dimecres, 7 de juliol del 2010

Conseqüències dels canvis de temperatura

Els canvis de temperatura de l'interior dels mitjans de transport, oficines públiques, cinemes, teatres, locals de diversió, etc. etc, per fer-nos la vida més còmoda, han aconseguit que la meva pobra gargamella estigui patint unes fortes punxades i m'hagi deixat sense parla. Aquest és el meu suplici que segons els especialistes diuen que els que som de la generació que ens van extirpar les amigdales, no tenim la protecció que la naturalesa ens havia fornit.

Els ciutadans del Nord de la peninsula, tenen la "Semana grande de ....." i jo estic tenint també la meva Setmana gran de visites mèdiques. A més de les visites semestrals programades dels controls habituals, de la vista i altres, he hagut de posar-me en mans dels que en saben més, perquè t'ajudin a arreglar-te els ulls (conjuntivitis), la gargamella (laringitis), la orella (otitis), i a més de no poder parlar..... gens preocupant pels qui m'envolten, però que a mí m'obliga a vegades a fer sonar una campaneta per avisar des de l'altra banda del pis de que el dinar és a taula.

Són divertides les diferents reaccions de la gent quan veuen que no pots parlar. Alguns et parlen fluixet que atesa la dificultat puntual de la meva oïda, haig de fer-ho notar. Altres et diuen amb to de repte: clar, s'ha de vigilar l'aire condicionat, i altres fan cara de pena i t'expliquen les seves vivències dels refredats estiuencs. Un dels metges avui visitats, quan he entrat i li he dit: estic feta "caldo", m'ha respost, fa be de dir-ho, començarem a posar l'olla al foc, sort que encara hi ha qui té humor anglès, per fer-te la vida més agradable.

És per això que amb aquesta incomoditat de dolor constant, i que no puc parlar ni contestar al telèfono, he decidit distreure'm amb el blog, ja que la lectura també molesta als meus pobres ulls.
I desitjo que tot sigui això i no passi d'aquí, esperant que els remeis facin el seu efecte guaridor....

***