Fabra i Albert. Dos referents de prestigi

No podem oblidar a molts dels intel·lectuals que han donat prestigi al nostre petit país, i que gràcies a la gent que vetlla per les nostres Institucions, s'organitza cada any alguna commemoració per anar-nos recordant les persones que van ser capdavanters en moltes de les disciplines de les quals en gaudim actualment a nivell cultural.

Enguany doncs es commemora l'any Fabra. El filòleg català nascut a Gràcia ara fa 150 anys (1868-1948), quan encara la vila no estava annexada a la ciutat de Barcelona. Pompeu Fabra va ser el petit de setze germans i no va ser precisament la filologia la seva carrera universitària, sino la seva dèria per la gramàtica catalana la qual va fer que, deixés de banda els quatre anys que va dedicar en acabar una carrera de sis d'Enginyer Industrial, per a poder dedicar-se al que realment l'importava.

Aquest ebook que ens ha proporcionat la revista digital Núvol, per commemorar aquest esdeveniment, la Mònica Boixader habitual col·laboradora, ens acosta a la infantesa de Fabra i als anys en que el català era la llengua de coses banals, de casa o de pagès. A més de la importància del que va representar la llengua dins el modernisme i el noucentisme. L'escriptora ens esmenta també la relació que va tenir Fabra amb els seus coetanis a nivell d'epístoles i tracte personal.

Sobre les cartes intercanviades, deu ser interessant llegir les que es van produir entre Pompeu Fabra i Caterina Albert. Aquesta darrera, enterament modernista i antifabriana, debatent amb un nou talent preocupat per la modernització de la llengua.

Caterina Albert (1869-1966) també l'altra gran referent de la nostra literatura modernista, d'una personalitat extremadament lliure, autodidacta,  i amb una gran empenta personal, afronta en els seus relats i sense contemplacions, la violència que presideix les relacions humanes, n'analitza els comportaments, les reaccions... i ho fa en les seves formes més universals.

Enguany hem treballat l'antologia De foc i de sang, un recull de contes publicats pel Club Editor Jove. Aquesta antologia és un recorregut de la seva obra encapçalats pel monòleg La infanticida.

Els nou contes seleccionats van des del 1898 fins el 1951, mig segle de literatura de primer ordre. L'edició està pensada també per alumnes de batxillerat amb selecció d'escrits autobiogràfics i amb comentari de textos al final.

Aquesta col·lecció constarà de més volums amb la inclusió de nous contes seleccionats, per donar-los a conèixer, atès que fora de Sol·litud i La infanticida, els relats curts són força desconeguts i tenen una gran força literària d'una autora que ha estat relativament oblidada, i ara gràcies a la Lluïsa Julià i a l'editora Maria Bohigas fan sortir a la llum aquesta selecció acurada d'uns relats que ens ha deixat aquesta figura polièdrica que va ser l'escriptora que va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català.


(Pòrtic d'Ombrívoles, 1904)

El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l'ombra, però el quart està reservat a l'ombra exclusivament. Els que guaiten pels primers veuen quadros alegradors, sadolls de vida: no tenen taques fortes, perquè fins les notes fosques hi són assoleiades i calentes de les plenes resplandors. Mes que se'n va a guaitar pel darrer costat, topa amb visions ombrívoles, ombrívoles d'ombra freda, verge de passats arroentaments. També n'hi ha de sol en aquestes visions, però és llunyer, darrera de tot, com el fons d'or dels mosaics bizantins, sobre la bella i planera uniformitat del qual destaquen per obscur les figures i accidents dels primers termes. 
Caterina Albert

***