Colors d'esperança

Colors que ens anuncien que l'estiu és proper

Avui he penjat aquesta fotografia a Instagram per donar una mica de color als dies grisos que ens envolten,  i al voler també fer-ho en el blog, m'ha servit per adonar-me'n que darrerament el tinc una mica deixat de banda i no serà perquè no tingui llibres llegits per comentar atès que l'activitat lectora no la he deixat pas, però el tema polític en el nostre país em te una mica absorbida i la immediatesa de les comunicacions de la xarxa, i les informacions dels mitjans, m'omplen bona part del poc temps que gaudim per estar al dia de tot el que s'està movent minut a minut.

Sempre havíem vist els judicis a través de les pel·lícules americanes, on els advocats busquen mil i una estratègies legals per a la defensa dels acusats, i mai hagués cregut que podríem viure un macro judici en el nostre propi país com fa mesos estem vivint, amb tants falsos testimonis i amb la voluntad  dels que pensen que tenen dret a decidir sobre un poble amb ansies de llibertat. Com va passar a París després de les revoltes estudiantils del Maig del 68, les autoritats franceses van asfaltar els carrers del voltant de la Sorbona. Avui no hi ha manera d'aixecar les llambordes que les formen, però metafòricament, res no pot impedir que els que vulguin rebel·lar-se trobin altres mitjans per construir les barricades.

De la mateixa manera que no es poden posar portes al camp, res pot impedir que l'home sigui lliure de valorar les injustícies i vagi a la recerca del seu propi camí.

***

Els colors del Valle de Tena

Reconec que és un privilegi trencar amb la rutina, deixar la xafogor barcelonina  i poder gaudir d'uns dies de l'espectacle muntanyenc del Pirineu, en aquest cas dels gegants que envolten el Valle de Tena, que s'han desprès dels seus abrics blancs de l'hivern i ens mostren amb tota la seva esplendor les seves valls i els seus mosaics de colors envoltats d'una fauna que es desperta també de la letàrgia hivernal.



 Les aigues que riu avall brillen amb aquest sol que escalfa, i dóna vida a infinitat d'insectes que ens sorprenen a cada pas que fem i que, voyeurs com sóm, ens agradaria poder emportar-nos per 
sempre en les nostres màquines de fotografiar, tota mena d'instantànies, per què a més de reternir-les en les nostres retines, poder recordar aquell moment viscut en els camins que ens porten als llacs, els quals ens fan suar una mica tot sigui dit, per arribar a la fita i gaudir plenament d'aquella visió espectacular de la natura en plena canícula.

 

També l'espectacle d'un dia amb núvols, ajuda a meditar a la vora d'un llac, com aquest conductor de furgoneta que varem trobar espontàniament, pensant, qui sap el què, o descansant i amb la vista perduda a l'horitzó.

Cada pas que fem, ajuda a gaudir d'aquesta natura que no deixa de sorprendre'ns any rera any. Les dues serres que tanquen la vall, La Partacua i Tendeñera ens obliguen a mirar sempre amunt. Cada hora del dia el color és diferent. Al matí és rosat, passant per totes les gammes de grocs al migdia i al vespre gairebé de nit, quan el sol només toca als cims, el color daurat és impressionant. Atès que en aquesta època de l'any el dia és molt llarg, les ombres i els clars-obscurs, et sedueixen constantment i fa que l'esperit s'alliberi de totes les neures que acumulem els humans durant l'any.

També, quan el cel és serè, els núvols d'evolució, dónen un encant especial amb les seves formes, dignes d'una pintura la qual podria formar part de la sala d'estar de qualsevol llar.

 I què més podria dir dels colors, hi ha tanta gamma que no sóc capaç de descriure en paraules, per la qual cosa, en el meu altre blog en el qual amb pocs mots m'agrada oferir les visions que a mi em captiven, aniré publicant per sèries, tot el que he observat en aquests dies en els quals la naturalesa en ha obsequiat, per compartir-ho amb tots vosaltres.

***