Com cada any em pregunto una vegada més si serveix d'alguna cosa celebrar els dia de......
Cada vegada hi han més "dies de... o dia del.... o any de ....." Des del dies que ens inventem per interessos comercials, fins als dies commemoratius d'esdeveniments puntuals, la nostra vida va fluint de records de tota mena, i l'agenda se'ns va omplint de dates de memòries històriques i celebracions heterogènies.
Celebrar l'any de.... amb actes que recordin alguna persona o esdeveniment que hagi tingut impacte en la societat tant a nivell cultural com històric, ho veig més positiu per recordar a les noves generacions que els esforços han estat claus per l'avenç de la humanitat. Ara bé, en el cas de les dones, continuem amb la violència masclista, les desigualtats salarials, l'assetjament laboral, el menysteniment social, etc. Crec més en el dia a dia de l'esforç general per millorar l'entorn social, que un dia a l'any les manifestacions puntuals feministes puguin corregir aquestes desigualtats. Si volem resultats tot ha de començar des de ben aviat i amb l'exemple dins l'àmbit familiar i col·lectiu. El feminisme sol no és suficient. Els homes han d'exercir també el seu paper integrador al nostre costat, reivindicant aquestes millores amb l'educació dels més joves per compondre una societat que encara no està curada d'aquests mals.
També s'ha apuntat com el "dia de la dona treballadora", dirigint-se a la "dona assalariada o emprenedora", penso que no és del tot exacte ja que al meu entendre, la dona n'ha estat sempre de treballadora i pal de paller del nucli familiar en tots els seus àmbits. És aquesta dona la que també s'ha de valorar, la que procura el benestar dels seus, i està sempre al costat del més necessitat.
Recordo una vegada que un venedor de llibres va venir a l'empresa on jo treballava a oferir-nos a les noies, algunes publicacions. Quan se'm va acostar i la seva oferta era "La enciclopedia para la mujer", li vaig respondre que no veia per quin motiu una enciclopèdia havia de fer diferències entre home i dona, i es va quedar molt parat sense saber què respondre'm. Haig de dir també que eren els anys grisos de la nostra recent història, en la qual la dona era més discriminada només pel fet de ser-ho.
En la nostra societat occidental, tenim la sort que moltes dones han pogut fer-se ja un lloc en aquest món masculí, fins i tot amb molta més capacitat intel·lectual amb alts nivells de clarividència. Per desgràcia, en el nostre món, tenim països a l'orient on la mentalitat de l'edat mitjana encara preval en ple segle XXI, i que serà difícil d'eradicar malgrat totes les manifestacions feministes que el dia d'avui sorgeixin arreu d'aquest planeta amb tantes desigualtats socials. Hi ha molta feina per fer.
***
