Colors d'esperança

Colors que ens anuncien que l'estiu és proper

Avui he penjat aquesta fotografia a Instagram per donar una mica de color als dies grisos que ens envolten,  i al voler també fer-ho en el blog, m'ha servit per adonar-me'n que darrerament el tinc una mica deixat de banda i no serà perquè no tingui llibres llegits per comentar atès que l'activitat lectora no la he deixat pas, però el tema polític en el nostre país em te una mica absorbida i la immediatesa de les comunicacions de la xarxa, i les informacions dels mitjans, m'omplen bona part del poc temps que gaudim per estar al dia de tot el que s'està movent minut a minut.

Sempre havíem vist els judicis a través de les pel·lícules americanes, on els advocats busquen mil i una estratègies legals per a la defensa dels acusats, i mai hagués cregut que podríem viure un macro judici en el nostre propi país com fa mesos estem vivint, amb tants falsos testimonis i amb la voluntad  dels que pensen que tenen dret a decidir sobre un poble amb ansies de llibertat. Com va passar a París després de les revoltes estudiantils del Maig del 68, les autoritats franceses van asfaltar els carrers del voltant de la Sorbona. Avui no hi ha manera d'aixecar les llambordes que les formen, però metafòricament, res no pot impedir que els que vulguin rebel·lar-se trobin altres mitjans per construir les barricades.

De la mateixa manera que no es poden posar portes al camp, res pot impedir que l'home sigui lliure de valorar les injustícies i vagi a la recerca del seu propi camí.

***