dijous, 26 de febrer del 2026

ET VAIG DONAR ULLS I VAS MIRAR LES TENEBRES - Irene Solà

 

Seduïda per la anterior novel·la de la Irene Solà de "Canto jo i la muntanya balla" (vegeu) de gran èxit internacional, em vaig fer a mans el llibre que avui comento de la mateixa autora.  Com he dit alguna vegada i de manera subjectiva, aquest apunt em serveix també d'arxiu personal per recordar la literatura llegida.

Poques son les vegades que deixo llibres sense acabar. Aquest n'ha estat un. N'he llegit una tercera part i me n'he cansat. Una idea completament oposada a l'anterior la qual cosa accepto com a producte també d'una gran imaginació literària inspirada en llegendes i rondalles ancestrals, però aquesta finalitat desbordant d'utilitzar un lèxic cru, estripat, groller, repulsiu i més qualificatius sàdics, per escenificar la brutalitat d'un folklore de fantasmes i dimonis, bandolers, criatures deformes, vivències esperpèntiques i tota un ventall de personatges foscos i salvatges, m'ha arribat a incomodar.

És un llibre que no és fàcil i em suposa una difícil valoració. Reconec que és una autora amb moltíssim talent i amb una gran capacitat de treball de recerca, però no totes les narracions són per a tothom, i aquesta no ha estat per mi.

 

***