Tardor a la Segarra i al Solsonès

La llar de foc ben encesa pels nostres bonc amics acollidors, ens esperava la vigilia de Tots Sants a la població de Torà on ben assortits de moniatos, castanyes, panellets i Mistela, varem aterrar amb d'altres amics, per passar-hi la vetllada que ens ocupa. El fred es feia sentir però la il·lusió de trobar una bona casa calenteta en un poble medieval per passar-hi la nit, i celebrar la tradició, ens va revifar amb força i ben carregats d'avituallament calòric, ens hi varem presentar.

La reunió en bona companyia no té desperdici. Parlant i menjant,  sen's va fer ben de matinada.

L'endemà el sol tardoral lluïa escolant-se per les finestres, i amb un bona coca de poble i cafès en llet, ens varem treure la son que encara no volia desaparèixer de les nostres cares.

Varem aprofitar el matí fent una mica de turisme per la contrada, on la tardor es deixava veure i sentir. Els camps començaven a verdejar i els arbres a groguejar, també la fresca matinera ens obligava a mouren's, la qual cosa va permetre que ens arribessim al Santuari del Miracle que en el nostre cas, amb "mea culpa" no hi havíem estat mai.

Aquest Santuari benedictí regentat per quatre monjos de l'Abadia de Montserrat, al bell mig de la natura solsonenca, és un espai de força interès patrimonial i espiritual. La nostra sorpresa va ser, retrobar-nos amb el nostre bon amic Jordi  C. el monjo que va ser testimoni del nostre casori i que també varem retrobar anys enrera en una visita també al Monestir de Cuixà. Després de forces alegrois i abraçades, ens va fer la gentilesa de passejar-nos per l'interior de les dependències i mostrar-nos les belleses dels quals en tenen la custòdia.

El dinar en una masia del territori de "Les Masies", va culminar l'estada de la nostra visita llampec a un  territori el qual no tenim massa explorat, però que és una part de la nostra terra tant diversa i peculiar que tenim i que val la pena d'escapar-s'hi.

Com deien els antics celtes, ha començat l'època de la foscor. Després de les collites cal arreplegar-se en els caus respectius i esperar que la natura torni a desvetllar-se de la dormició, per fruir-ne una vegada més del seu despertar.

 

***

El camí dels bons homes

Dins del Camí dels bons homes que va de Montsegur a Berga hi ha palaus i castells dels nobles catalans que es poden visitar, on els càtars entre els segles XI i XIII es refugiaven en la seva migració fugint de les persecucions a les que estaven sotmesos. Alguns varen poder sobreviure gràcies als senyors feudals del nostre país, que els donaren aixopluc en els seus palaus fent-los passar per presoners els quals els tenien ubicats en les masmorres i així podien passar desapercebuts pels seus perseguidors.

Un d'aquests palaus, el Palau de Pinós el vàrem visitar aquest darrer cap de setmana.

L'any 1990, l'Ajuntament de la Vila de Bagà el va comprar, i inicià la restauració per condicionar-lo com a espai per a funcions culturals, entre altres. Hi ha un museu sobre la interpretació del catarisme als baixos de l'edifici. Va ser força interessant la visita comentada, i també les pintures que es van  restaurant del seu interior. Vàrem captar amb la màquina de fotos algunes d'aquestes pintures les quals ens van impressionar per la seva originalitat.

Aquest palau, amb el temps va sofrir diverses reformes i va anant canviant de mans fins al segle XVIII, i ara aquesta restauració està comportant molta dedicació als estudiosos, atès que estava molt malmès.

Ara però comença a donar fruit i val la pena dedicar una visita a la vila, que a més del seu patrimoni cultural, el seu entorn i la seva gastronomia, mereix una escapada turística.

***

Divendres Sant

És un dia tranquil i gens sorollós. No tenim obres als pisos dels veïns. Hem sortit a "estirar les cames" al lloc on els urbanites podem passejar veient la ciutat als nostres peus i també caminar a l'aire lliure sense haver de pujar cap muntanya. La "carretera de les aigües" com sempre l'hem anomenat els que estem a prop, és un indret que va molt bé tant a l'estiu com a l'hivern, per anar a donar un vol. Potser ja resulta molt concurregut ja que que has de compartir l'espai amb bicicletes, famílies, corredors de footing, i a vegades voluntaris que passegen gossos de les gosseres properes.

Avui hem trobat dues patrulles del "mossos", però han tingut sort un motorista amb un gos al darrera seguint-lo (el seu), i un cotxe, que han ignorat el senyal de prohibició, de no topar amb ells ja que els "mossos" en aquell moment s'han fet fonedissos. També ens hem topat amb l'Ivan de la Peña tonificant els muscles amb un preparador, i algún fan que el saludava.

Algunes restes d'arbres caiguts per la nevada del dia 8 de març, encara hem trobat.

I unes floretes primaverals que tímidament sortien a la vora del camí

I a seguir, que no ha estat res, gaudint d'aquest plàcid dia.

