En paraules de la Maria Cabrera: "Aquest és un relat poètic d'un esgotament. De les relacions, l'amor, les emocions i els pensaments recurrents que, com les llambordes gastades pel frec dels passos, perden el gravat i els contorns. O un plany pel sentiment que es vincla, esgotat per l'excés. I és, també, una oda singular a una ciutat, i als carrers per on aquesta emoció lenta, feixuga, avança."
Mai com ara, aquest pensament és present en les nostres ciutats, per mitjà de les manifestacions que no es deixen de fer dia rera dia, i que ja el nostre recordat Pere Calders, va ser premonitori d'aquest desencant, en la novel·la que es va trobar inacabada després de la seva mort, i en ple procés de redacció,
El projecte d'aquest relat el va iniciar Calders des del seu exili mexicà pels vols de 1944, i en una carta al seu pare el 1952, hi diu textualment:
"No he acabat La ciutat cansada. Soc jo el qui descanso d'ella i emprenc, a pessics i batzegades, una nova novel·la, a base d'experiències directes i d'imaginació.(...) De La ciutat cansada en tinc onze capítols enllestits".
Al final del pròleg de Joan Melcior, ens diu:
"Ens trobem, doncs, davant una peça que no desmereix en absolut cap dels adjectius que acostumen a definir el conjunt de l'obra literària de Pere Calders, si bé en aquesta s'hi percep un punt de vista més ombrívol, una mirada més despietada que en altres ocasions, potser com a ressò de l'esfondrament d'un ideal de país i de civilització que acabava d'experimentar de manera directa i en carn viva."
Després de 74 anys de la prosa surrealista caldersiana, els ciutadans tornem a estar desencantats d'esdeveniments que créiem superats, tornem a formar caravanes de protesta a les carreteres, es convoquen manifestacions reivindicatives pels drets humans, la premonició de Pere Calders s'està produint, la roda torna a girar. Fins quan?
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada