dilluns, 27 de gener del 2014

Memòria històrica

Ahir va fer 75 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona.



Una noia de 16 anys ho explicava així al seu promès que estava empresonat a la zona nacional:


..línea y hallé mi idea en el mismo dia de su terminación.


Aquesta noia era la meva mare.

El primer escrit és del 6 d'abril del 1937, una targeta postal del Servei Nacional de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i la darrera carta encara escrita en català, està datada el 18 de gener del 1939, a partir d'aleshores la llengua castellana va ser obligada en l'intercanvi de correspondència. El castellà era obligat d'emprar-lo atès que totes les cartes arribaven obertes i la censura militar estava present en sobres i comunicacions.


Les darreres notícies del pare des del captiveri van ser el 18 de juny del 1939. L'alegria del retorn va ser immensa.

***


5 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

L'acabament d'una guerra sempre és alegre doncs qui pateix més és el poble innocent. Recordem aquell poema de Bertold Brecht: "Entre los vencidos, el pueblo llano pasaba hambre, entre los vencedores el pueblo llano la pasaba también"

Marta ha dit...

Gràcies Joan. És ben cert.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

En la història de les persones rau la Història. Emocionant.

Anònim ha dit...

caram, això si que es una familia amb història

Marta ha dit...

Xiruquero i Pons007. Hi han moltes històries familiars de la Guerra Civil. Algunes no van acabar tant bé com la nostra. Gràcies pels comentaris