***

Tunísia, paisatges de pessebre

Mai tant ben dit. Hem trepitjat durant uns dies paisatges de pessebre, i més en aquestes dates en que el Nadal el tenim tant proper. Hem vist Segle I, només a menys de dues hores d'avió des de casa nostra. Sembla que hàgim creuat el túnel del temps encara no en 24 hores. Ja anirem parlant d'aquesta experiència en futurs apunts. De moment faig una petita aportació nadalenca per mitjà de les fotografies que he fet, que recorden sens dubte el nostre patrimoni pessebrista d'aquestes dates. Puc donar fe del plaer que representa la visualitació del desert, la seva lluminositat i el contacte amb aquesta natura. Ho podeu valorar vosaltres mateixos.

***

La Venècia del Nord

L'any 1972 vaig visitar Holanda convidada per uns amics holandesos del meu pare, els quals em van acollir dues setmanes. Vaig conviure amb ells i va ser per mí una experiència molt agradable el tenir contacte amb un país del l'Europa del Nord tan diferent al nostre. Els amics només parlaven holandès, però ja els fills tenien com a segona llengua l'anglès estudiat a l'escola i és com ens varem entendre una mica tots plegats.

Vivien al sud del país, a la població d'Oss a una distància una mica considerable d'Amsterdam. Durant una setmana de la meva estada, em van portar a diferents llocs que ells van creure interessants per mí, però l'altra setmana em vaig haver d'espabilar sola per fer excursions. Ja en aquella època, en les estacions dels ferrocarrils, et proporcionaven diferents forfaits per un dia per fer rutes i és així com vaig fer algunes visites pel meu compte. Entre elles vaig anar a Amsterdam, i em va agradar veure els hippies en "viu i directe" recolzats al monument de la Plaça Dam. Recordo que els meus amfitrions tenien una certa prevenció pels meus passejos en solitari, i m'acompanyaven a l'estació a agafar el tren i a la tarda m'esperaven que arribes.

Els vaig posar en un compromís quan els vaig comentar el meu interès per veure el museu Van Gogh, el qual encara no existia, ja que va ser inaugurat el 1973, però jo no ho sabia. De totes maneres em van portar a una Fundació, no sé pas a on, que tenien moltes de les seves obres, i allà vaig poder gaudir-ne gairebé en solitari.

Ara en el 2009 he tornat a Amsterdam. La meva assignatura pendent de visitar el Museu Van Gogh, ha quedat satisfeta. Com totes les ciutats, no és ni de bon troç la que vaig conèixer. Això si, els canals i les cases són les mateixes.

També la climatología és la mateixa. Continuament obrint i tancat el paraigües, passant del sol a la pluja i el vent que bufa i bufa.

Aquesta vegada no he hagut de passejar en solitari, he tingut una bona companyia.

***

Burgos - Meseta Norte

Hem fet una breu estada a Burgos, en un intercanvi cultural entre Corals polifòniques. La meva participació ha estat d'acompanyant i convidada com a cònjuge de cantaire i quan és així, aprofito de deixar constància dels concerts amb una petit record filmat, que es pot veure i escoltar al Sorrobloc .

Fa uns trenta anys que varem trepitjar aquesta ciutat. Actualment no te res a veure amb aquella ciutat provinciana que tenia una Catedral de gran valor arquitectònic, però que era fosca i negra amb uns environs força deixats. Ara és una ciutat d'aspecte modern, i amb la mateixa Catedral neta i pulida rodejada encara d'obres de restauració i paviments que s'estan reestructurant. Darrerament estem constatant el gran canvi produït en les ciutats espanyoles en referència a tot el seu patrimoni artístic i arquitectònic.

Il·lustro aquest post amb diverses fotografies que vaig fer, relacionades amb aquesta icona de la ciutat. Vam tenir la gran sort de tenir un guia entranyable, de nom Rafael, professor d'Història de l'Art, que és el President de la Coral amfitriona, que semblava tret d'un film dels que volen representar aquells professors de la República, amb veritable vocació per la seva feina. Ens va acompanyar per diversos llocs emblemàtics de la ciutat i dels voltants, i amb unes explicacions força erudites i ben estructurades, molt bon coneixedor de la seva professió. Una delícia.

Bòvedes i sostre

L'acolliment que ens van fer els burgalesos va ser espectacular. Va haver ocasió de fer pedagogia politico-cultural i varem poder aclarir molts conceptes que, com és d'esperar, arriben força distorsionats a aquells indrets.

Escena nocturna i vista des de l'habitació de l'hotel

Panoràmica de la ciutat des del Castell

Una escena singular. Uns nuvis que sortien de la Catedral amb el cotxe que els esperava.

El concert i el viatge va sortir rodó i vàrem tornar molt contents, esperant la visita a Barcelona que tindrà reciprocitat amb concert inclòs a la capella de Santa Àgata per part de la Coral burgalesa, que tindrà lloc el diumenge 28 de juny. Tots hi sou convidats.

***