dimarts, 7 de desembre de 2021

Memòria històrica i personal de la post-guerra



 Passejant per Ciutat Vella, a l'entorn del Mercat de Santa Caterina, un fet casual ha fet que m'impulsés a escriure al blog després de sis mesos de mantenir-lo latent. El disc dur de la memòria personal s'ha posat  en funcionament com si una inducció de benzina l'impulses a fer-ho. Un grup de persones feien una de les habituals rutes que darrerament s'han posat de moda amb joves historiadors/es els quals, aprofiten de treure's uns dinerons organitzant aquestes trobades, i donant informació històrica de racons i raconets de la ciutat que han sofert reconstruccions i canvis al llarg dels temps.  

¿Ho sabia la jove historiadora carregada de papers i carpetes que..? l'indret on passava hi havia caigut una bomba durant la Guerra Civil, destruint l'antiga Església de Sant Cugat del Rec, (vegeu) on ara hi ha la Placeta de Sant Cugat, i que va fer sortir de les cases amb gran espant, les famílies que hi vivien en aquells carrers estrets? .....La memòria se m'ha activat pensant que la meva mare, encara adolescent, va ser una de les que va sofrir aquell terrabastall, per sort sense conseqüències per ella, però que no va deixar de recordar-ho i ens ho comentava cada cop que anavem a aquell barri de petits a visitar la família, que per sort l'edifici del costat de l'església al carrer Fonollar, aleshores va quedar dret, però ara ja no existeix després de la reforma del barri dels anys 1988-1998.











Fotos manllevades d'Internet, abans i com està ara la placeta, amb uns arcs conservats que podrien ser de l'antiga Església. 

He pogut evidenciar una vegada més, que molts dels carrers estrets que recordo i que ens feien una certa angunia circular-hi en la nostra infancia, ja no existeixen, però encara queda molta part del barri medieval que no va ser destruït. Aleshores els veïns eren gent treballadora, la majoria barcelonins, molts dels quals regentaven les botiguetes de comerç i queviures del barri on la gent hi comprava a més de tenir molt a prop el Mercat. Ara és evident que la gent ha canviat i el tipus de comerç també. L'emigració ha portat canvis i el turisme també, la qual cosa es fa present a qualsevol racó. 

La ciutat de la nostra infancia no la recordo especialment grisa, no n'erem conscients doncs les criatures  anavem amunt i avall amb els pares celebrant totes els esdeveniments festius de l'època, processsons, Festes Majors, desfilades, etc. i ho trobavem natural. Per les noies l'adolescència i la joventud ens va començar a obrir els ulls i és potser el pitjor dels records de la nostra generació. El control moral evidenciava una societat controlada pel "nacional-catolicismo", i això va fer que el color gris comencés a destacar-se i la repressió personal també. 

El canvi de la millora de les ciutats, el vam començar a veure a partir de la instauració dels Ajuntaments democràtics, després de la dictadura. Barcelona va fer el gran salt qualitatiu amb els Jocs Olímpics del 1992, obrint la façana marítima que ha estat un benefici també pel lleure, i els barris no han deixat de millorar amb parcs i jardins i carrers per a vianants. 

El Covid-19 també ha deixat la seva petjada constructora, o més aviat destructora. Els "corralets" invaïnt les calçades, no sempre ben pensats, i l'espai invasor també pels vianants, decorats amb coloraines i dissenys estranys, els quals han deixat la ciutat sense personalitat pròpia. La majoria de barcelonins esperem un canvi democràtic de l'actual alcaldia, la qual no ens mereixem.

Fotos manllevades d'Internet. La de la dreta de la publicació "MónTerrassa"


Les ciutats canvien i nosaltres també. És bo poder transmetre memòries viscudes. Esperem poder anar-ho fent per a les futures generacions.


***

3 comentaris:

Salvador ha dit...

Quan fa temps que no has circulat per Ciutat Vella, sorprèn realment veure les transformacions que ha sofert, tant urbanístiques, com de botigues i de residents. Són tot un altre mon, amb coses positives i altres de no tant.
Però allò que més ens soprèn a nivell de ciutat són realment això que comentes dels "corralets", autèntics disbarats que donen a la ciutat un aspecte caòtic i desendreçat, un batibull de formes i coloraines que costarà molt de rendreçar. Em ve al cap aquell títol de la novel·la d'Eduardo Mendoza: "Barcelona, la ciutat dels prodigis"... sí,si, a hores d'ara els prodigis són estrafolaris i maldestres..!! Ai, las..!!

Joan Antoni ha dit...

És la generació dels "grafitis", ara ja no només en les parets mitjanceres i murals, sinó també pel terra, una estètica amb la que ens costa identificar-nos. Potser a vista de dron (abans en dèiem a vista d'ocell), l'espectacle és un altre, no sabria dir si millor o pitjor.Els qui viviu a ciutat us toca amés intensitat aquests canvis.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Això de les "rutes guiades" de caràcter històric, actualment son per a sucar-hi pa. Només cal que el vellet -que sóc jo- amb el seu bastó s'arrepengi a la paret descansant una mica i escolti el que diu el/la guia. Ostitú!però què diu ara?
Però és igual, que el que agrada als que hi van és fer la passejadeta, això sí, portant un bloc de notes, que queda molt "culte".
Altresí: dissortadament no estic gaire segur que la majoria de barcelonins vulgui el canvi, Marta.