L'Òscar, un català que té com a llengua materna el castellà, va entrar a la societat catalanoparlant dins la seva majoria d'edat i va fer un descobriment important del lloc on va néixer i de l'entorn on va començar a moure's de ben jove.
En un moment en que la llengua està passant per una etapa delicada, la seva opinió se'ns fa present per mitjà d'un petit llibre, per ajudar-nos a ser conscients que no podem perdre un valor tant important com és un idioma que forma part d'un país sense Estat. Aquest fenomen complex d'un declivi de la nostra llengua al qual hem arribat, s'ha anat originant per la globalització de diferents sectors, i d'imposicions lingüistes molt competitives, hem d'obrir els ulls per remuntar i ho hem de fer, per salvar una llengua i parlar-la sense complexos. La persistència és vital per la supervivència.
Com a bon comunicador i escriptor, l'Òscar Andreu ens fa a mans un manual irònic, sense concessions, i decididament optimista. del paper dels catalans com a parlants d'un idioma minoritzat.
Ens diu: Això de salvar la llengua, ho hem de fer pels nostres avantpassats, per nosaltres, pels nostres fills, pels nets, pels besnets, pels rebesnets i perquè és just! Deixem alguna cosa bona digna i memorable per les generacions que vindran.
I jo dic: Els catalanoparlants tenim drets lingüístics que son drets humans, i haurien de respectar-se a tots els territoris de parla catalana, i exigir que les institucions garanteixin aquest dret. I ja som al cap del carrer, perquè una llengua no es perdi, primer cal parlar-la.
***
