dissabte, 14 de juliol del 2012

El Gòtic Internacional

Gairebé no hi som a temps! El 15 de juliol tancarà l'exposició i nosaltres esperant, esperant, per poc que fem salat. Divendres ens hi varem atansar. Ha valgut la pena poder veure aquest esplèndid conjunt d'obres que ha reunit el MNAC per poder-nos-les oferir i per poder-les admirar totes juntes. M'agraden les exposicions temporals, ja que són força didàctiques i un es fa més el càrrec de conèixer part de la història que es vol representar. La ubicació del museu, amb la panoràmica de la ciutat al peus, tant si és de matí com de tarda és un lloc esplèndid que a més de poder gaudir de les instal·lacions acurades del seu interior, també es gaudeix del panorama exterior.

El segle XIV l'art a Catalunya va ser una de les etapes més creatives. Com sempre Catalunya, emmirallant-se amb el nord europeu va tenir artistes de primer nivell com Lluís Borrassà, Rafael Destorrents, Pere Joan o Bernat Martorell. Catalunya va adoptar aquest estil nou d'elegància i expressivitat.

Lluís Borrassà

Bernat Martorell




En la mostra destaquen les taules del Retaule de sant Jordi, de Bernat Martorell que es conserven al Lovre, i una de les que més em va agradar és aquesta, per l'estructura de les dimensions jeràrquiques, pels barrets dels personatges i els colors emprats a la taula.




També la selecció de manuscrits amb miniatures anònimes són dignes d'admirar. El cèlebre Missal de santa Eulàlia de la catedral de Barcelona, les il·lustracions del qual són atribuïdes a Destorrents, i que és conservat a la Seu, s'exposa també per gaudir-ne i contemplar aquells dibuixos artesanals farcits de forces del bé i del mal amb infinitat de detalls que no s'acaben de pair.


Rafael Destorrents

I aquí deixo les meves impressions. Una vegada més la història ens deixa constància de que tenim un país petit però creatiu i segle darrera segle, anem deixant la nostra petjada de modernitart artística emmig de grans mestres d'Itàlia per una banda i França i els antics Països Baixos per una altra. Ens hem traslladat en aquella etapa en que es va produir aquell nou estil resultant que és el gòtic internacional.

***



2 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

Els Comtats Catalans no van perdre mai el contacte extern, cultural i econòmic amb el llenguadoc ni amb la Llombardia i varen saber desenvolupar creativament les infuències rebudes. Varen saber estar "al loro" com diriem avui en dia.

Josep M.Cortina ha dit...

Efectivament. Una exposició interessantíssima. Llàstima pela que se l'hanperdut.