La filla del Nord

Una novel·la que vaig adquirir per obsequiar-la sense haver-la llegit, recomanada per la llibretera Montserrat Úbeda, la qual fins i tot el seu nom, consta en la faixa de la segona edició.

Per Reis me la van regalar a mi, i ara si que he pogut llegir-la i he comprovat que va ser molt ben recomanada per la Montserrat de la llibreria ONA.

Un relat que t'atrapa i que fa que tinguis ganes de trobar un forat durant el dia, per seguir amb la història que l'autora M.Dolors Millat ha descrit al llarg de 379 pàgines. Els indrets que ens presenta, són ben coneguts per aquesta escriptora del Pallars per haver-hi viscut, el que fa que dongui veracitat a la seves descripcions paisagístiques on el lector s'hi va trobant immers.

Els escenaris transcorren a New York, Mont-real, Sept-Íles, Barcelona i Pallars. Ciutats i poblacions ben diferents, les quals són els mons i les cultures que la protagonista es troba al llarg de la novel·la, per resoldre els interrogants de la seva situació personal. Hi trobem doncs barreja de sentiments, grans valors d'amistat, renúncies i decisions imprescindibles per tirar endavant la vida que tota persona vol tenir.

Dins d'aquest periple geogràfic de la protagonista, que és també un periple interior i personal, coneixerem a més, la situació i la vida dels indígenes innu, que viuen en comunitats al Canadà, dins de la província del Quebec. Un d'aquests indis és precisament un personatge molt interessant de nom Maikaniss, amic de la infantesa de la nostra protagonista, el qual té molt a veure amb els sentiments contradictoris en la persona de la seva amiga i que dóna molt de joc a l'argument de la novel·la.

Potser per haver estat al Canadà recentment, i haver observat tot circulant per la Colúmbia Britànica, alguna d'aquelles reserves que ara s'anomenen comunitats d'indis, suposadament de les tribus Shuswap, amb els seus habitatges envoltats de cotxes usats (que no llencen mai), semblants als Innus que es descriuen en aquest relat, m'ha fet reviure aquell record fugaç de la nostra visita.

Es tracta doncs d'una novel·la molt ben construïda, amb una prosa senzilla però impecable, que gira al voltant del nostre món d'afrontaments a les contrarietats i recerques personals.

Hi ha una escletxa en totes les coses.

Així és com hi entra la llum´

LEONARD COHEN, "Anthem"

***