RÚSSIA L'ESCENARI MÉS GRAN DEL MÓN - Manel Alías

 Hi han diverses branques de Periodisme.  Les que sempre m'han impactat són les del periodisme d'investigació i el Periodisme de corresponsal de guerra. Aquest darrer és el que ocupa aquest apunt.

Els corresponsals de guerra estan dotats d'una enorme vocació professional a més de sentiments aventurers exposant la seva vida al servei dels altres, per donar-nos a conèixer els llocs de conflictes bèl·lics i posar-nos al corrent de l'origen dels problemes que confronten les societats que ens envolten, unes per desitjos político-socials, i d'altres per conflictes també ètnics, i haver-se desenvolupat en continents allunyats que ens és impossible accedir-hi d'una altra manera que no sigui la literària. Agraïm a totes aquestes persones valentes i dignes d'admirar, per la seva dedicació professional i per aquests relats que ens ajuden a entendre millor les hostilitats que no s'aturen, i que esdevenen masses migratòries de difícil solució.

 

Manel Alías ha estat el primer corresponsal de TV3 i Catalunya ràdio, que amb cròniques impactants des del mateix front de guerra entre Rússia i Ucraïna, ens va fer arribar a les nostres pantalles i ha estat un tresor del periodisme, per la qual cosa se l'ha guardonat amb diversos premis entre ells el del Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació 2022. 

El seu llibre Rússia, l'escenari més gran del món, ens posa de manifest la seva experiència dins un país, el qual amb la seva idiosincràsia al llarg dels temps, ha tingut una vinculació molt relacionada amb les històries europees de revolucions i grans cultures, i ha pogut arribat a ser una potència, encara que malauradament, els seus dirigents polítics hereus de  recents i dures dictadures, no han sabut o, no han volgut derivar a una democràcia plena, provocant greus conflictes bèl·lics difícils d'aturar.

Manel Alías atès el seu lligam familiar amb Rússia (dona, fills i pares polítics), ens fa unes cròniques molt interessants en el seu llibre, amb experiències personals com he avançat, dins d'un context social i polític del dia a dia movent-se per una ciutat i un país que val la pena conèixer i que en el seu relat ens en parla d'una manera senzilla i amb apunts literaris d'un país bressol de músics, poetes i escriptors, que això no podem oblidar.

M'ha fet recordar la nostra visita turística a aquell país de les icones l'any 2012, i de la qual en vaig fer una petita aportació (veure...)  Poc podíem pensar que 13 anys més tard, el país seria condemnat a fortes sancions econòmiques per desafiar a occident amb la bel·ligerància del seu govern i amb una guerra oberta contra Ucraïna que encara no té fi, i malauradament va flirtejant amb alguns dels seus estats adjacents.

El nostre país ha acollit també moltes dones i criatures ucraïneses des que el conflicte va començar fa 1000 dies i l'horitzó de la pau, tristament, encara és veu tardà i llunyà.

 

***