Actualment es parla que el català està perdent lèxic per la manca de lectura de les noves generacions, efectivament són moltes les paraules que no es fan servir en el nostre vocabulari quotidià, i és una llàstima, atès que l'idioma n'és molt ric en mots, els quals es poden trobar en novel·les escrites de fa unes tres dècades com aquesta:
El seu autor, que no és cap persona mediàtica ni ho va ser quan va escriure aquesta novel·la d'intriga (vegeu la viquipèdia), i que va ser editada per EUMO l'any 1990, ens permet entrar en un món de frases i mots que s'articulen que val la pena llegir i gaudir d'un llenguatge que s'està perdent.
Aquesta novel·la que em fa goig parlar-ne, la tenia oblidada a la Biblioteca procedent d'un antic obsequi, i vaig agafar-la a l'atzar sense més, i realment m'ha sorprès agradablement pel seu vocabulari i la descripció que en fa dels llocs, un valor que costa de trobar actualment en els escriptors que només argumenten els guions sense detalls ambientals i crec que al lector li agrada també trobar-se immers en l'indret que l'autor vol representar.
Això que comento em plau posar un exemple amb aquesta descripció del poble d'una manera poètica:
"Tots els matisos del negre i del gris edificaven un poble diferent. Per dessota els ponts s'escolava, com una tinta opaca, l'aigua murmuriosa. Formava escumes lleugeres en els remolins de les pilastres. Acotava amb força renovada els refiats joncs dels marges."
La història s'ubica a la ciutat de Ripoll, on l'autor hi va exercir de metge, suposo que coneixent a la gent amb la qual va conviure, va imaginar una novel·la coral d'intriga situada a principis del segle XX , una època convulsa de canvis socials, polítics, culturals i econòmics. Trobem els personatges típics d'una petita vila, amb les seves diferències socials, discòrdies, i intrigues, perfectament descrites amb la veracitat d'una època en que les polítiques del país i els seus governs canviaven cada sis mesos.
És gratificant llegir aquests autors que tenen habilitat amb el llenguatge i saben emprar els mots amb sensibilitat. Això és el que m'ha aportat aquesta novel·la, a més de la representació del moment històric que va suposar la violència política de pistolerisme al carrer, per frenar el moviment obrer.
Per acabar ressenyo un altre paràgraf de descripció de la natura després d'un aiguat:
"Els rius baixaven impetuosos i enfangats. Havien revingut amb la pluja dels darrers dies. Les serralades quedaven enrere i l'aigua agafava empenta abans d'arribar a la plana. L'aigua, en misteri de permanència i fugacitat, parlava encara de torrents, saltants, obagues, racons feréstecs per on havia lliscat moments abans. En les hores lentes de la nit les rieres feien via com un espill mutant on s'ofegaven les boscúries i els roquissars." ... i segueix....
***
