FRESHWATER - Virginia Woolf

 Després d'uns mesos d'haver deixat el blog en estat de repòs per motius de salut, recupero amb moltes ganes la inèrcia de comentar les lectures de llibres, malgrat que de moment per raons òbvies hauré d'espaiar les entrades.

Al nostre barri ha obert les seves portes el Teatre La Fàbrica, un espai que actuarà de manera coordinada amb el Teatre La Gleva que constitueixen plegats Teatres del Farró (veure)

Els primers dies de l'estrena ens vam animar a assistir a la representació que prometia un bon relax teatral, i alhora l'interès de com havien quedat les instal·lacions de l'antiga fàbrica ara convertides en Teatre. 

Bé la sala ens va resultar d'entrada una mica claustrofòbica, rectangular, tancada sense cap ventilació i les files de cadires enganxades a la paret sense cap més opció que en cas de voler sortir des de l'esquerra, s'havia de passar per tota la fila cap a la dreta. L'escenari queda lluny dels espectadors, i malgrat estar dins les primeres files l'audició resulta fluixa i poc entenedora. Potser a hores d'ara s'haurà solucionat després d'algunes representacions, atès que a nivell de veïns se'ls hi va comentar.

En quan a l'obra no ens va satisfer. Ignoro si va ser entesa per la majoria, atès que ni Arribas ni Cunillé situen a l'espectador en el context en que Woolf la va escriure, ni tampoc de què ens volien parlar. 

Tant és així que em vaig apressar a adquirir el llibret de l'obra traduït per l'Albert Arribas tal com la van representar i a més amb un interessant pròleg de Marta Tirado Mauri en el qual ens endinsa en el món de Virginia Woolf i ens fa una descripció dels personatges un a un, tots ells autèntics dins la història britànica contemporània. 

Contenta de l'adquisició, doncs em va permetre seguir i conèixer tots els personatges  del teatre de "divertimento" que ens van ser presentats dalt d'un escenari sense saber per què actuaven de la manera que ho feien i que ens volien dir. 

És difícil per nosaltres conèixer els intel·lectuals de l'època victoriana si no s'ha estudiat la cultura britànica. Per això es troba a faltar algun tipus d'informació prèvia a la representació d'una obra en la que es considera a Virginia Woolf "precursora del teatre de l'absurd".

He enllaçat informació de la revista del Districte El Jardí, la qual es pot llegir en el segon paràgraf d'aquest escrit.

 

***