Escapada a la terra dels vikings

L'estiu nòrdic és curt, prou ho saben els seus habitants. També és el moment de fer-hi una incursió quan les hores de llum són més llargues, malgrat que les temperatures en el mes de juny oscil·len depenent dels dies més o menys assolellats. Les jaquetes al braç i el paraigües a les motxilles pels caps de núvol imprevistos.

Al cap tots tenim les imatges dels vikings amb casc de banyes, que la filmografia ens ha trasmès, la qual cosa, res mes lluny de la realitat.

 El que m'ha agradat del viatge és el blanqueig que m'ha suposat conèixer la cultura vikinga, des de la realitat històrica del països on es van desenvolupar durant els segles VIII i XI com a comerciants, navegants i agricultors a més de guerrers. Aquesta darrera faceta és la que més ens ha arribat a occident. La viquipèdia ens en fa un bona explicació (vegeu)

La troballa de les pedres rúniques han donat molta informació d'aquell grup ètnic, que es va anar finalment integrant a la cultura cristiana després de tres segles de lluites per part dels membres més bèl·lics que volien impedir ser colonitzats.  Aquestes pedres són esteles en memoria de familiars, i expliquen els motius pels quals es van erigir.

A més de seguir les passes d'aquells guerrers, la visita a la ciutat d'Estocolm ha estat la ubicació permanent d'aquesta setmana de juny. La ciutat del disseny es compon de 14 illes per les quals es transita per mitjà de túnels i ponts sobre el llac Mälaren i el mar Bàltic. En aquesta època la natura està esplèndida. Els suecs surten al carrer ocupant espais verds i terrasses al sol, aprofitant aquest bé tant escàs. És quan ens adonem els mediterranis del privilegi del nostre clima.

El mes de juny també és els temps de fires i festes a l'aire lliure, on es pot gaudir d'espais per badar i relacionar-se.

Això hem fet aquests dies, conèixer, relacionar-se, badar i amarar-nos d'història i de natura.



I com diu l'escriptor i dramaturg suec Henning Mankell en el seu llibre de records...

ARENES MOVEDISSES:

A la vida ens creuem amb molta gent, una quantitat incalculable de persones. Ens fixem un segon en algunes persones, però després ens n'oblidem. Amb d'altres tenim un petit encontre visual que ens porta a un contacte emocional. I amb una part d'aquestes persones hi podem parlar.

Tenim familia, amics, els cercles socials. Hi ha totes les persones que ens coneixen. En perdem algunes pel camí, la relació es refreda, un desengany trenca la relació, els amics de vegades es converteixen en enemics....

Però la majoria solen ser persones que viuen al mateix temps que nosaltres. Milions de persones que fan una visita breu a la Terra, una visita que té lloc al mateix temps que la nostra. 

Henning Mankell (Estocolm 1948 - Göteborg 2015)

***