Dia de la Mare

La Dama de Çatalhöyük c. 6.000 aC
Museu d'Ankara

Aquesta estàtua de la divinitat frígia coneguda com Cíbele la "deesa mare", va ser trobada a la regió de les muntanyes d'Anatòlia i el seu culte representava la fertilitat de la natura.

Posteriorment els grecs la van assimilar a altres deesses mitològiques com Gea o Rea, amb el sobrenom de "la gran mare", i el seu culte va esdevenir important per grecs i romans, ja que Rea va infantar amb Cronos el seu germà,  la nissaga de deus i deesses els quals va anar devorant per que no es cumplís la profecia de que tornéssin a regnar els Titans. 

Rea desesperada, va demanar ajuda a Gea per amagar el seu últim fill, que ho va fer dins una pedra, el qual va ser regurgitat i així salvat. Aquest era Zeus. 

Versions de l'origen mitològic grec, en podem trobar moltes de diferents, però el culte a la mare Rea, la qual grecs i romans feien ofrenes i li rendien honors un cop l'any al temple de Cíbele, va esdevenir costum pels primers cristians que van transformar aquestes celebracions en honor a la Mare de Déu i al "dia de la mare".

En l'actualitat penso que degut al seu caire comercial, potser aquesta pràctica de fer regals a les mares ha minvat una mica, la qual cosa agraeixo, ja que el "dia de la mare", és cadascún dels dies de l'any en que les mares, àvies i totes les dones, no necessariament amb la maternitat, han d'afrontar els problemes cotidians i familiars que es presenten. Reivindico aquí el paper de la dona com a tal i no solament com a mare. És que les que no són mares no tenen dia?

Rea, portant a Cronos la seva filla


***