de manifest, entre altres coses, de com ha influït la lectura dels clàssics en la seva vida literària, sobre tot Cervantes i el Quixot, també Joanot Martorell amb el seu Tirant, la qual cosa m'ha interessat especialment conèixer la seva opinió d'aquestes lectures i les seves "cuines". Ha tingut bons mestres els quals menciona especialment, així com escriptores reconegudes del nostre país i escriptors universals americans i llatino-americans. Crec que aquest text es mereix diverses lectures per poder assimilar tot el seu contingut el qual per les revelacions que ens fa, resulta excepcional.
Per descomptat, les referències a la seva fantàstica obra com a debutant l'any 1975 Te deix, amor, la mar com a penyora, són una constant en el relat. Una de les coses que m'ha agradat de la Carme Riera, és de com ens explica la seva relació amb el mar. Potser perquè em sento molt identificada amb els seus sentiments envers aquest fet. Tampoc podria viure en una ciutat que el mar el tingués molt llunyà. Gràcies Carme per haver-nos fet partícips d'aquestes memòries.
***
