Dues novel·les les quals estan relacionades, han estat escrites per la mateixa autora en deu anys de diferència i les he adquirit ambdues aquest mes d'octubre. No es poden llegir una sense l'altra. M'agrada la literatura de la Milena Busquets que en poques pàgines diu el què ha de dir amb una personalitat que deixa entreveure una manera de fer i de pensar.
També això passarà ens parla d'una dona de 40 anys que acaba de perdre la mare i reflexiona sobre el lligam matern, mentre va paint el dol de la seva absència. El desplaçament familiar a Cadaqués, lloc habitual de vacances històriques, fa que vagi revivint els estius passats d'uns anys de disbauxes i amors juvenils que a la vegada va comentant a la seva mare com si la tingues present, considerant la relació que va tenir amb ella, la qual no sempre va ser òptima.
L'ambient de la població i el seu entorn, ajuda al lector a entendre el moment en que el personatge es troba immers. El paisatge, el mar, la família, els homes amb els que es va relacionar i relacionant, els fills i les amistats, afavoreixen a entrar dins un món que uns pocs han tingut accés des de la seva adolescència i que ara encara ho reviuen com una realitat que el temps van canviant.
La novel·la està escrita en primera persona i en temps real, malgrat que els pensaments de la protagonista es vagin inserint en diàlegs imaginaris amb la mare absent, la qual cosa és una peculiaritat de l'art literari.
Crec que és interessant aquesta lectura atesa la fluïdesa en la que Milena Busquets ha sabut descriure un personatge que podem trobar en la vida real, amb totes les contradiccions que suposen els pensaments i les accions.
Sé que aquesta novel·la va ser adaptada per a la gran pantalla per la qual cosa, l'autora va decidir escriure un segon relat al cap de 10 anys d'una manera autobiogràfica amb el títol:
La dolça existència, En aquest llibre l'autora ens parla de l'interès que va suposar per la Directora de cinema Maria Ripoll de fer una pel·lícula de la novel·la anterior, atès l'èxit de vendes que havia obtingut en el seu moment. Considerava que les ubicacions de Cadaqués podrien tenir una bellesa cinematogràfica magnètica en un film, els personatges del qual ja s'havien definit i l'adaptació de la novel·la es podria realitzar sense entrebancs.
Altra vegada, Milena Busquets ens explica en primera persona com va ser els estira i arronsa dels productors i com ella es va involucrar presencialment en el rodatge.
Després de 10 anys, aquest rodatge li va remoure unes vivències dels moments viscuts amb la seva mare i va estar comparant els actors amb les persones reals que representaven i que ella havia conegut.
El relat consta de moltes reflexions personals, i de difícil anàlisi. L'autora conviu amb el guió, la realitat i la ficció i ens diu això:
La realitat i la ficció totes dues mantenen permanentment una lluita acarnissada, de com els essers humans necessitem barrejar-les per sobreviure; si vius només en una ets un desgraciat i si vius només en l'altra ets un guillat.
Ens parla molt de la imaginació i dels somnis per sobreviure i de manifestacions de Directors de cinema que han parlat dels somnis en les seves pel·lícules. Penso que són dues novel·les que es complementen perfectament, malgrat la distància en temps que les separen.
Observo que els dos llibres han estat traduïts al català per Lurdes Serramià Fruns,
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada