dissabte, 20 de setembre del 2008

De quina fusta estem fets?

Fullejant el diari AVUI, llegeixo un article de'n Ramon Solsona sobre de com sóm els catalans. Llegiu-lo vosaltres mateixos i opineu. (vegeu aquí)

Ahir vam anar al cinema i vam compartir uns minuts de cua amb la gent que anava a veure la pel·lícula del Woody filmada a Barcelona. Nosaltres encara no l'hem vista, ja ho farem, no puc opinar encara. M'agrada el seu cinema. Evidentment alguns films més que d'altres, però els seus diàlegs son fantàstics i penso que intel·ligents. Això d'opinar i de "tirar-nos terra" damunt, sense ni tant sols haver-ho vist,..… perquè som així?

Recordo quan anàvem els anys setantes a veure pel·lícules a Ceret que aquí no es projectaven, en un cinema que van adquirir una colla de gent valenciana i que ens enviaven els programes per anar-hi els caps de setmana. Allà vam descobrir al Woody Allen, en aquelles pel·lícules tant "desmadrades" que ens feien passar bones estones. Crec que el seu cinema ha madurat i que a hores d'ara és de molt bona qualitat.

Nosaltres varem anar a veure "Los girasoles ciegos". A mí em va agradar. Pel·lícula dura, però crec que realista d'acord amb les coses que ens han explicat de la post-guerra. Sort en varem tenir de no viure-ho.!


***

2 comentaris:

Doe ha dit...

Si som així, el de fora tot fantàstic i el d'aquí a caure d'un burro... Sembla que tot el de fora sigui millor, com el passat, que sempre és millor, els iogurts millor sabor, els préssecs també, es podia jugar al carrer... la qüestió és queixar-nos.

En referència a la pel·lícula Los girasoles ciegos, hi ha gent que ja està cansada de tants llibres i tant cine sobre el mateix tema, afegeix alguna cosa nova?

Marta ha dit...

doe
Suposo que no mostra res de nou, però és un bon film. Sobre el tema de la guerra civil espanyola, evidentment se n'ha escrit molt. Però també s'ha escrit del nazisme, de les dues guerres mundials, de la guerra de la independència americana, del Vietnam, etc. Aquests conflictes bèl·lics tant sagnants dónen per anar-ho explicant sempre.Tant de bo que no s'hagués de fer. Sempre hi han generacions que ignoren moltes coses. La història és sempre d'interès general. I la humanitat no n'apren mai! i sempre es repeteixen els mateixos errors... ja s'ha començat a escriure de l'Irak també. Tal com diuen en castellà "..Y así se escribe la historia".. Gràcies pel teu comentari.