dissabte, 21 de juliol del 2012

El fet de compartir

Sempre he estat lectora de llibres, a temporades més i a temporades menys. A l'estiu m'agrada rellegir alguns dels que m'havien agradat en temps passat i no sempre tinc les mateixes sensacions. Les persones canviem amb els anys i l'entorn evidentment també, però sempre trobo alguna frase o pensament que són perfectaments vius i que fan aturar-m'hi uns instants per interioritzar-los, la qual cosa justifica la relectura i em fa feliç. Penso que els llibres sempre t'esperen i que et van fent l'ullet des de la lleixa perquè recordis que els tens allà per donar-te una segona oportunitat.

També per viatjar m'agrada escollir un llibre amb una certa relació amb el viatge que vagis a fer, o bé abans, durant o després. Això m'ho va fomentar un excel·lent guia que varem tenir a Turquia. Un xicot professor universitari que ens va deleitar amb els seus coneixements de la història que anàvem aprenent a través de les nostres visites a aquell país i ens va estar recomanant literatura que tenia a veure amb el tarannà local. Des de llavors que em procuro aquest silenciós company de viatge que no falla mai i que durant les hores de trajectes llargs, ficada dins d'algun avió, et fa gaudir a estones de la prosa d'aquests autors procedents del país a visitar.

Una bona manera d'adquirir coneixements i poder gaudir d'un viatge, pel que a mi fa referència atès que la meva memòria necessita anar pas a pas, si més no puc fer-me un embolic de noms i llocs, m'és  pràctic el dia abans, a l'hora d'anar a dormir, fer un repàs a la guia de mà, de les coses que veurem l'endemà, així vaig preparada per les visites programades i que amb l'ajuda de la persona acompanyant (home o dona) que ens aporta els seus coneixements, acaba d'arrodonir les meves ganes de saber.

La veritat, sobre el tema de llegir, he anat progresant molt positivament amb els Clubs de Lectura. No hi ha res com compartir. Compartir les coses és important, però compartir vivències lectores, ajuda moltíssim a veure el món sota diversos prismes. La diversitat és alguna cosa més del que ens envolta. És la manera diferent d'interpretar el que algú altre ha escrit per donar el que es porta a dins, és en definitiva acceptar tots els punts de vista i gaudir d'aquests moments de comunió entre autor i lector. Per això m'agrada també molt llegir blogs de persones que opinen sobre lectures les quals em mereixen un certa confiança amb el seus criteris,  i em vaig apuntant els títols que em criden l'atenció per a decidir la seva compra o intentar trobar-lo en les Biblioteques que sortosament tenim darrerament ben fornides. Això si, a vegades quan em decideixo, els trobo tots compromesos. Això en certa manera també és positiu.

Llegir i viatjar per mí és un plaer. El primer estructura el cervell,  ajuda a reflexionar, em porta a sommiar i conèixer vivències personals de gent que ha viscut experiències de tots tipus. El segon em fa conèixer nous ambients, llocs i costums, patrimoni arquitectònic construït al llar dels segles, i que només havía vist en els llibres, compartir aquestes vivències amb companys i amics, fa que em faci il·lusió anar-nos retrobant.  He trobat bons amics i penso que és una manera de no quedar reclosos mirant-nos el melic cada dia.

***



1 comentari:

Zerozerosset ha dit...

Bones reflexions, Marta. Certament, trobar novel.les que estiguin relacionades amb el viatge que estem fent, o que anem a fer, dóna una dimensió i una visió molt diferent dels llocs on vas. Un autor important és -era-Bruce Chatwin, i un de casa nostra que a mi m'agrada molt és en Xavier Moret.