 |
| Les tres Maries davant el Sepulcre William Adolphe Bouguereau (1825-1905) |
No és la primera vegada que restem a ciutat celebrant la Pasqua de Resurrecció. Aquest any però, no d'una manera lliure, si més no, obligats per les circumstàncies socials de confinament domiciliari, motiu que mundialment s'ha considerat oportú, per aïllar aquesta malaltia que ens ha arribat de manera inesperada per mitjà d'un virus mortífer nomenat COVID-19, i que definitivament ja el considerem com un intrús tòxic de la nostra societat.
Altres anys gaudíem de poder anar a voltar per la ciutat, la qual trobàvem amb poca gent i badàvem davant els aparadors de les pastisseries plens de "mones" de tota mena. Enguany els nostres alicients són els terrats i els balcons plens de gent i veïns donant voltes i prenent el sol. Això si, mai ens havíem saludat tant efusivament a distància amb tanta gent desconeguda, que des de fa un mes ja no en són, atès que hem compartit diariament, aplaudiments i passejades aèries.
Un altre alicient és la connexió virtual familiar via telèfon o internet amb fills, néts, i parents, que des d'aquests dies podem fer amb les pantalles partides i parlant tots alhora com si de sobretaules es tractessin, malgrat no tenir massa novetats a comentar, excepte compartir les receptes culinàries que les mares que treballen, ara confinades, tenen més temps per dedicar-hi. Els petits però, nascuts amb les noves tecnologies, ja troben natural aquestes connexions per parlar amb els avis i explicar-los les seves descobertes diàries de jocs que els pares els preparen.
En resum, una situació ben atípica que ens porta a un canvi personal de convivència familiar que no esperàvem. Malgrat tot, el desig de contacte físic i relació personal no decau i l'esperança del retrobament persisteix dia a dia. La capacitat de resiliència està demostrada i en sortirem més enfortits.
BONA PASQUA!!
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada