Club Editor ens regala la reedició revisada el 2019 d'aquesta novel·la Entre dos silencis que va ser escrita en dues parts per l'Aurora Bertrana l'any 1958, la primera de les quals des de l'exili, en castellà, i que va ser traduïda al català al cap de dotze anys per Joan Sales com va comentar l'Aurora en les seves Memòries. Va ser ja reeditada íntegrament l'any 2006 tal com l'havia traduïda en Sales perquè segons la Maria Bohigas era una delícia. En la nota editorial la mateixa Maria Bohigas ens explica que la publicació de la novel·la va ser tant accidentada com la història que ens explica la seva autora. Val la pena posar atenció en aquest volum tant en el Postfaci per Georgina Solà com en la tragèdia veritable explicada per Charles Perret, alcalde d'Étobon, amb el títol d'ÉTOBON, POBLE DE TERRORISTES un dels crims més odiosos perpetrats pels botxins nazis.
La novel·la va ser gestada uns dotze o catorze anys després de l'Armistici, en el retorn a Catalunya de la novel·lista, després d'una missió d'ajuda als països devastats de la Segona Guerra Mundial, on Suïssa va subvencionar a voluntaris per reconstruir edificis i ajudar moralment a les víctimes de pobles i poblets. Entre aquests voluntaris l'Aurora Bertrana s'hi va afegir, i va poder conviure en un poble de camperols prop de la frontera alemanya de nom ÉTOBON (veure) on només hi quedaven dones, vells i adolescents. Van ser tant dura la experiència de la tragèdia que va compartir durant anys, que aquells fantasmes la van perseguir per diferents països fins que al seu retorn a Catalunya en va fer un relat per deslliurar-se'n i deixar testimoni d'uns màrtirs d'amor a la terra i la llibertat.
La història està basada en aquells fets i ens descriu un poble rural on les dones han de sobreviure fent tasques dures d'ambdós sexes, atès que han quedat soles amb algun vell, només amb la convivència forçada dels seus ocupants uniformats que s'havien repartit entre les cases del poble i feien la seva vida a expenses dels camperols.
Coneixent la història verídica, veiem que la novel·la dulcifica amb magnificència l'entorn rural amb el pas de les estacions, i la resposta del treball de la pagesia que ajuda al lector a delectar-se amb la prosa excel·lent de l'escriptora que ens descriu una comunió de les persones amb la natura molt edificant. Al mateix temps ens endinsa en una petita comunitat que de manera individual, tenen grans problemes amb les seves lluites interiors i personals.
És un relat que no deixa indiferent al lector, mostra el sentiments humans dels personatges soldats, que són obligats a complir ordres, i els sentiments humans dels colonitzats en relació a aquests ocupants. No podem oblidar que les històries de guerra sempre són dures d'assumir, malgrat que l'Aurora Bertrana fa cloure la novel·la amb l'esperança del renaixement. Només pel llenguatge emprat ja val la pena submergir-se en aquesta lectura.
***
