dilluns, 21 d’abril del 2014

Colors Pasquals a la mediterrània

Després d'uns dies d'estada al sud d'Itàlia, m'ha quedat la imatge privilegiada d'una Pasqua florida exhuberant. Sembla que un hivern plujós ha fet que la primavera hagi resorgit amb un esclat de colors en els camps de Calàbria i Sicília. Potser més a Calàbria, la qual cosa ha fet que les nostres mirades no abastessin tot el que la natura ens oferia. El patrimoni arquitectònic quedaba absorbit per aquesta realitat. Només havia vist aquesta natura prolífera en el nostre Pirineu el mes de juliol, mai en un mes d'abril.

M'ha sorprès molt la regió de Calabria. Me la imaginava més dura i àrida. Res més lluny d'aquest pensament. És una terra molt fèrtil i amb una vida vegetal que no s'caba. Els cítrics, igual que a Sicília, omplen el paisatge. Encara pengen les velles taronges, que estan brotant les noves flors de tarongina perfumant l'entorn. Les llimones i bergamotes que serveixen per fer els licors típics de la zona, també es poden veure penjant dels seus respectius arbres. Grocs, taronges, vermells, diferentes tonalitats de verds, captiven al més indolent. La quantitat de figueres de moro també m'han deixat fascinada, proliferen arreu i els seus fruits són ben apreciats i comercialitzats.



















També em va sorprendre la quantitat de fonoll florit que hi havia. Les branques són llargues amb la flor al capdamunt ben ufanosa. Res a veure amb el fonoll de les nostres contrades.


Els pobles de Calàbria, són molt pintorescos, gairebé de pessebre, enfilats al capdamunt de les muntanyes per protegir-se dels pirates que arribaven a les costes, mantenen una singularitat pròpia d'aquesta regió tant allunyada de la capital de la República.




A Sicília hi havia estat en un mes de Juliol fa deu anys, però res a veure poder anar-hi en un mes d'abril. El mar continua essent blau i també amb diferents tonalitats. Es van veient ratlles de matisos des de les platges fins a l'horitzó, que es van degradant fins a arribar al blau marí formant una ratlla perfecte en els dies que el vent del nord es fa sentir. Una bellesa marítima que es dóna en aquest mar mediterrani del qual els llatins en som hereus i que ens és difícil d'oblidar.



Aquests dies, l'Etna ens va regalar un mantell blanc, el qual va lluir tots els dies de la nostra estada, aportant també el seu punt de color primaveral.



I per posar punt i final, una meravellosa posta de sol a la ciutat de Reggio Calàbria, mentre assaboríem un deliciós gelat de festuc.


***


3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Que bonic tot plegat!

Maripepa Brustenga ha dit...

Veig que no us ha decebut! Hem pensat molt en vosaltres i en com ens hagués agradat ser allà aquests dies. Una altra vegada serà! Esperem els comentaris del Salvador...

Lectora corrent ha dit...

Malgrat la meva gran afició per Itàlia, no en conec el sud-sud (em sembla que Taranto és allò més el sud que he estat i fa ja tants anys...). Gràcies per fer-nos-ho conèixer.